La síndica de Barcelona rep 150 queixes per la implementació de la ZBE
Creixen un 50% les de contaminació acústica
Vilà adverteix d’un alentiment en l’assignació d’habitatges a famílies desnonades
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut un total de 149 queixes per la implementació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), segons es recull en l’informe de balanç de l’any fet públic aquest divendres. A més, les queixes per contaminació acústica han crescut un 50%. Les queixes relacionades amb drets socials, com ara habitatge, educació, sanitat, serveis socials, ciutadania i accessibilitat, han suposat el 28,9% de les ateses durant l’any passat. La síndica, Maria Assumpció Vilà, ha insistit en reclamar una dotació suficient per a recursos d’allotjaments temporals i habitatges d’inclusió social, i ha constatat l’augment de 466 a 612 unitats familiars en espera d’un habitatge per part de la Mesa d’Emergència Social.
En total, durant el 2019 la síndica de Barcelona ha dut a terme 3.678 actuacions, de les quals 1.720 han estat queixes, 1.923 consultes i assessoraments generals, 26 actuacions d’ofici i 9 visites a barri. Del total de queixes, 720 han acabat o acabaran en una resolució de la defensora i en 1.000 ocasions s’ha fet un assessorament tecnicojurídic. Durant l’any passat, s’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o parcial, en un 87% dels casos.
Entre aquestes queixes, n’hi ha 149 referents a la implementació de la Zona de Baixes Emissions, especialment concentrades en l’últim trimestre de l’any. De fet, Vilà ha obert una actuació d’ofici per analitzar el procés. Principalment, les queixes se centren en la preocupació personal per les conseqüències que implica la ZBE, i no en la disconformitat cap a la mesura. Per exemple, hi ha queixes per poca previsió per canviar el vehicle, per possibles adaptacions al cotxe o per la mobilitat de persones amb diversitat funcional.
La síndica constata que la campanya de difusió a la ciutadana i de recepció d’al·legacions no va començar fins al novembre del 2019, tot i que ja feia temps que s’havia anunciat que s’aplicaria a partir de l’1 de gener del 2020. En tot cas, Vilà remarca que aplaudeix el fons i l’objectiu d ela mesura, perquè “l’atmosfera és un bé comú indispensable, un recurs vital i cal prendre mesures per minimitzar els danys que la contaminació pot generar en la salut humana”.
També en l’àmbit de la mobilitat, Vià ha denunciat “l’endarreriment crònic” de la posada en marxa de la T-Mobilitat. En un altre àmbit, ha alertat de la possible existència de tarifes fraudulentes en el cobrament de l’import de taxis adaptats.
La Sindicatura ha advertit d’un “progressiu alentiment” en l’assignació d’habitatges a través de la Mesa d’Emergència Social per la manca de disponibilitat d’habitatges del Fons de lloguer social. De fet, ha explicat que al gener del 2019 hi havia 466 unitats familiars en espera d’un habitatge per part de la Mesa, i actualment n’hi ha 612.
De fet, la Sindicatura ha insistit en reclamar la dotació suficient de recursos d’allotjament temporals i d’habitatge d’inclusió social, ja que, davant la manca d’allotjaments alternatives, les famílies estan en pensions amb una despesa més elevada. “Aquesta és una realitat que fa anys que cal corregir, ja que la demanda ha augmentat exponencialment en referència a l’augment dels nous recursos creats”, ha afirmat Vilà.
Es disparen les queixes per contaminació acústica
Durant el 2019 s’han disparat un 50% les queixes per contaminació acústica, arribant al centenar. Les queixes són per soroll d’aires condicionats; molèsties acústiques per activitats a l’entorn de casa, com ara de bars i terrasses; i molèsties per soroll de recollida de la brossa. La síndica ha proposat a l’Ajuntament de Barcelona actuar de forma proactiva proposant la mediació entre els afectats. La síndica també considera compatible amb la Llei de protecció de la seguretat ciutadana que els ciutadans captin imatges i so per a utilitzar-les com a mitjà per acreditar la seva versió dels fets davant un incident amb algun agent de la Guàrdia Urbana. En aquest sentit, recorda que la llei només prohibeix l’ús de les imatges quan puguin posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o de l’èxit de l’operació.
Altres queixes destacades per la Sindicatura del balanç del 2019 tenen relació amb deficiències en el servei d’atenció domiciliària; l’accés a l’escola pública; la perpetuació del sensellarisme, un “greuge discriminatori” en les activitats d’estiu, o la necessitat de desplegar “de manera urgent” l’ordenança de protecció, tinença i venda d’animals.
Transport públic i l’Eixample encapçalen les queixes
Segons temàtica, i per ordre, les queixes han estat al transport públic i circulació (340); medi ambient (191); habitatge (160); serveis socials (128); educació, cultura i esport (129); procediments administratius (94); urbanisme (89); seguretat ciutadana (83); hisenda municipal (77); activitats econòmiques (57); espai públic (43); funció pública (41); atenció, comunicació i participació (36); accessibilitat (29); ciutadania, veïnatge i immigració (29), i sanitat i salut pública (22). Les altres 207 queixes han estat no competencials i s’han derivat a l’organisme corresponent.
Segons el districte de residència del ciutadà o ciutadana, l’Eixample (260), Sants-Montjuïc (191), Ciutat Vella (186), Sant Martí (166) i Horta-Guinardó (140) són les zones de les quals s’han rebut més denúncies. Els segueixen Sant Andreu (120), Nou Barris (103), i Gràcia (91). Els districtes en què s’han rebut menys reclamacions han estat Sarrià-Sant Gervasi (73) i Les Corts (69). També s’han supervisat 225 reclamacions del veïnat d’altres poblacions que han tingut problemes amb l’Ajuntament de Barcelona, i 24 de persones sense llar.
Els principals òrgans municipals afectats per les queixes són l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (245); Institut Municipal d’Hisenda (134); Institut Municipal de Serveis Socials (106), i l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (81).
