Un any del Pacte per a la Reforma Horària

Fa just 1 any que el conseller Turull defensava al Saló de Sant Jordi la feina feta, la implicació i les complicitats generades que havien dut a aprovar i rubricar el Pacte per a la Reforma Horària. Un acte presidit pel president Puigdemont i que va comptar amb la signatura de 110 institucions, organitzacions, entitats i agents econòmics i socials. Els principals interlocutors del nostre país van dipositar la seva confiança en aquella culminació d’un llarg procés de sensibilització, participació i concertació i que es concreta en la carta de compromisos per al compliment de l’Objectiu 2025.

Un procés que té els seus inicis formals a principis del 2014 amb la constitució de l’associació Iniciativa per a la Reforma Horària, impulsada per una quinzena d’experts, d’entre els quals vull destacar Fabián Mohedano.

Quatre anys viscuts de fer pedagogia, sensibilitzant, iniciant les primeres proves pilot, implicant progressivament els municipis, aprovant mocions de suport a la reforma horària, i alguns municipis aprovant els primers pactes del temps en l’àmbit local. El paper dels municipis serà determinant i prova d’això és la creació de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Reforma Horària, amb 150 adherits, una xarxa que és voluntat del govern potenciar encara més.

Els 110 actors firmants ens vàrem comprometre que com a màxim l’any 2025 Catalunya hagi reformat i millorat els seus horaris.

I per què una reforma dels horaris? Per millorar la nostra qualitat de vida, millorar el temps per a nosaltres, per al descans, per conciliar una vegada per totes la nostra vida laboral amb la familiar i la personal, per gaudir d’un millor ritme circadiari, per rendir millor nosaltres mateixos en les tasques i ocupacions que tinguem durant el dia, i en definitiva per tenir més temps lliure. Perquè el temps és garantia de llibertat.

Per això cal treballar per recuperar dues hores de desfasament horari amb la resta del món, avançar l’hora d’anar a dormir, recuperar el son perdut, augmentar els mecanismes de flexibilitat laboral, incrementar la compactació horària en els comerços, incorporar l’àpat en els instituts en un horari saludable, entre un llarg etcètera.

Avui, un any després i un cop iniciada l’acció de govern després de més de set mesos d’inactivitat degut a la intervenció del 155, el govern entoma l’encàrrec polític de fer avançar cap a aquesta ambiciosa transformació social.

En només dos mesos de govern, els seus consellers ja han donat les primeres proves d’aquesta nova determinació per dur a terme aquests compromisos: l’anunci de la consellera Artadi de crear l’Oficina per a la Reforma Horària, que serà l’instrument polític de govern per vetllar pel compliment del pacte i que serà garantia de transversalitat; el conseller Bargalló anunciant que s’estudiaria la manera de reformular els horaris dels instituts per garantir que els nois i noies de secundària no passin tantes hores sense menjar adequadament; la voluntat del conseller Puigneró per liderar la transformació digital de l’administració pública i que ha de facilitar mecanismes de flexibilització, entre elles l’aposta pel teletreball; l’anunci del conseller El Homrani de desplegar la reforma horària en el marc de la negociació col·lectiva i la concertació social; o la voluntat de la consellera de Salut, Alba Vergés, d’iniciar una prova pilot als centres d’atenció primària en relació amb els seus horaris. Són els primers passos d’un camí ple de reptes, també conscients que hi trobarem esculls, però amb la determinació d’aquest govern i la complicitat del firmants del pacte serem capaços d’acomplir el repte de viure amb uns horaris més saludables.

Som davant d’un repte social de país, som davant d’un procés innovador de transformació en la manera d’organitzar els nostres horaris. El pacte signat fa un any fou un punt i seguit. Ara, amb el nou govern, seguim!