La UdG s’afegeix al corrent Moviment Hipocràtic
És la setena universitat de l’Estat que es compromet a formar metges amb una clara vocació humanista
“Curar algunes vegades, tractar sovint i consolar sempre.” Aquestes paraules, aparentment senzilles, resumeixen a la perfecció el pensament del pare de la medicina, Hipòcrates de Kos, fundador d’una escola que porta el seu nom. La Universitat de Girona (UdG), en el marc del desè aniversari de la Facultat de Medicina , ha fet una aposta contundent per sumar-se al Moviment Hipocràtic, sent la setena de l’Estat que ho fa.
L’objectiu del Moviment Hipocràtic, segons explica Nikos Kastanos, metge cardiòleg i president i cofundador d’aquesta iniciativa, és obrir una xarxa de centres per “oferir als metges més joves exemples de professionals humanistes”. El principal referent és Hipòcrates, però també existeixen models entre els metges i infermers. Kastanos destaca precisament aquesta “meta de treballar per la implantació de grups hipocràtics on metges i infermeres més experimentats puguin entrar en contacte amb els professionals més joves per instruir-los en aquests valors”. “Ens cal reintroduir aquests valors a la medicina, perquè segurament portem molts anys estant massa atents a la part més tècnica”, destaca.
Joan San, degà de la Facultat de Medicina, explica que incorporar-se a aquest moviment ha estat, de fet, fer evident i explicitar el que ja es fa a la Facultat de Medicina: “Nosaltres prestem molta atenció a la importància de formar metges però també persones compromeses.”
LA FRASE
LA XIFRA
Un bust per recordar Hipòcrates
El desè aniversari de la Facultat de Medicina, un referent a l’Estat perquè és l’única que ha desplegat totalment la metodologia de l’aprenentatge basat en problemes (ABP), va ratificar el seu compromís amb el Moviment Hipocràtic descobrint al pati del rectorat un bust d’Hipòcrates, obra de l’artista Pep Admetlla, que inclou la constel·lació de Serpent i Ofiüc; es coneix des de fa molts segles i els antics van veure-hi la figura d’un home gegant estrenyent una llarga serp, i va derivar en la figura d’Esculapi. També es va plantar un esqueix de l’arbre hipocràtic.
