Salut

ANTONI TRILLA

CAP DEL SERVEI D’EPIDEMIOLOGIA I MALALTIES INFECCIOSES DE L’HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA

“Signaria per recuperar bona part de la vida normal el 2022”

“El 2021 serà l’any dels grans avenços en vacunes, proves i tractaments, però això és un procés lent i haurem de conviure temps amb mesures”

“La carpeta del confinament domiciliari la tindria ben preparada damunt la taula, desitjant no haver-la de fer servir”

El coronavirus ens ha superat dos cops i un tercer seria inexcusable. Cal reforçar el sistema Amb els joves hem tingut un problema de comunicació. No els hem sabut fer arribar el missatge
Hi ha un grup de persones a qui ens demanen l’opinió de tant en tant. Ningú s’hi pot sentir vetat
Fa unes setmanes érem la riota d’Europa i ara s’ha vist que estan igual d’empastifats o més

Sense perdre mai el to amable i conciliador, el doctor Antoni Trilla, cap del servei d’epidemiologia i malalties infeccioses de l’hospital Clínic de Barcelona, ha estat un doble referent en aquesta pandèmia. Ha guiat els governs català i estatal en la presa de decisions i els ciutadans en la divulgació sobre el que han de fer per no contraure la Covid-19.

Després de tanta exposició mediàtica, a hores d’ara molta gent li té estima i admiració. Així que, en primer lloc, li volia demanar com es troba en l’àmbit personal, perquè la gent, en general, ja està molt cansada de tot plegat...
Sí, els professionals sanitaris estem gairebé tots cansats mentalment, i alguns també físicament. Hi ha qui ho ha patit amb més duresa i n’ha sortit més tocat i qui ha tingut més resiliència. Però és lògic, perquè el treball durant la primera onada va ser molt estressant i esgotador i no hem tingut gaire descans a l’estiu. Ara, el cansament és el factor diferencial. Estem com en la segona part d’un partit: t’has fet un fart de córrer en la primera i saps segur que no podràs aguantar al mateix ritme. La sensació és que ja hi tornem a ser, i en part és veritat, però tenim més experiència, i això és molt bo en aquestes situacions. Hem guanyat més coneixement sobre la malaltia i sobre com hem d’actuari protegir-nos.
Amb tot, sempre hi ha novetats. Ara una investigació recent de diverses universitats qüestiona que el coronavirus perduri a les superfícies i que siguin font de contagis. Quina opinió li mereix?
És una molt bona notícia que s’ha de posar en context. Els articles que van sortir inicialment destacaven que, segons proves en laboratori, el coronavirus podia romandre durant temps, fins i tot dies, en diverses superfícies. Però es determinava la presència de restes del virus, no si eren mostres viables per prosperar. Ara sí que s’ha estudiat i s’ha vist que no, i que aquesta no és una via d’infecció predominant. Ara bé, hem de mantenir la higiene de mans. Si jo parlo una estona sense mascareta davant del meu teclat i després l’utilitzes tu, et podries contagiar. Es desmitifica una via de contagi, però no s’anul·la.
Hem superat el pic de la segona onada pel que fa a contagis, però encara no pel que fa a pressió als hospitals. Què indiquen els models?
Si seguim amb aquesta tendència i aconseguim superar els propers quinze dies, tres setmanes a tot estirar, la pressió sobre el sistema sanitari s’hauria d’estabilitzar i baixar. Si això passa, no ens podrem relaxar. Mantenir el nombre de reproducció a 0,8 durant quinze dies i notar una clara baixada de pressió assistencial seria una bona notícia per mirar d’afrontar la temporada de Nadal sense ensurts, però no per obrir la porta i que tothom faci el que li doni la gana. Determinades restriccions, ja veurem quines, s’hauran de mantenir, i d’altres s’hauran de revisar amb molta prudència. En els mesos que tenim en l’horitzó, probablement fins a la primavera del 2021, ho podem passar relativament malament. Si és més o menys malament, dependrà de nosaltres i del que fem. Hem de ser molt prudents.
Accelerar massa la desescalada de la primera onada va ser un error que no es pot repetir.
