Últimes cartes a Lola

“Esposa meva adorada, fills estimadíssims, amors meus tan estimats... en els meus darrers moments de la meva vida...” Així comença l’última de les 149 cartes que al llarg dels 15 mesos de reclusió Andreu Campasols va fer arribar a la seva dona des de la presó, després de la Guerra Civil espanyola. Al cap de poques hores d’haver escrit aquells mots de comiat, la matinada del 27 de juny del 1940, el van afusellar al cementiri de Girona, junt amb nou homes més. Campasols havia estat secretari del sindicat agrari, militant del PSUC i alcalde de Cornellà del Terri durant la guerra i, arran de la victòria franquista, el van detenir i acusar de diferents delictes, entre els quals, haver intervingut en l’assassinat del secretari del poble, Benigno Feliu.

L’investigador banyolí Miquel Rustullet ha estudiat tota aquesta relació epistolar, que va ser possible amagant els fulls entre la roba que Dolors Coronas, la dona del reu, portava i recollia regularment de la presó. Tot aquest material va ser conservat per la família i des de fa un temps està dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de Banyoles. El treball de Rustullet –que està resumint en unes col·laboracions a la Revista de Banyoles– s’emmarca en la recerca sobre la repressió franquista al Pla de l’Estany, que fa temps que fa en companyia de l’historiador Jordi Galofré.

Buscant testimonis a favor

Molts dels escrits de Campasols inclouen indicacions a la seva dona perquè vagi recollint testimonis favorables, de cara al consell de guerra. “Lola –escriu el 4 d’octubre del 1939–, has de trobar en Maurici [antic secretari municipal, de la confiança de Campasols] a soles i digue-li si l’Ajuntament ha fet res per mi, perquè tot depèn dels informes del poble; no crec que pugui regatejar-me mai per creure haver-me portat com home digne, de bones informacions.” En una de les missives es nota penedit d’haver estat alcalde: “Si hagués cregut els teus estimats consells i paraules avui no sofriries tu, ni jo tampoc. Tenies raó de dir-me que s’arreglessin i que no volgués ficar-me en res de càrrecs... Ja saps que era per fer el bé i evitar moltes coses, com en realitat vaig aconseguir, com tothom sap”, li diu, a la Dolors, al novembre.

Campasols sempre va defensar la seva innocència en el cas de l’assassinat de Benigno Feliu, i en algunes de les últimes cartes a la Lola, quan ja intuïa que no se salvaria, inclou un escrit adreçat al cap local de la Falange, Tomàs Pla, en què li retreu el seu paper decisiu en l’acusació: “Quan rebeu aquesta carta jo ja hauré deixat d’existir, vilment assassinat per uns quants individus d’aquest poble, entre els quals he d’incloure’l a vostè.”