Rere la cortina escarlata

No existeix cap registre amb el nombre de barcelonins que han entrat alguna vegada a l’hotel Palace, el luxós establiment a la cruïlla de Roger de Llúria amb Gran Via que va néixer amb el nom d’hotel Ritz. En cas d’existir, el registre, sembla obvi que la xifra hauria de ser obligadament baixa, perquè als hotels hi acostumen a anar els forasters i no els de casa, que, per ser-ho, ja tenen on anar a raure. Durant tot el novembre, el Palace convida tothom a trencar aquesta inèrcia de passar de llarg de l’entrada d’un hotel, i ho fa amb l’excusa de festejar el seu centenari amb una exposició de fotografies de la intensa vida social que els salons de l’edifici han acollit durant dècades, així com imatges de gent il·lustre que s’hi ha allotjat.

Un gran cartell de color vermell, amb una foto d’una parella de nuvis ballant en la festa del seu convit celebrada als salons de l’hotel, convida el passavolants a traspassar el llindar de la porta giratòria, més enllà dels cortinatges de color escarlata que adornen l’entrada, sota la gran marquesina de ferro.

Traspassat el vestíbul, la planta baixa és plena de fotografies on s’hi reconeixen actors de Hollywood, nenes de l’alta burgesia catalana en la seva posada de llarg, lluïts banquets de noces i de nits literàries, el cavall de fusta que Dalí va regalar a Gal·la o Pompeu Fabra discursejant en un sopar del Pen Club, entre molts altres fets i esdeveniments remarcables.

L’exposició concedeix al visitant un regal d’altura consistent en l’excursió amb l’ascensor de fusta fins a la setena planta i la visita a la terrassa de l’hotel, un espai entre el glamur planetari i el cel de Barcelona.