Educacíó
El ric i viu llegat de Rosa Sensat
Es compleixen enguany 150 anys del naixement de la renovadora de la pedagogia
L’associació que duu el seu nom prepara una sèrie de propostes sobre la seva figura
La seva obra i acció van impulsar una nova manera d’ensenyar
-
Sensat amb la seva germana, la seva filla i la directora de l'Escola del Bosc Guinardó CEDIDA PER L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT. -
Classes a l’Escola del Bosc de Montjuïc CEDIDA PER L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT. -
Classe a l'Escola del Bosc de Montjuïc CEDIDA PER L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT. -
Classe a l'Escola del Bosc de Montjuïc CEDIDA PER L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT. -
Un retrat de Rosa Sensat de petita CEDIDA PER L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT. -
L’exposició que es pot veure a la seu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, a l’avinguda de les Drassanes de Barcelona ORIOL DURAN.
Sensat va compaginar la pedagogia innovadora amb la catalanització de l’escola i el feminisme
Posar l’alumne al centre de l’aprenentatge. Aquesta frase que és tan habitual avui dia ja la deia Rosa Sensat fa un segle, cosa que mostra com d’avançada va ser la seva pedagogia en una època en què els infants no eren percebuts com a persones amb els drets que tenen ara. I, tanmateix, qui ha esdevingut el gran referent no veia la seva aportació a l’educació com una revolució sinó com una renovació del sistema. Sensat defensava que, davant la realitat dels alumnes, calia veure com es podia millorar i fer la classe més agradable. Com es pot millorar la lectura? I les matemàtiques? Deia que la renovació pedagògica és “una feina humil que es fa cada dia a partir del coneixement de l’alumne”. Així ho explica David Pujol, membre de l’executiva de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que destaca que la pedagoga era “una avançada al seu temps”. Sensat va escriure el 1934 Vers l’escola nova, un tractat que “sembla escrit d’ahir”, segons Pujol. Sensat descrivia aquesta obra com “de renovació, inspirada en els principis de l’escola nova i, per tant, demolidora de tota pràctica o disposició escolar que tingués regustos de l’antiga escola autoritària i opressora”.
La pedagoga es fa enguany més present que mai, ja que la Generalitat ha inclòs el nom de Sensat entre les personalitats que seran objecte que commemoració aquest 2023. L’associació de mestres que du el seu nom, i que va ser fundada el 1965 per Marta Mata, Pere Darder i Maria Teresa Codina, entre d’altres, ha dissenyat diversos actes amb el suport del Departament d’Educació. Ho fan per rememorar la figura de qui “va defensar uns valors educatius que avui dia ressonen amb força, com són l’aproximació a la natura, la renovació pedagògica i el feminisme”, assenyalen en el document de presentació dels actes. Entre els quals, una exposició amb esperit itinerant que ja es pot veure a la seu de l’associació, la publicació d’una obra col·lectiva, una exposició virtual, una ruta urbana i un documental.
Els plafons que es poden contemplar a la seu de l’avinguda de les Drassanes mostren la trajectòria de Sensat, que va néixer al Masnou el 1873. Va quedar òrfena de pare als nou anys i va haver de començar a treballar al taller de la mare, que era brodadora. Això no li va impedir seguir estudiant i als 15 anys ja era mestra suplent de l’escola pública elemental del Masnou, on va treballar tres anys. La seva ambició intel·lectual la va dur a seguir estudiant i formant-se. El 1896 se’n va anar a Madrid, on va treballar d’auxiliar de pàrvuls i va estudiar a l’Escola Normal Superior. “El mot normal es refereix a la norma que es donava als mestres sobre com havien de formar”, precisa Pujol, que ho compara a la formació docent que s’imparteix ara a la universitat. Allà va entrar en contacte amb la Institución de Libre Enseñanza, que creia en la regeneració del país a través de l’educació integral de les persones. I es va integrar a la vida intel·lectual i cultural de la ciutat. Després va guanyar les oposicions per entrar a l’Escola Normal Superior d’Alacant, on es va ocupar de les classes de física, química i ciències naturals.
