Ara és l’hora dels mestres
Escoles i instituts han hagut d’habilitar aules extres per descongestionar la classe i complir les directrius d’Educació, a més de fer entrades esglaonades amb horaris diferents
Tenen planificat un curs telemàtic per si hi ha una quarantena d’un grup o un segon confinament
Denuncien l’oportunitat perduda per rebaixar ràtios
Escoles i instituts afrontaran d’aquí a tres setmanes l’inici de curs més complicat. Els equips directius consultats han treballat durant l’estiu per planificar el pla d’obertura seguint les directrius d’Educació. El problema de l’espai és majoritari i tots remarquen el suport rebut de les administracions locals. En alguns casos han hagut de fer servir espais com la biblioteca o el laboratori per als denominats “grups classe”. Assenyalen que tenen un pla B, que és la formació telemàtica, en el cas d’una quarantena o d’un segon confinament.
Què pensen les famílies?
La presidenta de l’AFA de l’escola Eiximenis de Girona, Núria Riquelme, explica que han hagut de repensar i reorganitzar els tres serveis que ofereix l’AFA: acollida matinal, menjador i extraescolars. “És una de les escoles més petites de Girona i tenim seriosos problemes d’espai”, recorda Riquelme. Així, assenyala que al menjador és molt difícil mantenir distàncies de seguretat. Això els ha obligat a fer dos torns i els de P3 hauran de dinar a la seva aula, cosa que obliga l’AFA a contractar un monitor més. “Això repercutirà en les famílies”, destaca la presidenta de l’AFA, ja que valoren apujar el preu del menjador. També han adaptat les extraescolars, que mantenen l’oferta de migdia i tarda, a excepció de la de jocs de taula, i adaptades a les mesures contra la Covid-19. Núria Riquelme planteja seriosos dubtes d’un retorn en què les famílies esperaven una reducció de ràtios.“Era l’oportunitat per fer-ho”, afirma. Des de l’AFA Eiximenis denuncien que ho han hagut de gestionar sols, sense el suport d’Educació: “No hem sentit en cap moment el suport d’Educació en la gestió de la situació; hem hagut d’entomar-la sols, segons el nostre criteri, amb una sèrie d’instruccions.” També planteja dubtes sobre la feina feta en relació amb les plantilles i la formació de professorat en la digitalització, que considera “un dèficit de l’escola pública”. “No sabem exactament si realment s’han posat a punt totes les plantilles per donar una proposta de qualitat si hi ha un segon confinament o un grup en quarantena.”
“Hem demanat agents cívics per controlar entrades i sortides”
La directora de l’ INS Ermessenda , Maite Casas, reconeix que les instruccions del Departament d’Educació són massa genèriques però assenyala que, a diferència del març, “no serà el primer cop i serà més fàcil de gestionar”. Per complir les distàncies també requeririen més espai. “A Girona hi ha molts centres i es necessitaria tot un institut buit per poder-ho complir”, remarca.
Així, han optat per reconvertir les aules de música, biblioteca i laboratori en aules per a cada grup classe. Fan optatives específiques que consideren “interessant que no es perdin” però les han reduït per no barrejar alumnes. També han buscat una aula prou gran per complir amb el passadís de metre i mig de seguretat. “Tot el claustre s’ha ofert i el professor de castellà farà català i també el de tecnologia, matemàtiques; tots estan disposats a fer no només la seva especialitat”, assenyala Casas. Han reduït grups i han preparat un pla de neteja de les aules, a més de parcel·lar l’esbarjo amb l’objectiu de no barrejar grups. Explica que tots els instituts de Girona han demanat a l’Ajuntament agents cívics per controlar les entrades i sortides. Destaca que s’ha respectat la manera de fer de cada institut.
“L’autonomia per a cada centre ens ha jugat a favor”
La directora de l’ INS Santa Coloma de Farners , Dolors Oliveras, explica que no han requerit espai extra i remarca que l’Ajuntament es va posar a disposició: “En el nostre cas no ha estat necessari.” Van elaborar el pla d’obertura en funció de les mesures del juliol, i seguint les instruccions s’ha optat per fer grups estables amb disminució d’alumnes i de professors a l’aula. L’objectiu és que hi hagi el mínim de moviments possible entre alumnes i professorat implicat en cada aula. També explica que d’aquesta manera atenen millor la diversitat. Quant als professors, no hi haurà el denominat professor d’àmbit, sinó que hi haurà algunes matèries que les faran tot l’any i altres de trimestrals. Remarca que l’autonomia que el Departament d’Educació ha donat a cada centre els ha “jugat a favor” per així poder complir els requisits i adequar-ho als espais i característiques de l’INS. Han procurat que els grups estables estiguin el màxim d’hores possible a la seva aula-classe: “Si han de canviar hi haurà ampolles i esprais amb líquid desinfectant.” Quant a les mascaretes, el grup estable no n’ha de portar; sí, en canvi, a les hores de pati i en el trànsit entre passadissos i si el grup es barreja. També compten amb un infermer de referència del programa Salut i Escola. I han preparat matèria i unitats didàctiques per treballar en línia.
