Salut

XAVIER MONTALBAN

DIRECTOR DEL CEMCAT

“Els metges curem poc; controlem la malaltia”

Hem millorat moltíssim el pronòstic de la malaltia i el nombre de malalts que necessiten ajuda per caminar ha baixat al 10%
La manca de recursos, públics i privats, que es destinen a la recerca és un forat molt important que tenim en aquest país

L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia neurològica que afecta el sistema nerviós central i que es diagnostica principalment en adults joves (entre 20 i 40 anys). A Catalunya, hi ha 9.000 persones amb EM.

Què és el Cemcat?
Els orígens del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya es remunten a l’any 1990, però la inauguració oficial de l’edifici es va fer fa deu anys. De fet, al mes de setembre celebrarem el desè aniversari. Hi treballen 80 professionals de diferents especialitats per donar un suport multidisciplinari i interdisciplinari al malalt amb esclerosi múltiple i altres malalties similars. Hi treballem neuròlegs, infermeres, neuropsicòlegs, rehabilitadors, fisioterapeutes, logopedes, artterapeutes i també investigadors bàsics. L’objectiu fonamental és donar una assistència d’altíssima qualitat però també fer recerca bàsica i clínica de qualitat i fer formació i docència. Un 60% de l’activitat del Cemcat és l’assistència al pacient amb EM. A la nostra base de dades hi ha més de 8.000 pacients amb EM i portem de forma regular uns 4.500-5.000 pacients. Portem els casos més complexos perquè som un centre de referència a l’Estat espanyol, però també en portem que no són específicament molt complexos.
En matèria de recerca, quines línies destacaria del Cemcat?
Una de les línies més importants és la de recerca clínica. Des de l’any 1995 portem una cohort de pacients que hem vist des del primer símptoma de la malaltia, els seguim d’una forma prospectiva a través de l’exploració clínica però també de ressonància magnètica i de biomarcadors. I amb aquesta cohort hem pogut contribuir, d’una forma molt important, als criteris diagnòstics que utilitzem avui en dia, als criteris de resposta al tractament i també a nivell també dels factors pronòstics. El que s’anomena internacionalment “la cohort Barcelona” ha donat moltes dades en aquest sentit. D’altra banda, a nivell d’investigació bàsica, hi ha un seguit de línies d’investigació en marxa per intentar identificar noves molècules que puguin ser útils en el tractament per a la neuroprotecció i neuroregenació.
A la pàgina web del Cemcat es diu: “Queda molt per saber i hi ha formes d’esclerosi òrfenes de fàrmacs.” Què queda per saber?
L’EM és una malaltia de la qual hem canviat el pronòstic d’una forma molt important i això és perquè disposem d’uns catorze medicaments que són molt potents des d’un punt de vista antiinflamatori; la inflamació és un dels components fonamentals de l’esclerosi múltiple i aquests fàrmacs són bons a revertir aquesta inflamació. El segon component de la malaltia és el neurodegeneratiu, que és el que pot produir que el pacient tingui una discapacitat. I aquí som encara molt ignorants. I la frase es refereix a aquesta situació. A nivell d’antiinflamatoris som molt bons, tenim eines diferents, la qual cosa ens permet fer una medicina molt diferenciada, però si el pacient comença a tenir neudegeneració, aquí som força incompetents. Hem de dedicar molts esforços a la investigació en aquest sentit.
I quan s’afirma que hi ha formes de l’EM òrfenes de fàrmacs es parla d’això últim?
Exacte. Hi ha una forma de l’esclerosi múltiple que es diu primàriament progressiva, que no té brots, té poca inflamació, i aquí només tenim un medicament i no és absolutament satisfactori. I després, entre les formes de la malaltia amb brots, hi ha un percentatge de malalts que lamentablement desenvolupen una forma que es diu secundàriament progressiva. I en aquesta forma tenim un tractament aprovat però no és satisfactori al 100%.
Els malalts amb EM acaben desenvolupant tots la vessant neurodegenerativa i discapacitant?
Abans, quan no disposàvem de tants medicaments, es deia que el 50% dels malalts que començaven amb una EM, al cap de quinze anys necessitarien algun tipus d’ajuda per caminar (una crossa o dues o una cadira de rodes). Ara hem millorat moltíssim el pronòstic de la malaltia i li diria que podrien arribar a ser un 10% el nombre de malalts que necessitaran algun tipus d’ajuda per caminar al cap de 10 o 15 anys. I això és perquè diagnostiquem abans i comencem el tractament abans i tenim medicaments més potents.
I aquest canvi, en quin temps s’ha produït?
Nosaltres vam començar el 1990 i el 1995 vam tenir el primer medicament. I a partir d’aquell moment han anat apareixent nous medicaments fins l’any passat, en què en van aparèixer tres de nous. I cada vegada són més eficaços i milloren més el pronòstic a llarg termini.
Tot i això, continua sent una malaltia que no té cura.
Sí, és una malaltia que no té cura, però tingui en compte que els metges curem poc. Els cirurgians curen una mica més perquè operen i nosaltres curem infeccions, no totes, però el que fem habitualment és controlar la malaltia i intentar que el pacient tingui una qualitat de vida com si no la tingués. I nosaltres ja ens conformem a estabilitzar del tot el pacient amb EM de manera que no tingui brots i no tingui neurodegeneració; amb això seríem molt feliços. Les vacunes prevenen molt i els antibiòtics salven moltíssimes vides, però les malalties cròniques, que són les més freqüents, aquestes no les curem.
Quin impacte ha tingut la pandèmia de covid en els malalts d’EM?
