Proposen una llei per erradicar el sensellarisme
El text legal elaborat per catedràtics té el suport de les entitats socials
Obliga l’administració a garantir espais residencials dignes destinats al col·lectiu
El catedràtic de dret administratiu de la UAB, Antoni Milian, que ha dirigit el text legal, considera prioritari garantir “un aixopluc” al col·lectiu abocat a viure al carrer i afavorir que tinguin més prestacions. El treball conjunt amb el catedràtic de la UB Vicenç Aguado i les professores de la mateixa universitat Raquel Prado i Almudena Gonzàlez té el suport i l’experiència d’entitats com ara Arrels Fundació, la comunitat de Sant’Egido i els serveis socials de Sant Joan de Déu.
El sensellarisme queda lluny d’accedir a les polítiques d’habitatge i és per això que es proposa per llei crear els centres de baixa exigència en municipis de més de 20.000 habitants. Aquests són espais oberts per anar a reposar o pernoctar, on l’única condició per accedir-hi és la bona conducta. No es tindria en compte l’empadronament, un dret que amb la nova llei es vol fer efectiu perquè els ajuntaments compleixin l’obligació de censar encara que no tinguin un domicili fix. També s’obligaria l’administració a fer-se càrrec d’un recompte oficial de les persones sense llar. Una xifra que fins ara han comptabilitzat les entitats socials, que han detectat prop de 50.000 persones sense sostre a Catalunya. El director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, present a l’acte, donava per fet que tocarà pressionar perquè de la teoria es passi a la pràctica i es despleguin. Els autors han fet arribar el text al conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, amb l’objectiu que tard o d’hora es reculli i tingui el suport de l’arc parlamentari i s’apliqui en benefici del col·lectiu.