Exacte. Vam anar massa ràpid quan encara hi havia una circulació relativament important del virus. Veníem de mesos complicats i tothom tenia ganes de sortir. Ara tenim clar que s’han d’aixecar les mesures de manera progressiva i deixant dies de marge per comprovar quin efecte té.
El que no sé si hem après és a reforçar el sistema per tal que es pugui fer una bona traçabilitat. A l’agost vam estar a un miler de casos i el coronavirus se’ns ha tornat a descontrolar per segona vegada. Ara el govern s’ha fixat l’objectiu d’un miler de casos i dubto si se’n podran seguir tants.
Totalment d’acord. Hem demostrat que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra i ara no ho podem fer una tercera vegada. S’havia de reforçar el sistema sanitari, s’ha de reforçar i s’haurà de reforçar. La primària, el sistema hospitalari i, sobretot, la salut pública, que ara s’estila molt, però ha estat la gran oblidada. Això vol dir tenir una bona vigilància epidemiològica i estratègia de rastreig. Hem millorat, però no hem crescut prou per millorar el rastreig com a sistema de defensa. El virus ja ens ha superat dos cops i la salut pública s’hauria de reforçar tant sí com no. Salut ha anunciat que es contractaran 500 rastrejadors, però no és només això. Cal que les línies telefòniques funcionin, fer proves ràpidament i que els resultats també siguin ràpids i, també, que la gent prengui consciència que si ets un cas o un contacte estret, t’has de passar deu dies a casa.
Per tant, que se’ns tornés a escapar el rastreig dels casos per tercera vegada seria...
Un error inexcusable.
Caldrà contractació estructural i no temporal com la que sembla que hi ha ara.
Ara som en una situació excepcional, però és evident que si ara posem 30.000 soldats, quan acabin les hostilitats no en poden quedar tres. Hem de tenir la capacitat de fer les tasques ordinàries de vigilància epidemiològica i tenir preparat què cal fer en situacions d’alarma, amb una estructura potent i la capacitat d’ampliar-la ràpidament amb gent preparada que, per tant, ha de tenir formació continuada. L’estructura de salut pública ha estat sempre molt feble, sempre hem estat la ventafocs del sistema, i ara no crec que ningú discuteixi que s’ha de reforçar estructuralment i amb una visió moderna a mitjà termini com a mínim.
S’han dipositat moltes esperances en la vacuna, però sospito que, quan arribi, encara hi haurà una transició llarga amb mesures. Ho veu així?
És molt important ajustar les expectatives, perquè encara hi ha un grau d’incertesa molt elevat. Les vacunes sortiran de manera seqüencial. La primera serà la notícia del món mundial, però després n’hi haurà d’altres. Hem de tenir clar que aquestes vacunes no arribaran de cop per a tothom, de manera que serà un procés relativament llarg d’anar reduint a poc a poc la probabilitat de tenir grans brots. Haurem de conviure amb vacunes i millors tractaments, sistemes de rastreig excel·lents i potser noves proves diagnòstiques que ajudaran, a poc a poc, a tenir una vida cada cop més normal. Però no serà d’un dia per l’altre.
Vol dir que tindrem mascareta per anys?
Crec que el 2021 ha de ser l’any dels grans avenços: de les vacunes, de nous tractaments i de veure com evolucionem. Si em diuen que cap al 2022 la situació estarà prou controlada per recuperar bona part de la nostra vida normal, ho signo ara mateix. Anar en transport públic sense mascareta i fer concerts multitudinaris no serà fàcil. Però desitjo poder abraçar la família, anar a restaurants amb normalitat i fer turisme en indrets amb baixa incidència d’aquí a un o dos anys.
En tot cas, no som els únics superats pel virus.
Fa unes setmanes érem la riota d’Europa i ara s’ha vist que estan igual d’empastifats o més que nosaltres. Ningú no té la fórmula clara, i alguns països han fet coses diferents, però ara tots estan sent planxats o molt atacats per aquesta segona onada.
Vostè forma part del comitè científic tècnic, constituït com a tal, que assessora el govern estatal. I a Catalunya és un dels experts que assessoren de manera informal la Generalitat. Quina fórmula és més eficaç? On es troba millor?
