Salut

CLARA PRATS

LÍDER DEL GRUP DE RECERCA EN BIOLOGIA COMPUTACIONAL DE SISTEMES COMPLEXOS DE LA UPC

“Haurem de pensar en un Nadal força minimalista”

“Els joves ja no són el motor de l’epidèmia i s’està notant que el virus entra a les residències”

“Si ara no baixem més, el risc de tenir una tercera onada activada per Nadal serà molt elevat”

“Cal tenir a punt una estratègia per retardar i controlar la nova pujada”

“Els tests ràpids seran un canvi de paradigma per a la gestió de l’epidèmia”

Capacitat d’adaptació
Prats és doctora en física i feia recerca sobre la tuberculosi mitjançant l’ús de models matemàtics. L’epidèmia de Covid-19 li ha permès adaptar-hi els seus coneixement, convertir el seu grup en un referent per entendre què està passant amb els contagis i erigir-se en una gran divulgadora.

En pocs mesos, el grup de recerca en biologia computacional de sistemes complexos (Biocom-SC) de la UPC ha passat de ser inadvertit per les elits científiques i sanitàries del país a formar-ne part. L’acurat tractament de dades que fa el grup dirigit per Clara Prats (Barcelona, 1979) ha convertit els seus models matemàtics, informes i prediccions en referents per a l’anàlisi de la situació epidemiològica que són utilitzats tant pel Departament de Salut com pel Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties.

