Infraestructures i serveis

opinió

Reptes per a un nou model de mobilitat

Ens cal un model que no criminalitzi cap sector i que sigui eficient i sostenible

L’octubre passat, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va adjudicar la conservació i explotació del sector 4 de l’AP-7 (tram la Jonquera-Vidreres, de 85 km, i tres àrees de servei: la Jonquera, Empordà i Gironès) per un import de 21,8 milions d’euros i una durada de dos anys. La vigilància i l’atenció d’accidents formen part de les tasques per garantir les millors condicions de serveis viaris i seguretat. Per tant, la conservació de l’AP-7 després de la fi de la concessió (agost del 2021) continua corresponent íntegrament a l’Estat.

Desgraciadament, l’AP-7 concentra el 20% de les víctimes mortals de la xarxa viària catalana –atenció a les morts per atropellament i als robatoris–, amb un increment del trànsit total de prop del 40%, segons dades del Servei Català de Trànsit (juny), i la Generalitat ja ha hagut d’adoptar diferents mesures per regular el trànsit i assumir serveis impropis (retirada de vehicles avariats).

La mobilitat actual per carretera està basada en l’ús intensiu del vehicle privat i el transport de mercaderies amb vehicles pesants i urgeix crear un model de mobilitat substitutiu que potenciï un transport públic de passatgers integrat i multimodal i un transport terrestre de mercaderies que combini el ferrocarril i la carretera, amb aparcaments segurs per a camions i vehicles comercials.

El transport ferroviari de mercaderies representa aproximadament un 4% del total del transport terrestre de mercaderies a l’Estat, lluny de la mitjana europea (18%). Mentrestant, els objectius europeus fixen que l’any 2030 un 30% de les mercaderies s’haurien de transportar en tren per reduir els gasos d’efecte hivernacle del transport terrestre (un 95% del total).

La connexió a l’ample de via internacional (UIC) per desenvolupar una autopista ferroviària a l’estació intermodal de mercaderies de Vilamalla i permetre que el polígon industrial Empordà Internacional i Logis Empordà es converteixin en un hub logístic és un repte gegantí que requereix el màxim suport de les institucions i els agents econòmics i socials, tenint en compte l’enclavament estratègic i la vocació transfronterera cap a Europa i el Port de Barcelona i el seu efecte tractor en les exportacions.

Ens cal dissenyar un nou model de mobilitat que no criminalitzi cap sector, que avanci a partir de criteris d’eficiència (costos) i sostenibilitat (petjada ecològica), i que plantegi solucions a mitjà i llarg termini per planificar i consensuar les inversions prioritàries a les xarxes d’infraestructures viàries i ferroviàries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SALUT

El CAP de les Borges Blanques farà radiografies, una llarga reivindicació veïnal

barcelona
societat

Acord per apujar els sous als metges d’urgències de l’Hospital de Mataró

Argentona
societat

El Claustre de la UB aprova la moció de suport a Palestina

barcelona
infraestructures

Liciten les obres del vial per accedir al polígon de Gandesa des de la C-43

GANDESA
habitatge

El Govern recorre contra l’Estat per ignorar l’índex català de preus del lloguer

barcelona
MEDI AMBIENT

Els impulsors de la consulta sobre el polígon recorren a la Generalitat

La Bisbal del Penedès
SERVEIS

Aigües de Barcelona aprova 995 milions per assegurar el futur del servei

Barcelona
SERVEIS

290 delictes a les xarxes ferroviàries catalanes en catorze mesos

Barcelona
TORROELLA DE MONTGRÍ I L’ESTARTIT

Redueixen el consum d’aigua un 27 %, a 16 mesos de la municipalització

TORROELLA DE MONTGRÍ