Sincerament, em trobo molt a gust en els dos àmbits. Aquestes reunions serveixen per al que serveixen: tu dones la teva opinió, que tothom escolta amb molta educació, i, en el fons, després els governants han de prendre unes decisions que, encara que tinguin un fonament sanitari o científic, també comporten variables econòmiques, legislatives i socials que se’ns escapen i són complicades. La fórmula de l’Estat és la més clàssica. Aquí a Catalunya som un país petit, ens coneixem tots, i moltes vegades des de Salut ens fan consultes individuals o ens apleguen informalment en una teleconferència. Per a mi és un honor ser-hi i ho entenc com un servei al meu país, tot i que soc conscient que moltes vegades no tenim respostes clares a gran part de les preguntes que ens fan.
Oriol Mitjà s’ha queixat que algú el va vetar en una d’aquestes trobades...
Com que no hi ha un comitè com a tal, ningú no pot dir que l’hagin vetat. Hi ha un grup de persones a qui ens han contactat i va variant. La reunió a la qual fa referència estava centrada en el sistema sanitari i molts dels assistents tenien un perfil de gestor. Si a mi no m’hi haguessin convidat, m’hauria semblat natural i hauria pensat que ja em trucaran quan vulguin. Jo sempre estic a disposició per ajudar en el que pugui i, si no em toca, cap problema. Ja tinc prou feina amb la meva!
Com a conseller dels governs, i amb referència als equilibris que han de fer els polítics entre les necessitats de salut pública i les del país en matèria econòmica i social, mai ha hagut de posar-se ferm amb algunes línies vermelles?
Les decisions les prenen ells, però de vegades hem d’insistir en un determinat argument perquè es tingui en compte. I si diversos companys anem en la mateixa direcció, el govern és més sensible. És el que ha passat darrerament, quan es van reunir amb els gestors dels hospitals i centres assistencials i van veure que calia actuar perquè la pressió augmentava.
Com a persona pròxima a les decisions i a l’actuació del govern en la lluita contra la pandèmia, ha detectat lluites partidistes que en puguin dificultar la gestió?
Em diràs que soc molt innocent, i segurament és cert i vaig amb el lliri a la mà, però em consta que els polítics, tot i les seves diferències, intenten fer el que creuen que és millor per mantenir el país en marxa salvaguardant la salut de tots. Si després, entre ells, decideixen si un ha de sortir abans o després de l’altre, això ja són coses de protocol o d’estratègia política. No m’agradaria tenir la responsabilitat política de prendre decisions tan dures sense base científica i amb un grau d’incertesa tan alt. Em consta que no ho passen gens bé. Al final, però, la gent podrà passar comptes quan es tornin a presentar a les eleccions.
Alguns científics han expressat que un punt d’inflexió a l’hora d’abordar la pandèmia al país va ser l’arribada del doctor Argimon a la secretaria de Salut Pública. Hi està d’acord? Ara que no hi és, se’l troba a faltar?
El doctor Argimon és un excel·lent professional i una persona que coneix perfectament el sistema sanitari català. És epidemiòleg de professió, com jo, i tot són bones paraules pel que fa a la seva capacitat de treball i coneixement. A més, és un gran gestor i no podia ser que Catalunya no tingués un secretari de Salut Pública capitanejant el vaixell. Quan la plaça va quedar vacant, tots vam demanar que es cobrís, i va trigar. El doctor Argimon s’ha revelat com un encert i ha fet dues coses molt bé: gestionar això en unes condicions gens fàcils i comunicar molt bé. Quan la Covid l’ha tret d’escena, potser tots hem perdut una mica el referent, i s’ha produït la sensació que no es donaven els missatges com ho feia ell. En tot cas, el que importa és que es recuperi i, quan torni, l’encertarà i l’espifiarà com fem tots.
En aquesta crisi sanitària, però, no hi ha hagut un problema de comunicació amb els joves?
Hi estic absolutament d’acord. No hem sabut enviar el missatge a través dels canals i el llenguatge adequats, o apel·lant a referents que permetin que els joves ho entenguin millor del que ho han fet, al marge que és veritat que, per raons d’edat i biològiques, tenen un comportament diferent i la seva percepció del risc és una altra, cosa que té un punt de lògica.
