Mor Ernesto Garzón Valdés, doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra
Estretament vinculat al Departament de Dret de la UPF durant dues dècades, va fer aportacions destacades en àmbits com la democràcia, els drets fonamentals i la tolerància
El filòsof del dret Ernesto Garzón Valdés, estretament vinculat al Departament de Dret de la UPF durant al voltant de dues dècades, i investit doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra el curs 2011-2012, va morir el passat diumenge 19 de novembre a l’edat de 96 anys. Nascut a Argentina, Valdés va ajudar a consolidar el grup de recerca de l’àrea de Filosofia del Dret de la UPF des dels seus inicis l’any 1991 i durant 20 anys va impartir un seminari permanent. De fet, amb motiu del seu 90è aniversari, el 2017 la Facultat de Dret de la UPF va acollir un seminari d’homenatge a la seva figura i obra, al qual van assistir col·legues de diferents països i universitats de Llatinoamèrica i Espanya. A més de la UPF, altres universitats que el van reconèixer com a doctor honoris causa van ser les de València, Alacant, Hèlsinki, Buenos Aires, Nacional del Litoral i Nacional de Córdoba i Valparaíso.
Va ser professor a les universitats argentines de Córdoba i La Plata i, després de marxar a Alemanya a causa de la dictadura argentina, va impartir classes a les universitats de Bonn, Colònia i a l’Institut de Ciències Polítiques de la Universitat de Magúncia, on es va jubilar i va esdevenir-ne professor emèrit. També va exercir com a professor visitant en diverses universitats llatinoamericanes i europees, entre elles la UPF i l’Instituto Tecnológico Autónomo de Mèxic.
L’argentí va exercir una gran influència en diferents generacions de juristes europeus i llatinoamericans. Algunes de les seves aportacions més destacades han versat sobre les teories de la democràcia i de la representació, els drets fonamentals o les restriccions a la voluntat democràtica, el paternalisme jurídic, la tolerància, l’estabilitat dels sistemes polítics o el multiculturalisme, entre d’altres. Entre les seves publicacions, destaquen els llibres El concepto de estabilidad de los sistemas políticos (1987), Derecho, ética y política (1993), Calamidades (2004), Tolerancia, dignidad y democracia (2006) o Propuestas (2011).
En paral·lel, va ser membre de les Acadèmies de Ciències Socials i Dret de Córdoba i Buenos Aires, i de l’Acadèmia de Ciències de Finlàndia. També va ser president del Tampere Club (Finlàndia) i de la Fundación Coloquio Jurídico Europeo (Madrid), entre d’altres organismes i fundacions. Va ser coeditor o membre del consell assessor de nombroses revistes jurídiques, entre les quals destaquen Análisis Filosófico, Doxa, Isonomía i Law and Philosophy.