“Hem de passar d’ensenyar a aprendre”
El director de l’ INS Brugulat de Banyoles , Rafel Juanola, remarca la feina que han fet els equips directius en el que defineix com “un puzle per quadrar les instruccions d’Educació, que han arribat en fascicles, amb els recursos i la línia pedagògica del centre”. “Ha estat complicat”, reconeix. El Brugulat aplicarà el model de grups estables, cosa que ha suposat haver de fer més grups: en comptes de quatre per nivell n’hi haurà cinc amb 25 alumnes cada un. Quant als professors –explica el director–, s’ha reduït al màxim possible el nombre de professors per grup, tot i que assenyala que a secundària és “difícil perquè hi ha molts especialistes”. “No hi haurà optatives; totes les estratègies en què es barrejaven alumnes les hem eliminat i ho hem canviat per grups com més estables millor”, destaca. Per complir les distàncies entre taules, el director, Rafel Juanola, explica que l’espai al Brugulat és insuficient i han convertit la biblioteca, el laboratori i les aules de dibuix i música en aules de grup. Per altra banda, els alumnes de formació professional, cicle mitjà de gestió administrativa, anirà a les aules que el Consell Comarcal del Pla de l’Estany ha posat a disposició. Juanola destaca l’entesa amb les administracions locals. Remarca que en educació l’autonomia de cada centre és obligada perquè cada un és un món. En el cas del Brugulat, enguany coincideix amb obres d’ampliació, entrades tallades i pati ocupat. Quant a les mesures d’higiene, s’ha reforçat l’horari de les netejadores i els alumnes hauran de netejar el seu espai de treball i tenen de referència la infermera del programa Salut i Escola. Han planificat un pla B per si, “en part o en la totalitat”, s’ha de confinar de nou. En aquest sentit, aplicaran les eines del curs telemàtic dut a terme en l’últim trimestre: “Personalment penso que és una oportunitat per explorar l’ensenyament híbrid, una part presencial i una a distància, sobretot en cicles i en cursos més grans.” Remarca que cal fer un pas endavant i passar “d’ensenyar a aprendre”.
“El nostre objectiu és descongestionar per disminuir els grups”
La directora de l’escola Eiximenis de Girona, Ester Raset, remarca les dificultats per definir un pla d’obertura amb les màximes garanties en una escola d’una línia “amb els grups complets i sovint superant les ràtios”. Pensant que el cicle superior hauria de disposar d’espais externs alternatius per a l’activitat acadèmica i l’esbarjo, van demanar utilitzar les aules de la Casa de Cultura, però de moment, assenyala Raset, “no hem tingut una resposta favorable”. Estan fent gestions amb altres entitats del barri del Mercadal per poder disposar de més espai. Assenyala que des de l’Ajuntament “hi ha voluntat d’ajuda i col·laboració, però és complicat abastar-ho”. Des de l’escola han decidit “descongestionar els diferents pisos per disminuir els grups que utilitzin els diferents espais comuns, que són pocs i petits”. Això ha comportat alguns canvis de plantilla; s’ha assignat un mestre a cada grup i un docent de suport per cicle per impartir així les diferents matèries i especialitats. Quant al material de protecció, l’escola garantirà diversos punts de rentada de mans. Es vol garantir també la mínima rotació de diversos grups en un mateix dia. També tenen planificat un pla B. Així, s’han programat diferents activitats i tasques telemàtiques perquè l’alumnat de tots els grups es familiaritzi amb el seu ús.
“L’espai és un repte; fa molts anys que estem en mòduls”
La directora de l’escola El Gegant del Rec de Salt , Carme Gutiérrez, destaca el repte que ha suposat adaptar el centre seguint les indicacions, tenint en compte que fa molts anys que estan en mòduls. Així, han hagut d’adaptar l’aula de música per ser la sala de reunió de mestres ja que l’actual no compleix el protocol, i la biblioteca serà zona d’acollida matinal i activitats extraescolars, considerades “prioritàries” pel centre saltenc. Explica que de 8 h a 9 h es desinfectarà i serà una “aula comodí”. L’Ajuntament de Salt ha cedit la part exterior i de davant, la piscina i el camp de futbol cobert de sorra per poder-hi fer dos torns de pati: a les 10.30 h i a les 11h. “Com a mesura excepcional s’ha decidit suprimir la sisena hora”, recorda Gutiérrez, que explica que l’organització era “dificultosa”. Així, explica que al menjador, amb la llista per confirmar al setembre, tindran 250 comensals, i per mantenir les normes de seguretat i d’higiene caldrà fer tres torns de menjador que ocuparan de les 12.15 h a les 15 h, i han hagut d’avançar l’horari dels torns per poder disposar d’un quart d’hora de desinfecció. “Hem prioritzat que hi hagi dos mestres a l’aula per poder així atendre molt millor l’alumnat amb simptomatologia; hem prioritzat la intervenció emocional i molt propera als alumnes”, remarca la directora.
