El fiscal recorrerà la sentència del mosso absolt al cas Macedònia
Presentarà un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem
Considera que s’han vulnerat preceptes constitucionals
La Fiscalia ha anunciat la seva intenció de recórrer la sentència de l’Audiència de Barcelona que va absoldre el sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Josep R., acusat de cobrar d’una suposada banda de narcotraficants, liderada presumptament per Manuel G.C., que també va ser exonerat.
Segons fonts jurídiques, la Fiscalia de Barcelona ha anunciat la seva voluntat de presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, per considerar que la sentència incorre en infracció de llei i vulnera preceptes constitucionals, si bé haurà de ser la Fiscalia de l’alt tribunal qui l’acabi interposant.
En la sentència del conegut com a cas Macedònia, que després d’una dècada d’investigacions va fer seure al banc dels acusats 17 persones acusades d’integrar una xarxa de narcotràfic, la secció tercera de l’Audiència va determinar el 23 de setembre passat que no s’ha pogut acreditar que el sotsinspector processat, que afrontava una pena d’onze anys de presó, estigués a sou de la xarxa.
La sala tampoc va considerar acreditat que Manuel G.C., confident de diversos cossos policials, per a qui la Fiscalia demanava onze anys de presó com a suposat capitost de la xarxa, es dediqués al tràfic de drogues.
La sentència va absoldre la majoria dels processats, que estaven acusats de pertinença a organització criminal i suborn, amb l’excepció dels que abans del judici van aconseguir un pacte amb la Fiscalia per ser condemnats a penes de fins a dos anys i mig de presó a canvi de reconèixer els fets que se’ls imputaven.
El tribunal va admetre que el sotsinspector processat mantenia “relacions per telèfon i trobades puntuals” amb alguna freqüència amb diversos dels processats, als quals considerava confidents perquè li subministraven informació sobre “delinqüents o grups que es dedicaven a activitats il·lícites”.
A canvi d’aquesta informació, segons la sentència, Josep R. es reunia amb els processats, responia a les seves trucades i “simulava” atendre algunes de les seves peticions, encara que “sense dur a terme cap actuació il·lícita que hagi resultat acreditada” ni sol·licitant favors, regals o retribució als acusats, “ni de forma periòdica ni esporàdica”.
Respecte a Manuel G.C., la sala va concloure que era “confident” d’agents de la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional i els va facilitar informació sobre delinqüents “en múltiples ocasions”, però no va creure acreditat que es dediqués al tràfic de drogues.
La sentència va remarcar, no obstant això, que en el registre del seu domicili se li van trobar “49.000 euros, una important quantitat de joies i rellotges d’alta gamma, i també armes i munició”, la qual cosa va motivar la seva condemna per delicte de tinença il·lícita d’armes, mentre continua acusat per delictes contra la hisenda pública i blanqueig de capitals en d’altres processos pendents de judici.
El testimoni de Manuel G.C. va ser clau per destapar alguns dels casos més rellevants de corrupció policial a Catalunya, el “Saratoga-Riviera” i el “Gamba Roja”, vinculat al robatori de 400 quilos de cocaïna al port de Barcelona.
La seva estreta relació amb comandaments policials va aixecar les sospites del jutge instructor, Joaquín Aguirre, que va apartar els Mossos de la investigació i va obrir una peça separada en la qual va imputar el sotsinspector Antoni Salleras i quatre agents més de l’Àrea d’Investigació Criminal (AIC), creada per investigar el cas “Saratoga-Riviera” i que en el seu moment va comandar el major dels Mossos Josep Lluís Trapero.
El jutge va obrir aquesta investigació, que va acabar arxivant el 2019 perquè la Fiscalia va renunciar a portar els agents a judici, davant les sospites que Salleras li havia ocultat converses que incriminaven la banda de narcotgraficants, la qual cosa el va portar a registrar la seu central dels Mossos per clonar els originals de les escoltes.
En la seva sentència, el tribunal va subratllar “l’evident animadversió” enfront del jutge instructor mostrada per Salleras i Trapero a la seva declaració en el judici, “motivada probablement per la imputació de diversos agents” de la unitat.