Que els estudiants de secundària, a partir dels 12 anys, es facin autorecollida de mostres no és un altre símptoma que falten mans i que l’estiu no s’ha aprofitat prou bé per preveure com s’havia d’actuar?
Aquest és un dels punts en què hem de posar una dosi de calma i intentar arribar a les millors solucions. Es pot prendre una automostra en determinades condicions? Sí. S’ha de buscar que sigui de manera ben senzilla, d’una part poc profunda del nas, i és relativament fàcil. Això no vol dir que no necessiti un cert entrenament o formació i, idealment, i aquí és on s’ha trobat el punt intermedi, que hi hagi una supervisió per part de personal sanitari suficientment qualificat. No cal un metge i possiblement ni una infermera. Amb un tècnic de laboratori o auxiliar n’hi hauria prou. S’ha generat massa polèmica i, si tots hi posem el nostre gra de sorra, veurem que no és cap drama ni cap situació insoluble. A mi no em sembla malament.
Ja s’assenyala que la restauració, quan es recuperi, s’haurà de repensar i ser més estricta amb l’ús de mascareta. És així?
Quan parles amb els portaveus dels restaurants, teatres, gimnasos o el que sigui, tothom té la sensació que la seva activitat és segura i no s’hi contagia ningú. I, si fos així, no hi hauria contagis enlloc. Dit això, mantenir la disciplina, duent la mascareta sempre que no mengem, amb les distàncies i la ventilació que toquen, ajudaria a recuperar les activitats. I potser sí que cal la figura que han anomenat covidien, algú amb autoritat que recordi les mesures i vetlli perquè es compleixin. Això, però, també implica que, com a clients, ho haurem d’acceptar. Amb les primeres prohibicions del tabac, van passar situacions semblants: la gent s’enfurismava si li ho recriminaves. Quan arribi el punt que demanem perdó si hem tingut un descuit amb la mascareta, haurem guanyat molt.
És cert que la mortalitat a les UCI ha caigut a un terç respecte a la primera onada?
Sí, és una molt bona notícia, perquè s’han produït coses millors. Coneixem millor la malaltia i sabem què hem de donar i què no hem de fer. S’han protocol·litzat les actuacions perquè hi ha experiència arreu del món, i els companys de les UCI han après moltíssim com han de tractar els malalts, no tant pel que fa a la medicació, sinó a les cures i al tipus d’atenció. En aquesta millora, també és molt important que els malalts arriben abans a l’hospital i se’ns compliquen menys. La mala notícia és que, malauradament, els que acaben a l’UCI majoritàriament són persones d’edat avançada que ocupen el llit molts dies, una mitjana de dues o tres setmanes. Hi ha casos molt complicats.
I això intentant mantenir l’activitat no Covid...
És important entendre la necessitat de preservar l’atenció normal a tota la resta de malalties i situacions més enllà del coronavirus. Preservar l’activitat no Covid ens tensa i ens condiciona més; per això es va alertar que calia prendre mesures, perquè, si no, això ens hauria dut a èpoques pitjors que la primera onada. Espero que mai tornem a veure res igual que allò.
Si s’hagués de jugar alguna cosa important sobre si tindrem un confinament domiciliari durant el pròxim hivern, què em diria?
Et diria que, si fem les coses bé com fins ara i els números acompanyen, aquesta seria una carpeta que tindria damunt la taula molt ben treballada, determinant què s’ha de fer, durant quant de temps, a partir de quins indicadors, etc., però la tindria tancada. Tant de bo no l’hàgim de fer servir. Dependrà de fins a quin punt el sistema sanitari és capaç d’aguantar sense que baixi la qualitat assistencial i garantir l’atenció Covid i no Covid. Per tant, no ho descarto i segur que, d’alguna manera, ja està preparat.

Ve de la pàgina anterior



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona
FIGUERES

Una lletrada denuncia que el bloqueig a la presó li impedeix veure un representat

FIGUERES
SALUT

Reforma del sistema sanitari a partir d’eixos d’hospitals

Barcelona