Descobert un nou mecanisme de defensa cel·lular enfront d’infeccions víriques i bacterianes

Un estudi publicat a la revista Science i coordinat per investigadors de l’IDIBAPS i la UB descriu un nou mecanisme de la immunitat innata mitjançant el qual les cèl·lules combaten virus i bacteris.

Els cossos lipídics (CLs) són uns orgànuls cel·lulars que acumulen nutrients en forma de greix, proporcionen l’energia necessària perquè puguin desenvolupar la seva funció i són capaços d’atreure i eliminar els patògens invasors.

L’estudi demostra que, en resposta a la infecció, els CLs organitzen complexos de proteïnes antibiòtiques i antivirals que actuen de forma cooperativa per combatre el patogen i eliminar-lo. Es tracta d’un mecanisme que funcionaria en totes les cèl·lules del cos i que també s’ha observat en insectes.

Els investigadors han demostrat que, per protegir-se de la infecció, les cèl·lules col·loquen gran quantitat de proteïnes antibiòtiques i antivirals en els CLs. En total, comparant la superfície del CL en cèl·lules normals i en cèl·lules infectades, l’estudi ha identificat 400 candidats que realitzarien la funció de protecció dels CLs quan entren en contacte amb el patogen.

“Aquest estudi suposa un canvi de paradigma, ja que fins ara es pensava que els CLs estaven al servei dels virus o bacteris durant la infecció”, assenyala Albert Pol, que ha coordinat l’estudi. “En vista de la resistència generalitzada als antibiòtics actuals, aquest estudi ha desxifrat un important mecanisme de defensa que podria aprofitar-se per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques per frenar les infeccions”, conclou.

En el projecte han participat investigadors d’Espanya, Estats Units, Austràlia i Brasil i ha comptat amb la col·laboració dels científics del CNIC i de l’IIBB-CSIC. L’estudi l’han coordinat Albert Pol, professor ICREA a l’IDIBAPS i a la UB, i Robert G. Parton, de l’Institut de Biociències Moleculars de la Universitat de Queensland. Els primers autors són Marta Bosch, investigadora del grup IDIBAPS, i Miguel Sánchez-Álvarez, del grup de Mecanoadaptació i Biologia de caveoles del CNIC.