Salut

La xarxa agreuja els casos de trastorns alimentaris

El 71% dels pacients amb anorèxia admeten que els continguts nocius d'internet van contribuir a desenvolupar la malaltia

El 59% de les primeres cerques són sobre informació no saludable

Es comença buscant un remei per aprimar-se, però es pot acabar llegint sobre dietes exprés, trucs per vomitar i maneres d'autolesionar-se o d'enganyar els pares. Els continguts no saludables relacionats amb els hàbits alimentaris són cada cop més comuns a la xarxa i exerceixen una influència negativa sobre els malalts, segons conclou un estudi elaborat per la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA).

Únicament en la primera cerca, ja són més de la meitat dels malalts els que busquen informació nociva. El problema, però, és que tot sovint aquest material perjudicial arriba per les xarxes socials, sense ni tan sols buscar-lo. “Això s'ha d'acabar immediatament. S'han de prendre mesures”, reclamava ahir, entre desesperada i resignada, una de les 28.000 joves víctimes de trastorns alimentaris que hi ha a Catalunya.

L'estudi del coordinador de la unitat de TCA de l'hospital Sant Joan de Déu, Eduard Serrano, indica que el 85% dels afectats recorren a la xarxa per buscar informació amb motiu d'un trastorn alimentari. I, de mitjana, la primera recerca es fa als 15 anys. El problema és que, quan es comença a buscar informació, en el 59% dels casos ja es fa amb uns termes que dirigeixen els usuaris a continguts perjudicials per a la salut, com ara “com em puc aprimar en poc temps” o “com puc vomitar” (vegeu gràfic). L'estudi es va fer a partir d'una enquesta clínica amb 300 pacients en tractament per TCA, amb un 92% de presència femenina, i un 80% dels quals tenien entre 12 i 21 anys, d'acord amb els paràmetres d'afectació d'aquestes patologies.

L'enquesta també analitza la percepció dels pacients sobre la informació que troben a internet: el 71,3% reconeixen que contribueix negativament a la seva malaltia, i només un 11,2% opinen que té una influència positiva. El 17,5% restant creuen que és neutra. En la majoria dels casos, el 87%, aquest ús d'internet es fa d'amagat de la família.

L'edat sí que importa

Els investigadors han vist una relació directa entre l'edat del malalt i el tipus d'informació que cerca. Els menors d'edat, entre 8 i 18 anys, busquen de manera significativa més consells per aprimar-se a internet i menys informació sobre centres de tractament. També són molt més proclius a visitar els webs que defensen l'anorèxia i la bulímia: ho fan
el 13% dels enquestats,
el doble que en la franja entre els 19 i els 35 anys. Per sobre d'aquesta edat, l'impacte aconseguit per aquesta mena de missatges és nul, i les cerques se centren més en informació sobre tractaments.

Aquest estudi es presentarà de manera completa demà, en el marc del simposi Anorèxia i internet, que organitza la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA. En aquesta jornada, que tindrà lloc al Centre d'Estudis Jurídics, diversos col·lectius que poden ser agents actius en la resolució d'aquest problema, ja sigui des del punt de vista legal, sanitari, tecnològic o educatiu, presentaran les seves propostes. En aquesta jornada es treballarà també en la publicació d'una guia de prevenció i navegació segura i es debatran solucions legals que caldria emprendre.

Els trastorns alimentaris són la tercera malaltia crònica entre la població femenina adolescent de les societats desenvolupades. Afecta el 5% de les noies i n'està augmentant la incidència entre la població adulta.

Els adolescents van a la xarxa a buscar suport i acaben caient en un pou
Eduard Serrano
Coordinador unitat TCA a l'hospital Sant Joan de Déu
Entre els 11 i els 16 anys, el 13% dels joves accedeixen a continguts que inciten als TCA
Marta Voltas
gerent de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia
Farem servir les poques eines que tenim actualment per afavorir un canvi legislatiu
Alfons Conesa
director de l'Agència Catalana del Consum

Omplir un buit legal que França sí que té ben cobert

Tot i l'evident perjudici que causen, prendre mesures contra els webs en què s'incita a desenvolupar aquests trastorns no és fàcil. “A França, aquesta mena de continguts es consideren inducció al suïcidi i estan prohibits, però aquí hi ha un buit legal que fa molt complicat actuar-hi en contra”, recorda Alfons Conesa, director de l'Agència Catalana del Consum. Tot i això, un equip del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que forma part de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA, està preparant una proposta perquè el Congrés legisli sobre la prohibició de les pàgines a internet que inciten a l'anorèxia i la bulímia. Que hi hagués una normativa comuna a la UE també hi podria ajudar, però probablement no combatria la possibilitat que aquestes conductes es fomentessin, de manera més o menys evident, des de perfils personals a les xarxes socials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els centres comercials volen el mateix tracte que tot el comerç

Barcelona
DAVID LIBERSOHN
RABÍ DE LA COMUNITAT JABAD LUBAVITCH DE BARCELONA

“El principi del judaisme és la capacitat de discernir”

barcelona

Algunes comunitats demanen poder decretar confinaments domiciliaris

madrid

La quarta part dels contagis són en trobades evitables

Barcelona

Galícia i el País Basc van votar abans de la segona onada

barcelona

Crida a no criminalitzar els barris amb talls de subministrament

barcelona

L’hospital de Palamós ja fa fluoroscòpies als pacients

PALAMÓS

El brot de l’hospital d’Olot afecta 28 persones

Olot
La llar d’infants de Camallera, tancada deu dies

La llar d’infants de Camallera, tancada deu dies