Després d’un temps a Alacant, se’n va tornar a Catalunya per qüestions familiars. S’havia casat el 1902 amb David Ferrer i va renunciar a la plaça per tornar a treballar a Barcelona. “Va ser com passar de professora universitària a mestra de primària”, compara Pau Raga, bibliotecària de l’Associació Rosa Sensat. La responsable del fons de 80.000 documents, on s’alternen llibres de pedagogia amb literatura infantil i juvenil, i també documents històrics, destaca l’afany de la mestra per reflexionar cada dia sobre la seva feina. Va començar a escriure diaris quan va entrar a treballar, el 1908, a l’escola Sant Martí de Provençals. “Era molt important, va escriure 4.000 pàgines”, explica Raga, mentre mostra algunes planes d’aquells dietaris manuscrits. Amb el seu marit, primer, i amb un grup de mestres, després, va viatjar per Europa per conèixer de primera mà experiències innovadores, com l’Escola del Bosc de Lió. En una estada a Bèlgica, Suïssa i Alemanya, va estudiar sobretot la didàctica de les ciències físiques i naturals. Es va inspirar en pedagogs com Decroly, Pierre Bovet, Édouard Claparède i Alice Descoeudres. Aquestes metodologies vives van inspirar la seva obra pedagògica, que va poder aplicar a un dels seus somnis: l’Escola Municipal del Bosc, a Montjuïc, la primera escola pública a l’aire lliure i adscrita a les idees de l’Escola Nova.
Inquietud intel·lectual
“Sensat va saber recopilar tot allò interessant que es feia a Europa, i va agafar amb llibertat el que li interessava de cada mètode pedagògic”, destaquen Raga i Pujol. “Era inquieta, de gran intel·ligència, i va obtenir una gran formació”, assenyalen, i tot plegat va cristal·litzar en una escola que mostrava respecte envers els infants i que promovia la vida prop de la natura en un moment en què les escoles de la ciutat eren insalubres. Sensat en va ser durant vint anys responsable de la secció de nenes i va impulsar una educació en què l’estimació per la bellesa, l’educació física, el joc i el treball eren el contrapunt a una escola “d’erudició verbalista i intel·lectualisme infecund”, com criticava de l’ensenyament tradicional. Una lectura a l’atzar dels seus dietaris mostra l’interès per l’observació com a base de l’aprenentatge i l’amor pels detalls de la natura. “A la tarda, en lloc del treball manual, hem fet uns interessants exercicis d’observació i després hem explicat un conte”, escriu després d’una de les classes. També el joc servia per generar aprenentatge.
L’exposició mostra com Sensat es va encarregar, el 1931, del Grup Escolar Milà i Fontanals, un centre amb un miler d’alumnes i una quarantena de professors al barri que ara és el Raval. Tenia gairebé 60 anys i va assumir el repte de fer una escola pública, democràtica i de qualitat, on destacaven les reunions setmanals amb els mestres, la redacció de la feina diària, les lectures compartides i les trobades amb les famílies, a les quals s’animava a preguntar i suggerir lliurement. La feina va acabar amb l’arribada de la guerra i la catalogació de “roja i separatista” per part del franquisme, que li va negar diverses vegades la paga de jubilació.
Sensat va compaginar la pedagogia innovadora amb la catalanització de l’escola a través de l’activisme a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, que organitzava colònies d’estiu, concursos de geografia i història de Catalunya, càtedres de català i editava textos de qualitat. També va col·laborar des de ben aviat amb l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, que dirigia Francesca Bonnemaison. “El feminisme de Rosa Sensat mira de fer compatibles la modernitat i els drets de la dona com a persona amb el rol de mare i mestressa de casa. No és pas poca cosa en l’ambient masclista de l’època”, s’explica en un dels plafons de l’exposició, que s’oferirà a entitats i ajuntaments. I va presidir la Secció Permanent d’Educació i Instrucció. La seva filla, Angeleta Ferrer, n’era vocal.
L’esperit d’experimentació i reflexió de la mestra, que deia sovint que “hem d’aprendre a perdre el temps per tal de guanyar-lo”, impregna els actes que s’estan preparant dins de l’Any Rosa Sensat. A banda de l’exposició que recrea el seu llegat, s’han encarregat una sèrie de textos a diversos experts per configurar una publicació que mostri l’aportació de Sensat a la cultura i l’educació de Catalunya.
A banda de l’exposició física, se’n crearà una de virtual, al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, a partir del fons digitalitzat i la informació de la mostra física enriquida amb material audiovisual, com converses enregistrades de Sensat amb Angeleta Ferrer. També es planteja enllaçar un documental que s’està preparant per a final d’any sobre la vida i obra de la pedagoga, d’una hora de durada. Un altre dels projectes de l’Any Sensat és la creació d’una ruta urbana que passarà per escoles, coordinada pel professor de la Universitat de Barcelona Jordi Garcia i en què es vol implicar l’Ajuntament del Masnou. Els responsables de l’associació tenen més projectes pensats, com la celebració d’un congrés i la creació d’una escola del bosc itinerant, en què una furgoneta carregada de material didàctic senzill servirà per traslladar a les escoles la filosofia Sensat.
