Mor Heribert Gispert, el llibreter i home del temps més conegut que ha tingut mai Cadaqués

Un dels grans personatges dels últims cent anys la història de Cadaqués, Heribert Gispert i Ribot, ha mort als 97 anys, segons ha confirmat la família. Gispert va ser llibreter, escriptor, actor ocasional, meteoròleg aficionat, carter, ferroviari i una de les primeres veus de Ràdio Cap de Creus, en la qual va estar sempre al peu del canó. Va publicar llibres sobre Cadaqués que amb el temps han esdevingut de referència pels que busquen l’autenticitat de la vila, ara reconeguda entre les més belles de la costa mediterrània però que també ha sucumbit a alguns mals del turisme de masses.

De la seva obra testimonial en destaca “Cadaqués autèntic” i la seva continuació anomenada “Des des banc des portal”. També va conrear la poesia, com la que va publicar en el llibre “Lo nostre”. El 2010 va rebre un dels premis literaris de prosa i poesia del municipi i l’any passat va ser distingit com a “Cadaquesenc d’Honor”.

L’alcaldessa de la vila, Pia Seriñana, recorda precisament l’emoció de Gispert en l’acte del lliurament. “Estimava amb bogeria el poble”, assenyala. “ Era història viva de Cadaqués, un savi, un referent i una persona molt estimada que estava sempre pendent del dia a dia del que passava; és una gran pèrdua.”

Durant molt temps va ser el col·laborador més veterà del Servei Meteorològic de Catalunya. Ho ha recordat avui mateix un dels homes del temps de TV3, Melcior Mauri, en una piulada a X en un missatge de condol: “El meu record és el de de trucar-lo als anys vuitanta i noranta a la seva llibreria i passar les dades de les tramuntanes, les pluges o les temperatures i, sempre amb els comentaris que enriquien la informació del temps.”

L’Heribert va recordar en una entrevista a El Punt Avui que li va fer Ramon Esteban com s’havia aficionat al temps ja de petit, escoltant els homes grans del poble com interpretaven els signes del cel: “Odiava la tramuntana perquè portava el fred, i en canvi m’agraden molt les llevantades perquè eren tot un espectacle.” Durant quaranta anys va anar omplint diàriament uns quaderns que van esdevenir tot un testimoni de referència de Cadaqués. Si algú volia saber quan va ploure un dia qualsevol del 1967 només havia d’anar a consultar-lo.

Al poble i a la comarca l’Heribert també era conegut per la llibreria que durant dècades va regentar amb seu nom. La va impulsar amb la seva dona, Soledad Royo, el 1950. Llavors tenien l’oficina de correus del poble, situada en un petit local a la platja Port Doguer. Amb l’arribada del turisme la demanda de diaris, revistes i llibres en diferents idiomes cada vegada va ser més gran i el local es va fer petit. Al Passeig, va trobar una local cèntric i més gran i el negoci no va parar de créixer i fins i tot els dos fills hi van començar a treballar. Amb els diaris i els llibres de baixa per la revolució d’Internet el 2017 el local va passar a ser la coneguda Llibreria Cafeteria Gispert, un referent gastronòmic de la vila i que sempre recordarà en el seu nom el seu origen.

En el seu llibre més conegut, “Cadaqués autèntic”, amb la col·laboració de l’escriptor i també llibreter Firmo Ferrer, les il·lustracions de Carles Serinyana i la fotografia del seu amic Joan Vehí, l’Heribert es va endinsar en els records i de la seva infantesa i joventut per descriure paisatges però també petites o grans històries del dia a dia, com ho hauria fet el seu admirat Josep Pla. Són memòries que inclouen personatges únics i escenes tan impossibles ara mateix de veure que és un miracle que algú les retratés per a la posteritat.

Amb els anys l’Heribert va veure com aquell Cadaqués dels pescadors i els artistes, s’anava convertint en el poble turístic que ara tots coneixem. El crític d’”El País” Carlos Cañeque va quedar tan embadalit amb el llibre que el comparar amb l’inici de “Cien años de soledad” de García Márquez.

Gispert no només va esdevenir un virtuós de les lletres sinó que era un activista incansable en gairebé tots els àmbits de la vila. D’aquí venia la seva faceta d’actor i també d’aficionat al futbol. Va ser president de la Unió Esportiva Cadaqués i de la Societat del temps del cel.