Salut

JESÚS ESTEVE

DIRECTOR D’INFERMERIA A L’HOSPITAL JOAN XXIII

“Coses que s’han fet per la Covid-19 s’haurien de quedar”

Reivindica el paper del personal d’infermeria i defensa que cal aprofitar la via oberta amb l’atenció a distància

El conjunt dels professionals sanitaris han fet una exhibició de dedicació i professionalitat durant aquesta crisi. Jesús Esteve, cap d’infermeria de l’hospital Joan XXIII de Tarragona, destaca que el col·lectiu del personal d’infermeria ha estat sotmès a una exigència especialment estressant: “No vull desmerèixer ningú, però sí reivindicar el paper dels infermers i les infermeres; hem estat en la primera línia durant les 24 hores del dia.”

A les comarques de Tarragona el virus no ha tingut tanta penetració com en d’altres regions; això ha donat un cert alleujament als professionals sanitaris?
És cert que no hem arribat al nivell d’altres regions sanitàries, però igualment hem tingut un volum alt de pacients, i de pacients crítics. La particularitat és que aquí la corba no ha estat tan ascendent, sinó més allargada en el temps. La densitat de població és un factor de contagi clau en la transmissió del virus, i aquí la densitat no és tan elevada com a Barcelona o l’àrea metropolitana.
I ara, quina situació s’espera a curt i mitjà termini?
Fa una setmana que a Tarragona i les Terres de l’Ebre estem en fase 1, i la tendència de contagis és estable. L’evolució dependrà molt del comportament de la població. És important que es mantinguin les mesures de prevenció per evitar contagis, que es faci ús de la mascareta i que es respectin les distàncies de seguretat.
N’haurem après alguna cosa, d’aquesta crisi?
Des del punt de vista del personal sanitari, la capacitat d’adaptació que hem demostrat en situacions crítiques ha estat notable. Hem après a fer front a una exigència d’atenció urgent i greu de manera exprés, sense marge de reacció. Algunes de les coses que s’han fet per la Covid-19 s’haurien de quedar.
Quines coses?
Tot el que respecta a les consultes virtuals i l’atenció telefònica als pacients que no requereixen un desplaçament a l’hospital. S’ha demostrat que són formes vàlides d’atendre, i les hauríem de conservar perquè ajudaria a destensionar el sistema sanitari i serviria per evitar duplicitats. La nostra raó de ser com a sanitaris és estar organitzats per atendre els pacients; a vegades ens organitzem internament i el pacient queda en un segon pla.
El pacient no prefereix ser atès presencialment?
Hi ha pacients que no necessiten una exploració ni una atenció directa, atenent-los telefònicament es pot augmentar el temps de dedicació i s’acaba aconseguint una atenció més personalitzada. Evidentment no pot fer-se en totes les patologies, però la tecnologia l’hem de saber aprofitar.
Amb quines sensacions han viscut aquesta crisi els professionals sanitaris?
No som herois, els herois surten als dibuixos animats. La nostra professió consisteix a mantenir la salut de la població, i esperem que la Covid-19 ens acabi deixant el reconeixement que mereixem els professionals sanitaris. Aquests dies se’ns han dedicat mols aplaudiments, i està bé. Però l’aplaudiment hauria de concretar-se en un reconeixement social i laboral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els metges de primària, crítics amb Salut

girona
Suspenen dues agents que van dubtar de la violació d’una menor

Suspenen dues agents que van dubtar de la violació d’una menor

Mataró
NÚRIA ICETA
PATRONA DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL

“Volem crear pensament al voltant d’aquesta crisi”

barcelona

Cauen el 50% els ingressos a Girona del bus urbà i la Girocleta el 2020

girona
Societat

Fer-se la catedral de Girona a casa

GIRONA

La vacunació rècord antigrip aplana el camí per a la Covid

Barcelona
societat

Clam dels pagesos del Llobregat pel drenatge del delta

Cent anys d’educació al mateix passeig de Santa Colomade Farners

santa coloma de farners

El voluntariat, al peu del canó per la pandèmia

barcelona