Inicialment, la pregunta que ens fèiem era fins a quin punt un pacient amb EM podia tenir una predisposició més gran a patir la covid i, en cas que la patís, si seria més greu. Després ens vam plantejar què podia passar amb els malalts que rebien tractaments, perquè sovint són immunomoduladors o immunosupresors, i per tant si podien influir en l’augment de la susceptibilitat o de la gravetat de la covid. Però de seguida ens vam adonar que no, que el malalt amb EM no té més susceptibilitat a patir la malaltia greu, que tots els tractaments que prenen els nostres pacients són segurs i més endavant vam identificar que teníem manera de vacunar, de forma molt efectiva, tots els nostres malalts, seguissin o no tractament. En les primeres tres o quatre setmanes de l’aparició de la covid, es va deixar de fer ressonàncies, no vèiem malalts a la consulta i només vam fer telemedicina de forma immediata, abans que l’hospital tanqués. Però al cap d’unes quantes setmanes vam recuperar la normalitat: vam fer telemedicina en un 50% dels pacients, vam tornar a fer ressonàncies amb normalitat i els tractaments també. L’impacte amb relació al servei hospitalari al Cemcat ha estat nul; altra cosa és l’impacte emocional i físic que la pandèmia ha tingut en els nostres malalts. En el cas dels pacients que tenien un deteriorament cognitiu lleu, molts d’ells van patir una accelerada molt important dels trastorn cognitiu. Això amb els nostres malalts també ho hem vist, així com un augment de les discapacitats físiques, perquè l’exercici no era el mateix. I a nivell emocional també. El confinament va tenir un impacte físic i emocional evident.
El 10 de juliol es farà una nova edició del Mulla’t. Quin missatge volen transmetre?
La Fundació Esclerosi Múltiple i el Cemcat plegats, aquest any insistim en la capacitat preventiva que podem tenir de la malaltia, adreçant-nos sobretot als familiars de primer grau que tenen un augment del risc de tenir la malaltia. Es tracta d’un augment molt moderat, però totes les mesures destinades a prevenir l’aparició de la malaltia són benvingudes. Parlem per exemple del tabaquisme, de l’obesitat en l’adolescent, del dèficit de vitamina D i de traumatismes cranioencefàlics múltiples, que també podrien estar associats a un augment de la susceptibilitat. Això, d’una banda, i per l’altra sabem que les comorbiditats en el pacient amb EM, com ara la diabetis, la hipertensió, el colesterol i l’obesitat, empitjoren claríssimament el pronòstic de la malaltia. Volem donar el missatge que està molt bé que hi hagi medicaments, però ens hem de cuidar. Si un pacient amb EM pren el tractament adient però té comorbiditats que no cuida bé, el pronòstic serà dolent. I el tercer punt és donar veu que estem fent molts estudis clínics per prevenir la neurodegeneració.
Amb relació a l’EM, aquest any s’ha descobert que darrere de la malaltia hi ha el virus d’Epstein-Barr. Què representa?
Això vol dir que per patir l’EM has d’haver-te infectat obligatòriament pel virus d’Epstein-Barr. Quin és el problema? Que la majoria de nosaltres, el 96% de la població, ens hem infectat en algun moment de forma simptomàtica o asimptomàtica per aquest virus. No només és la infecció per aquest virus, sinó també la presència d’altres factors, genètics, evidentment, però també ambientals, com ara tabaquisme, obesitat, etc. I està clar que obre una finestra d’oportunitats. I des d’un punt de vista totalment especulatiu podríem dir que si som capaços de vacunar els nens contra el virus d’Epstein-Barr potser podríem disminuir o aturar l’aparició de l’EM. Però és una especulació total i absoluta, perquè la covid ens ha ensenyat que encara que estiguis vacunat et pots infectar igualment, i no una sinó dues i tres vegades.
Recentment va rebre el premi Distel, que és el més important del món en recerca sobre EM. Què ha suposat?
És un premi que faig extensiu a la resta de l’equip del Cemcat. És un reconeixement important que ve de l’American Academy of Neurology (AAN) i de la National Multiple Sclerosis Society (NMSS). És el primer cop que es dona a un europeu continental. Per tant, és un reconeixement a la feina feta en tots aquests anys i és un orgull.
I quina és l’aportació que han fet?
Des d’un punt de vista de la recerca, la capacitat per generar dades d’alt valor que han contribuït als criteris diagnòstics, als criteris de resposta al tractament i als criteris pronòstics que tothom utilitz avui en dia. Hem estat capaços de liderar un parell d’assaigs clínics que han donat peu que aquest únic medicament que tenim ara per a l’esclerosi múltiple primàriament progressiva, l’ocrelizumab, estigui disponible arreu del món. I diria també que el model d’atenció dona un entorn ideal per fer recerca.
La pandèmia ha donat valor a la importància de la recerca mèdica. Això s’ha traduït en un increment de recursos per a la investigació de les malalties?
No. Aquest és un forat que tenim en aquest país absolutament importantíssim. Comparada amb els Estats Units i el Canadà, la capacitat de recerca que tenim aquí i a la majoria dels països d’Europa és infinitament inferior. La filantropia aquí pràcticament no existeix i aquest és un problema de la nostra societat; hem de fer les coses amb molt pocs recursos. Per cert, l’import del premi, que són 40.000 dòlars, l’hem donat al Cemcat perquè faci recerca. De fet, que et donin aquest premi, amb els recursos que tenim aquí, és un miracle.
No s’ha produït, doncs, cap canvi ni en les administracions ni en la societat civil.
No, de cap de les maneres. No sé si l’ésser humà té capacitat per aprendre d’una tragèdia com és una pandèmia. És un problema d’intel·ligència i de generositat, al capdavall.

