Desxifren com funciona el genoma de la leucèmia

Fins ara, tots els estudis que s’havien fet de la leucèmia i del càncer en general a àmbit molecular s’havien centrat només en una capa d’informació. Això feia impossible tenir una visió global de què passa a àmbit genètic i epigenètic quan una persona emmalalteix. Ara, gràcies a un important estudi que han dut a terme investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, l’Idibaps, i que ahir va ser publicat a la revista Nature Medicine, s’han aconseguit estudiar fins a 10 capes d’informació i amb les dades resultants s’ha aconseguit elaborar el primer mapa en gran resolució amb les funcions del genoma de la leucèmia limfàtica crònica, el tipus de leucèmia més freqüent a Occident.

El fet d’haver pogut cartografiar les funcions del genoma en aquest tipus de leucèmia i de poder-lo comparar amb el mapa de les cèl·lules sanes ha permès als investigadors detectar que hi ha 500 regions que canvien la seva funcionalitat en la leucèmia limfàtica. “El que hem vist és que en moltes regions on no hi havia una funció aquesta s’activa. Si comparem el mapa de cèl·lules sanes amb el mapa de la leucèmia veiem una alta producció. És com un cop d’estat molecular. Metafòricament, podríem dir que on abans hi havia un desert, les cèl·lules de càncer creen nuclis industrials”, explica Iñaki Martín-Subero, coordinador de l’estudi i cap del grup de recerca en epigenòmica biomèdica de l’Idibaps.

Però la investigació no s’ha aturat en l’elaboració del mapa. Els investigadors han anat més enllà i han analitzat les causes d’questes alteracions funcionals. I el que han trobat ha estat quasi més sorprenent i revolucionari que el propi mapa. Els experts han vist que en realitat darrere de tots els canvis de funcionalitat hi ha només tres famílies de proteïnes. I aquesta evidència, subratlla Martín-Subero, és la que obre la porta al desenvolupament de noves teràpies. De fet, l’equip investigador, del qual formen part el doctor Elías Campo, director de l’Idibaps, i Renée Beekman, va trobar un estudi recent que posa de manifest que si es bloqueja la funció d’una de les tres proteïnes, l’anomenada NFAT, s’aconsegueix aturar in vitro el creixement de les cèl·lules de la leucèmia. “El fet d’haver identificat aquestes proteïnes és important perquè, a diferència de les mutacions en la seqüència de l’ADN, l’expressió de la seva funcionalitat, és a dir, l’epigenètica, sí que és reversible. Ja hi ha fàrmacs que ho poden fer a nivell molecular”, precisa Iñaki Martín-Subero.

De totes maneres, l’investigador és prudent a l’hora de parlar d’aplicacions mèdiques. “El potencial és enorme, però cal advertir que són anys d’investigació. De moment tenim un estudi in vitro, però falta investigació en animals i assajos clínics per valorar la toxicitat dels fàrmacs.”

L’estudi publicat ahir no hauria estat possible sense l’ajut del Centre de Supercomputació de Barcelona. Per confeccionar el mapa complet del genoma de la leucèmia no només han calgut tècniques de seqüenciació del genoma d’última generació, sinó també fer una anàlisi integradora de les diferents capes epigenètiques. “Sense la bioinformàtica, sense el big data, no hauríem pogut fer res, no hauríem pogut integrar i analitzar tantes capes d’informació”, reconeix Martín-Subero. L’elaboració del mapa de la leucèmia ha costat tres anys intensos d’anàlisis informàtiques.