Temen que la inestabilitat política retardi de nou el Trueta

Fa setze anys, el 2006, el Parlament de Catalunya va aprovar la construcció del nou hospital Josep Trueta, el centre de referència de la regió sanitària de Girona. “I estem on estem”, va recordar ahir davant els mitjans de comunicació Antoni Codina, excap de l’àrea de cirurgia de l’hospital Josep Trueta i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i membre de l’Observatori del Campus de Salut Girona - Nou Trueta. “Ens fa por que una vegada més per la inestabilitat política es retardi el nou Trueta, que fa massa que està al límit”, va afegir. Des d’aquest organisme, impulsat al mes d’abril pel Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) amb l’objectiu de fer un seguiment del projecte perquè es compleixin els terminis promesos, es mostren preocupats perquè una possible pròrroga del pressupost del govern català ho paralitzi de nou. Codina va demanar una “implicació del govern i del president perquè no s’aturi”. “És una obra de país que no pot dependre del context polític”, va reblar.

L’Observatori es va comprometre a fer una avaluació periòdica i pública de l’estat del projecte cada sis mesos. Així, ahir davant la premsa, el president del COMG, Josep Vilaplana, va insistir que es “necessita molta voluntat política”. Des de l’Observatori es demana que l’execució del projecte es posi en marxa el 2024 i reclamen que s’acceleri al màxim possible. “En aquesta situació límit, cal avançar i, mentre no sigui una realitat el campus de Salut, cal millorar el finançament de l’hospital actual”, va assenyalar Vilaplana sobre el fet de no desatendre, quant a inversions, el Trueta, que va considerar que “està maltractat”.

Els últims sis mesos, els membres de l’Observatori s’han reunit amb les administracions implicades, la delegació territorial del govern i la del Departament de Salut, la conselleria d’Universitat i Recerca i ajuntaments. Així, expliquen que l’Ajuntament de Girona ja té el projecte d’urbanització molt avançat i hi ha un document a exposició pública “amb quatre possibilitats de la zona” per ubicar-hi una part del nou campus de Salut. Vilaplana va recordar que el campus que pertany a Girona és “molt menor” que el de Salt. En aquest sentit, i perquè l’execució del projecte comenci el 2024, l’Ajuntament de Salt ha d’accelerar el procés d’urbanització per poder cedir els terrenys a temps. L’Observatori constata que, per fer-ho, necessita el suport de la Generalitat. A l’Observatori els preocupen les gestions urbanístiques a Salt perquè el consistori “ha de negociar amb molts propietaris”. “L’ideal seria comprar totes les parcel·les, però això no és possible”, va afegir la directora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi), Marga Nadal. Per aquest motiu demanen que Salut i Presidència s’impliquin en els tràmits i ajudin a desencallar-los per poder complir els calendaris. Marga Nadal assenyalava que el govern podria incloure diners en el pressupost del 2023 que servissin perquè Salt pugui comprar part de les parcel·les. “És un projecte clau i de país que va més enllà dels ajuntaments”, va afegir el president del COMG.

Quant al pla funcional, començat aquest 2022, l’Observatori creu que hi ha d’haver més agilitat perquè el procés pugui estar llest el 2023, en el termini d’un any, com estava previst. Així, demana que s’estableixi una assignació pressupostària inicial perquè, un cop fet el pla funcional, ja es pugui començar l’elaboració del projecte i no s’hagi de perdre un any per dotar-lo de pressupost.