Galícia i el País Basc van votar abans de la segona onada

El País Basc i Galícia van celebrar les eleccions el 12 de juliol, poc després d’haver acabat el primer estat d’alarma i amb una situació de la pandèmia molt millor que l’actual, ja que, si bé començaven a aparèixer nous brots en totes les comunitats –el mateix 12 de juliol es va acordar el confinament de Lleida i la comarca del Segrià–, el nivell de contagis i d’ingressos estava sota control i molt lluny de l’inici de la segona onada, que va arribar després de l’estiu i es va imposar amb força a partir de principis del mes d’octubre.

Aquesta no havia estat, però, la primera convocatòria. Les eleccions s’havien d’haver celebrat el 5 d’abril, en ple estat d’alarma, amb tothom tancat a casa i amb unes xifres de contagis, morts i pressió hospitalària molt més elevades que les actuals. El 16 de març, quan tots els partits es van posar d’acord per ajornar els comicis, ja hi havia més de 9.000 contagis a tots l’Estat i més de 300 morts. El País Basc era una de les comunitats amb més incidència, amb un total de 630 contagis i 23 morts. A Galícia hi havia 245 casos i dos morts en aquella data.

En aquell moment, i arran de la greu situació sanitària, tots els partits van fer pinya amb el govern, la qual cosa, a diferència del que ha passat a Catalunya, va esvair qualsevol indici de conflicte polític. En el cas del País Basc, el lehendakari, Iñigo Urkullu, i els líders dels partits bascos van entendre que calia suspendre els comicis perquè no es podien desenvolupar “amb prou garanties per a la salut i l’exercici del dret a sufragi”. El mateix argument que es va adoptar a Galícia.