“El que és mestre ho ha de ser perquè té una vocació”

Un dels motius és per la recerca que s’està fent en innovació educativa a la UVic-UCC, la qual forma part del programa de millora i innovació de la formació de mestres (MIF). Una altra raó és perquè el MID s’inclou en el pla d’actuació que presenta el nou equip de deganat al qual entro a formar part el 2016. Creiem que és important revisar i millorar el pont entre la facultat i les escoles. Amb aquest programa pensem que podem avançar en aquesta relació i el que pretenem és generar espais de trobada entre el món acadèmic i el professional per discutir el perfil del futur mestre, però sobretot per reconèixer les bones pràctiques de l’entorn.

Té dues potes. Una són els seminaris que hem engegat aquest curs. En les tres sessions que ja hem fet, de les sis previstes, hem pogut veure que no teníem prou articulada la relació amb els centres per arribar a reflexionar sobre aquest aspecte. Les 11 escoles d’infantil i primària de Vic estan representades al seminari. L’altra pota del programa MID són les pràctiques que els alumnes de primer dels graus de mestre en educació infantil i primària fan amb estades d’un dia a la setmana a les escoles. Fins ara les pràctiques començaven a segon, i això permet contrastar el contingut teòric i pràctic des de primer.

La visió acadèmica i la teoria són imprescindibles, perquè això et permet construir coneixement, però aquest coneixement no es pot construir com a competencial si tu no ho apliques. Per tant, sí que crec que és imprescindible que hi hagi més pràctica i més relació entre el món acadèmic i el món pràctic.

Un dels aspectes del programa és aprofundir en la identitat docent. És molt positiu que els estudiants que decideixen cursar un grau tinguin un espai ja el primer curs per assegurar-se d’una manera convençuda que aquella és la seva futura professió. El que és mestre ho ha de ser perquè té una vocació i ho vol transferir a la societat activament.

A primer ara tenim tres grups (120 alumnes), però en vam arribar a tenir molts. Era fàcil entrar al grau, amb tres anys sorties i a més tenies feina. Les proves d’aptitud personal (PAP) han regulat el sistema. No són proves difícils, però haver-les de fer ja selecciona.

D’entrada, és un programa amb un compromís de dos anys de tots els agents que hi participem. Voldria destacar la confiança que ens fan totes les 11 escoles volent-se afegir a aquest projecte, cosa que encara el fa més potent a la ciutat. També és important el compromís de la regidoria d’Educació, perquè, com hem vist a Europa, el suport de l’administració local, de l’Ajuntament, és clau per entendre que estem fent un projecte de ciutat.

És pioner perquè no s’ha donat mai, però el més important és que es dugui a terme. Per què es dona a Vic? Per la recerca que es fa al voltant de les pràctiques, per la necessitat que veu la universitat d’avançar en la trobada entre professionals i acadèmics, i arran de comprovar com està organitzat a Europa. També tenim el suport del Departament d’Ensenyament, que veu una oportunitat molt gran per avançar, a Catalunya, en l’acompanyament dels estudiants a les escoles.

Sens dubte és un dels aspectes importants. L’estudiant de primer curs és alumne i l’any següent passa a l’altre cantó i fa de mestre. Quin mestre volem? Quins alumnes et trobaràs? La identitat docent vol donar resposta a aquestes preguntes, però n’hi ha que no es poden respondre fins al cap d’un temps i d’una experiència. El que està en crisi no és el paper del mestre, sinó l’opinió social. Cal que tornem a confiar en els mestres, en el sistema educatiu. Què és el que fa que estigui en crisi? Aquesta efervescència de qüestions d’innovació educativa: Escola 21, jesuïtes...

En part, l’èxit del programa rau en aquests 40 anys d’experiència. Nosaltres heretem l’essència de les primeres diplomatures, que tenien un component molt pràctic perquè els professionals que teníem a les aules estaven en actiu a les escoles.