Déu-n’hi-do l’aprofitament de les dades fins a oferir la situació epidèmica a nivell de barri. I molta divulgació també...
N’estem molt contents. Tots tenim clar que la comunicació és fonamental. Aquest és un problema que ens afecta a tots, i explicar com estan les coses i cap a on anem és una part essencial de la gestió de l’epidèmia.
Quina situació tenim ara?
Les pujades són més ràpides que les baixades i està passant el que esperàvem. Entre deu i catorze dies després del primer paquet de mesures, la Rt va començar a disminuir. Avui s’hauria de notar ja l’efecte del doble confinament perimetral. Si la Rt caigués encara més, fins al 0,8, ens ajudaria a baixar del pic de manera més ràpida.
Per quan esperen la davallada en la pressió als hospitals?
El pic de nous ingressos ja l’hem passat, però com que estan un temps a l’hospital, l’ocupació encara augmenta. Estem a l’expectativa de si a final d’aquesta setmana o a principi de la vinent superem el pic d’ocupació.
I què diuen els models de com estarem d’aquí a un temps?
Depèn molt de les mesures de desescalada que es prenguin, de quan i què s’obri. Si volem estar tranquils per Nadal caldria arribar-hi amb bones condicions i una incidència molt més baixa de la que tenim ara. Si no, el risc de tenir una tercera onada activada per Nadal seria molt elevat.
Així doncs, la decisió d’allargar les mesures és encertada.
Des del punt de vista epidemiològic i mirant només les dades, és convenient fer un esforç més. Però només mirem una vessant d’un problema amb derivades a nivell econòmic, social, educatiu, emocional...
I emocionalment la gent està molt cansada ja de tot plegat.
La fatiga epidemiològica és un dels majors problemes que tenim ara mateix, juntament amb la situació econòmica, que és dramàtica per a moltes famílies. Això fa molt complicat actuar. Qualsevol decisió serà dolenta.
L’epidèmia continua tenint els joves com a motor?
Durant dos o tres mesos va ser així, la franja amb més afectació era la de 20 a 29 anys. Ara veiem que el tancament de bars, el toc de queda i l’ensenyament a distància a les universitat han fet baixar la incidència en aquesta franja. És important insistir, però, que correlació no és causalitat. Tot apunta en aquesta direcció, però no és una certesa del 100%. Paral·lelament, també hem vist que hi ha un augment en franges altes que concorda amb el fet que veiem que creix l’afectació a les residències. És una dada que ens preocupa perquè la població més gran és la que pateix més els efectes de la malaltia.
Valdria la pena recuperar el control amb mesures dures?
Tancant-ho tot podríem baixar a una incidència molt baixa, però que no impediria que el virus tornés a créixer quan es reobrís. Partint d’una incidència molt baixa, però, retardes en el temps l’aparició d’una nova onada, que és el que ha passat a Itàlia o Alemanya. Ara, però, estan en números complicats.
Cal anar encara més enllà...
Exacte, alhora que intentem fer baixar aquesta segona onada hem de preparar tots els mitjans que puguem per mantenir la incidència baixa tants mesos com sigui possible. Per tant, seguir reforçant tot el que és l’atenció primària amb personal, agents Covid i tests ràpids d’antígens. Tota l’estratègia hauria d’estar a punt per quan aconseguim sortir de la segona onada i retardar al màxim la tercera, per veure si ens toca a prop de quan puguem vacunar els més vulnerables.
En un article científic lamentava la manca de dades desglossades per edat i sexe a l’Estat i explicava com això impossibilita abordar bé el problema. Tenen ja les dades que els calen per fer les prediccions?
A escala de Catalunya sí que tenim aquestes dades, i de fet ja les teníem abans d’aquest article. A escala estatal no ha canviat res. Seguim tenint només els casos diaris de forma agregada per província, més en detall no es pot arribar.
Que a hores d’ara no es comptin els morts de la mateixa manera aquí i a Madrid és de traca.
Correcte, però ha estat una constant en tota la pandèmia. A escala europea encara no hi ha una definició homogènia del que és un cas o un mort per Covid, i això és una limitació molt important que tenim. Si s’hagués uniformitzat el format de com es dona la informació podríem fer anàlisis globals i aprofitar informació d’un país per preveure dinàmiques en altres.
L’aparició dels tests ràpids d’antígens pot modificar com s’aborda la pandèmia?
Sí, representen un canvi de paradigma en la gestió de l’epidèmia i ho veurem en les pròximes setmanes. Escurçaran els períodes de diagnòstic, que anaven d’un a tres dies, i ara seran d’un quart d’hora. Això és un canvi substancial en l’aspecte epidemiològic. Serà una eina boníssima, però per ella sola no és la solució. Ha d’anar acompanyada d’altres mesures, com per exemple un bon compliment de les quarantenes. S’ha de trobar la forma que tothom les pugui complir, sobretot en els col·lectius que tenen més problemes per fer-ho.
Vostè també defensa molt el teletreball.
S’hauria de mantenir a llarg termini, fins i tot després de la segona onada, perquè redueix la mobilitat de forma general, té menys cost en l’àmbit econòmic i social, i pot ajudar altres persones que no poden teletreballar perquè puguin seguir actives.
Per acabar: aquest Nadal, què?
Hauríem de començar a buscar fórmules imaginatives. No hauríem de fer els dinars multitudinaris, i haurem de pensar en un Nadal força minimalista, però ja veurem en quina situació hi arribem i fins a quin punt ens podem permetre ser més o menys flexibles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’AMB obre expedient a la UTE que gestiona els punts de recàrrega de vehicles elèctrics

Barcelona

Baixen l’Rt i el risc de rebrot però continua creixent la pressió a les UCI

Barcelona

Gairebé 200 grups escolars més confinats i set centres tancats

BARCELONA

Illa veu “suficients” les restriccions que permet l’estat d’alarma

Madrid

El BOE publica el conveni per a la revenda de vacunes de l’Estat a Andorra

madrid

Renfe va interposar un miler de denúncies el 2020 per fer grafitis

barcelona

Coll d’ampolla en la vacunació

barcelona

Indika, l’observatori social i de salut per a l’Alt Empordà

FIGUERES
El plaer ha estat nostre... Gràcies, Sergi!
opinió

El plaer ha estat nostre... Gràcies, Sergi!

President del Consorci Besòs Tordera