infraestructures
reneix la polèmica
La B-40 no es crea ni es destrueix, es transforma
Pensat el 1966 com un quart cinturó del Penedès al Maresme, el 1993 el PSOE concep una gran autopista de pas
Per l’oposició civil, d’ICV i ERC, el tripartit el limita d’Abrera a Terrassa
La crisi del 2008 atura obres i projectes i avui només es debat la unió de Terrassa i Sabadell
De quart cinturó a ronda del Vallès, primer, i a ronda Nord, avui, la B-40 no només apareix i desapareix segons la situació econòmica i els interessos de partit, sinó que es transforma. Planificat el 1966 com un dels grans vials concèntrics –cinturons– per a l’expansió metropolitana de Barcelona, el quart d’aquests cinturons havia d’unir Vilafranca amb Mataró.
Tot i ser estatal, el 1985 el pla de carreteres de Catalunya el preveia com una nova autopista. El 1993 el Ministeri d’Obres Públiques (Moptma) el planificava entre Sant Sadurní i Sant Celoni en el marc d’un gran corredor mediterrani que era de pas. Impulsada pel sabadellenc Adenc el 1992 havia nascut la plataforma opositora al projecte pel seu impacte en la plana agrícola i forestal del Vallès, l’embrió de la campanya contra el quart cinturó (CCQC), que agrupa més de 200 entitats. Foment ja elimina el 1998 el tram de Granollers a Sant Celoni pel seu impacte en el Parc Natural del Montseny i el traçat se subdividia en els trams Abrera-Terrassa i Terrassa-Granollers. El 2001 s’aprova l’estudi informatiu i el 2003 s’adjudiquen els tres subtrams en què es va dividir Abrera-Terrassa, tot i que l’obra no començaria fins al 2007 i el tram d’Olesa a Viladecavalls encara no està en funcionament setze anys després. El quart cinturó es frena amb l’arribada del govern tripartit perquè ICV i ERC s’hi oposen i el PSC accepta fer només el tram Abrera-Terrassa. L’oposició d’interessos entre empresaris i proteccionistes és tan gran que el 2005 els alcaldes del Penedès s’hi oposen mentre que la patronal comarcal el vol. La Cambra de Barcelona el demana de la Bisbal del Penedès a Sils. El RACC s’inventa la ronda del Vallès per relligar els polígons i poblacions però mantenint tres carrils per sentit. La crisi del 2008 ho atura tot, obres i plans. Els estudis caduquen i el 2015 Cardedeu, Caldes, Santa Eulàlia o les Franqueses ja han eliminat les reserves de sòl. Amb la desaparició de CiU, Junts tampoc vol la prolongació fins a Granollers, però el PSC, de nou, sí –de fet avui només aspiren a fer realitat la ronda Nord, de Terrassa a Sabadell–. En aquest projecte, però, no se sap mai. El pla director del Baix Llogregat Nord aprova el 2018 perllongar-lo d’Abrera fins a Martorell.
