Pèrdues de fins al 90% del cereal del Segrià per la plaga de conills

El problema no és pas nou, i els pagesos fa anys que es queixen dels danys que provoquen els conills, porcs senglars, garses, tudons, cérvols, cabirols, daines i muflons als diferents conreus, però la pandèmia, i la restricció de la caça que ha dut associada, ha agreujat la situació. Si al maig va ser Unió de Pagesos qui va alertar que la situació era insostenible a moltes zones del país, ara l’organització professional agrària Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha llançat el crit d’alerta sobre el conreu del cereal a diverses comarques de la plana de Lleida. El cap sectorial de fauna salvatge i cereals de JARC, Lluís Viladrich, ha explicat que en aquesta zona hi pot haver unes 10.000 hectàrees afectades i que, a algunes finques, les pèrdues poden arribar al 90%.

Veient aquesta situació, el Departament d’Agricultura va dictar, a mitjan gener, una resolució que autoritza la caça del conill en determinades zones de les comarques del Segrià, l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Segarra, la Noguera i les Garrigues. Aquesta resolució permet als caçadors moure’s pel territori i posa fi a la restricció que hi havia fins ara, que feia que només poguessin caçar al seu municipi o el limítrof, fins i tot quan un vedat de caça engloba més de dos municipis. En el seu escrit, el director dels serveis d’Agricultura a Lleida, Ferran de Noguera, explica: “Els procediments d’autoritzacions excepcionals per prevenir els danys causats a l’agricultura per espècies cinegètiques es consideren indispensables per a la protecció de l’interès general, atès que la producció agroalimentària humana es considera activitat essencial, per la qual cosa les actuacions cinegètiques que disposin d’autorització excepcional de caça per danys es poden fer durant tota la setmana sense restricció de mobilitat dins de Catalunya.”

Aquest extrem, el confirma el president de la Federació de Caça de Barcelona, Joaquín Zarzoso, que explica que els caçadors s’han d’apuntar a una llista, que ha obert la societat titular del terreny cinegètic, i que s’envia a la Generalitat i que, amb una còpia d’aquest document i el certificat d’autoresponsabilitat, ja es poden moure. “Jo mateix –hi afegeix– vaig anar dissabte a Seròs a caçar conills.” De fet, al maig, Agricultura ja va començar a donar permisos per a caçares extraordinàries i se’n van fer, per exemple, per evitar els danys a les cireres del Baix Llobregat per part dels porcs senglars. En aquell moment, a més, es donaven autoritzacions en època de veda, mentre que ara és època de caça, almenys del conill, tot i que les restriccions sanitàries la limitaven molt.

Viladrich i Zarzoso coincideixen a demanar que “la caça sigui declarada essencial” per ajudar a controlar les diferents plagues que hi ha pel territori. En aquest sentit, Viladrich ha explicat: “El que volem és que l’administració deixi de funcionar només de forma reactiva, que es posi les piles i treballi per solucionar els problemes perquè, a hores d’ara, qui està patint les pèrdues és el pagès.”