“Ens costa arribar a entorns naturals”

La Paquita Gomis fa molts anys que va comprar un terreny al camp, al petit municipi de Jesús, a prop de Tortosa, on es va anar adaptant la casa a les necessitats de la seva discapacitat, que l’obliga a desplaçar-se en cadira de rodes. Explica que té la sort que es pot permetre tenir cotxe propi adaptat amb una grua per carregar la cadira elèctrica al maleter. “Puc fer les quatre passes fins al seient però perdo mobilitat”, i per això la Paquita ha encarregat una furgoneta que li han adaptat a Escòcia on podrà entrar i conduir sense moure’s de la cadira. Els problemes per accedir al transport públic adaptat, tant autobusos com el taxi, és el principal maldecap a l’entorn rural. La Paquita, als seus 66 anys, s’ha pogut jubilar de professora i continua la lluita al capdavant de l’associació Asside, que des del 2018 treballa al Baix Ebre i al Montsià per reivindicar els drets i donar suport a les persones amb discapacitat física, amb mobilitat reduïda o sensorial. A l’entorn rural les dificultats de mobilitat i d’accessibilitat “tenen un plus més”, com diu la Paquita, sobretot si no es disposa de vehicle propi i s’ha d’estar pendent per l’autobús interurbà o per reservar, amb 48 hores d’antelació, per tenir el taxi adaptat a la porta de casa. Accedir als comerços o moure’s per les voreres tampoc és fàcil i els edificis públics es van adaptat. La Paquita explica que quan van fer nou l'Ajuntantament de Montsià no van pensar amb les voreres per arribar-hi. “No hi ha una visió general”, es queixa Gomis de les actuacions que es fan sense preveure l’accessibilitat.

La presidenta d’Asside es queixa sobretot “dels entrebancs” amb què es troben els més joves amb alguna discapacitat, que com tots han de marxar del poble per estudiar amb el “sobreesforç” que suposa per a la família perquè tinguin un suport i “encreuar els dits” perquè el transport públic funcioni. “No pots fer cap reserva econòmica”, es lamenta d’uns ajuts a la dependència que “arriben fins on arriben” perquè el col·lectiu tingui una vida digna. “Estem molt lluny d’aconseguir una normalitat”, explica la presidenta de l’associació, que s’ha fet un fart de presentar-se als pressupostos participatius dels ajuntaments amb l’objectiu “d’afegir més diners i anar més ràpid eliminant barreres”. Els veïns els donen suport i han guanyat totes les convocatòries. La lluita “avança de mica en mica” en espera d’un decret “que no arriba mai” i que per la Paquita caldrà veure com assumeixen els ajuntaments petits. “Et diuen que no tenen diners per posar una grua a la piscina”, lamenta a la vegada que critica l’administració per ser massa permissiva amb les terrasses que omplen les voreres de taules i cadires. Un cop al mes fan un programa a l’emissora municipal de Tortosa per explicar els projectes i sensibilitzar la població, com ara la reforma de les dues àrees recreatives de la Franqueta del Parc Natural dels Ports amb que treballen. “Ens costa trobar entorns naturals on arribar i passar el dia”, explica satisfeta de que a l’entorn es pensi  amb fer passeres amb recorreguts explicatius i lavabos adaptats.