Referent mundial en la recerca sobre l’EM

El doctor Xavier Montalban va néixer a Badalona l’any 1959. Va obtenir la llicenciatura (1983) i el doctorat en medicina (1990) a la UAB. Va fer l’especialització en neurologia a l’hospital universitari Vall d’Hebron (1988) i va completar la formació postdoctoral al St Thomas’ Hospital i al National Hospital for Neurology and Neurosurgery (Londres). Actualment, és cap de servei de neurologia del Vall d’Hebron i director del Cemcat. També és cap del grup de recerca en neuroimmunologia de l’Institut de Recerca (VHIR) des del 1995. Entre el 2017 i el 2020, va exercir de professor de medicina i va dirigir la divisió de neurologia de la Universitat de Toronto i el Centre d’EM a l’hospital St Michael d’aquesta ciutat. És professor de neurologia a la UAB i de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Recentment, va ser guardonat amb el prestigiós premi John Dystel de l’AAN i l’NMSS.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El PSC fitxa Adrià Lamelas per liderar Lloret de Mar

lloret de mar

El Viver d’Empreses de Salt aposta per potenciar la relació amb les universitats

salt

Un arbre caigut talla la via del tren entre Sant Quirze de Besora i Ripoll

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Nuvolades al Pirineu

barcelona
estat espanyol
crisi migratòria

El Defensor del Poble inicia actuacions després de rebre una queixa sobre els fets de Melilla

Barcelona
Unió Europea

La UE aprova l’extensió del certificat Covid fins al 30 de juny de 2023

Brussel·les

Brussel·les comença a distribuir les vacunes de la verola del mico amb un enviament de 5.300 dosis a Espanya

brussel·les

El govern aprova la rebaixa d’entre el 26% i el 33% dels preus de determinats graus i màsters

barcelona

Catalunya supera els 1.700 hospitalitzats amb covid (+245) i creixen els ingressos a les UCI (46)

barcelona