Mig miler de futurs sanitaris i jubilats, al peu del canó

“A veure si aquesta setmana o la que ve em criden per fer assistència mèdica”, diu Mariona Estrugues, de 24 anys i estudiant de 6è de medicina a la Universitat de Girona (UdG). Ella és una dels 468 voluntaris que han respost a la crida del Col·legi de Metges de Girona (Comg) feta fa unes setmanes per tenir un registre de persones formades en cas de necessitat i a la qual, sobretot, han respost estudiants de medicina, però també d’infermeria, fisioteràpia, biologia i psicologia, a més de metges jubilats. Tots, de manera voluntària i sense remuneració, intenten donar sortida a la multitud de demandes que els arriben i que, segons explica el metge coordinador del voluntariat, Pep Iglésies, abraça diferents àmbits: des de fer de cangurs als fills dels professionals sanitaris, fins a portar menjar o medicaments a la gent gran, passant per la preparació de material de protecció o, fins i tot, coordinar la xarxa de pisos per a professionals sanitaris. “Demanem demandes concretes, perquè així podem seleccionar persones concretes”, diu Iglésies, que recorda que l’adreça de contacte és suportcovid19@comgi.cat.

Des del pis d’estudiants on viu, Mariona Estrugues, de Barcelona, fa de nexe entre les empreses que ofereixen pisos gratuïts a Girona i els sanitaris que, o per llunyania o per dificultat en el transport, o perquè conviuen amb persones de risc, han d’allotjar-se fora de casa seva. Així, fins ara, han col·locat 34 professionals en 34 apartaments que han ofert les empreses Girostay, Flately i Livingirona –i darrerament també s’ha ofert Airbnb– “Estem en una època de transició per veure si hi ha més pisos. Els propietaris es fan càrrec ells de la llum, l’aigua, de tot, i serà l’hospital el que s’encarregarà de la neteja després”, explica Estrugues, que, simultàniament amb la feina de voluntariat, continua estudiant com pot i que aquest divendres té examen. “Els nostres professors troben temps per fer-nos classe i la veritat és que em sorprèn”, diu, després de recordar que els seus professors són metges, per exemple, al Trueta mateix. “Cada cop que ens ho expliquen tenim més ganes d’ajudar, de fer alguna cosa i aportar les mans necessàries”, i hi afegeix: “Bé, ganes no és la paraula, perquè fa por, però volem alleugerir la càrrega i la motxilla dels que ho estan fent.” De totes maneres, a Girona encara no hi ha cap estudiant que hagi estat contractat per Salut per treballar, tot i que el departament sí que va demanar-ne les llistes, explica Iglésies, que puntualitza que a Barcelona ja hi ha estudiants de sisè contractats fent tasques administratives a l’hospital de Sant Pau.

Com va fer Estrugues els primers dies, Amor Juanes, de 20 anys i estudiant de segon de medicina, s’encarrega ara de preparar material de protecció per als sanitaris. Ella, com altres dels seus companys, acaben de muntar les mascaretes que altres voluntaris gironins imprimeixen en 3D. També prepara els paquets dels equips de protecció en algun dels espais de l’hospital Trueta i, fins i tot, s’encarreguen de retolar a mà les bates de l’hospital que s’han de dur a rentar a fora per poder-les identificar. Juanes, que és de Tavernes de la Valldigna (la Safor) i que viu en un pis d’estudiants, també s’encarrega de repartir màscares i guants al personal sanitari en el canvi de torn. “Fa una setmana que ho faig. En cap moment no veiem cap pacient”, puntualitza Juanes, que, tot i això, creu que avui entrar al Trueta és com “entrar en un altre món, on tothom va amb mascaretes, guants, amunt i avall. I veus els professionals quan arriben, alguns més contents que d’altres... Tot canvia molt ràpidament i cada dia apareixen noves coses a fer”. Mentrestant, també continua estudiant i preparant un examen que té per després de Setmana Santa. Són els futurs metges.