Vaga a les escoles bressol per unes millores laborals
Seguiment desigual en la convocatòria de CCOO per demanar que no se signi el conveni estatal
Les educadores es queixen d’un sou inferior al SMI, llargues jornades i falta de reconeixement
Va ser una vaga amb un seguiment desigual, que CCOO no va ser capaç de xifrar i que l’Associació Catalana de Llars d’Infants, que representa 60 centres i està a la mesa de negociació, va situar en només el 2%. Però va servir per fer visibles les precàries condicions en què treballen les educadores de les escoles bressol privades i les municipals externalitzades –1.500 de les 1.842 escoles bressol que hi ha a Catalunya–, amb uns salaris que no arriben al sou mínim interprofessional (SMI), unes llargues jornades laborals i una falta de reconeixement de la tasca educativa exemplificada amb l’ús de la paraula guarderia. Prop de 300 educadores –el 95% del sector són dones– van tallar ahir la Via Laietana durant una hora amb l’objectiu de pressionar perquè avui no se signi el nou conveni estatal que preveu establir el sou en 930 euros mensuals. El preacord l’han signat les patronals i els sindicats UGT, USO i FSIE, i arriba després de set anys de congelació salarial.
La responsable del sector 0-3 de la Federació d’Educació de CCOO, Mireia Domínguez, va reclamar ahir “un conveni del segle XXI que reconegui la tasca educativa que es fa a les escoles bressol i també la jornada directa i la indirecta”. Es referia al fet que les 1.661 hores anuals per conveni s’acaben convertint en 1.800 pel temps que les educadores han de dedicar a la preparació i a la programació, que fan fora del seu horari laboral. “Volem que el sou s’equipari al del cicle d’educació infantil de 3 a 6 anys.” Les educadores es queixen també de la difícil conciliació familiar: “No tenim permisos per acompanyar els fills al metge ni per anar a les reunions escolars.” I hi afegien: Que no se’ns digui guarderia. Som escoles bressol.”
En aquest sentit, la Noemí, una de les manifestants, defensava: “Els experts valoren l’etapa de 0 a 3 anys com la més important en el desenvolupament de l’infant, però nosaltres som les escoles oblidades.” Les educadores es troben soles amb 13 nens d’un any i 20 de dos anys, amb un suport d’escassos deu minuts diaris. “Tenim vocació d’educació, però sobrevivim”, resumeix.
Queixes a les escoles
D’altra banda, la Plataforma Pro Educació Pública i de Proximitat va lliurar ahir un manifest al Consorci d’Educació de Barcelona en què lamenta els problemes que han tingut famílies de Barcelona per accedir a l’escola pública per als seus fills que havien demanat en la preinscripció. La plataforma assegura que hi ha una mancança de places a l’escola pública que té com a conseqüència que no puguin dur els infants a una escola propera i que en ocasions s’hagin de desplaçar a més de mitja hora del lloc on resideixen. També denuncien la diferència entre projectes educatius i recursos entre centres, “cosa que fa que algunes escoles tinguin molta demanda i d’altres, poca”. Les famílies reclamen revisar el sistema de barems, modificar les àrees d’influència, ampliar el període de preinscripció i que el nombre de places oferides i de sol·licituds sigui públic.
Sobrecarregats per les pràctiques
Rosa M. BravoEl sindicat Ustec-Stes va manifestar ahir el seu suport al boicot que alguns centres educatius estan fent a la tutorització de les pràctiques que han d’assumir mestres i professors per la sobrecàrrega sense cap compensació que això els suposa. El sindicat explica que les diverses reformes educatives han motivat que els estudiants de grau de mestre i els de màster de professorat hagin de fer unes pràctiques que s’acosten a les 500 hores en el primer cas i a les 200 en el segon. Mestres i professors en exercici han d’actuar com a tutors d’aquests estudiants durant les pràctiques “sense cap mena de compensació pel que fa a reducció horària i a costa de la sobrecàrrega de feina dels docents”, alerta Ustec-Stes. L’increment del nombre d’hores lectives i d’exigències administratives fa que la responsabilitat de tutoria no pugui ser assumida “en les mínimes condicions”, hi afegeix.
