Societat

subirats

Destapen els últims signes de resistència republicana

Obren les trinxeres que l'exèrcit republicà va construir a Subirats en l'última defensa

S'adequaran i seran visitables per divulgar-ne la història

Un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona han destapat aquesta última setmana una trinxera construïda per la 196a brigada mixta de l'exèrcit republicà al Pago, Subirats, per frenar l'avanç de les tropes franquistes en direcció a Barcelona. L'equip va iniciar el projecte abans de l'estiu amb la prospecció geofísica de la zona, on van poder comprovar el que els veïns sempre han dit: que les muntanyes de l'Ordal estan plenes de restes de metralla de la Guerra Civil. Els últims deu dies han excavat una trinxera i un niu de metralladora. Ara l'objectiu és consolidar-la i, a partir del mes d'octubre, refer aquest espai per fer-lo visitable. Aquesta iniciativa s'ha fet per encàrrec del projecte Tots els Noms, amb el suport de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) i la Universitat Rovira i Virgili.

Xavier Hernández, cap de l'equip que ha excavat la zona, va explicar ahir que pel material que han trobat poden saber que el Pago i l'Ordal va ser una zona intensament fortificada, ja que era l'última oportunitat que els republicans tenien per frenar l'exèrcit feixista abans de l'entrada a Barcelona; que les trinxeres es van obrir de forma molt ràpida, en un sol dia o en unes hores, ja que no hi ha restes que facin pensar el contrari (com llaunes de menjar)i que els enfrontaments van ser duríssims. “Hi ha restes de metralla d'artilleria i de morter i, tot plegat fa pensar que tant la defensa com el material van ser escadussers”, explica Hernández.

El discurs d'Hernández dóna consistència i proves a la memòria històrica dels veïns més grans de la zona, alguns dels quals van viure el combat quan tan sols eren uns nens.

Segons Hernández, els combats que van obligar a obrir totes aquestes fortificacions van tenir lloc entre el 22 i el 24 de gener de 1939, dos dies abans de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. El cert, però, és que l'actitud de l'exèrcit republicà va obligar els feixistes a rodejar la muntanya i va retardar l'arribada a la capital. D'aquesta manera, segons l'historiador Ramon Arnabat, promotor del projecte Tots els Noms, bona part dels soldats i refugiats van poder arribar a Barcelona i iniciar la fugida cap a França.

Ramon Arnabat assegura que gràcies al condicionament aquestes trinxeres, com a elements patrimonials, formaran part de les futures rutes de la Guerra Civil al Penedès. Segons l'historiador “són el testimoni de les batalles més dures que es van viure entre Tarragona i Barcelona”. Arnabat destaca la quantitat de bales i artilleria que s'hi ha trobat i les memòries recollides en les agendes dels soldats que van lluitar a la zona.

El projecte s'ha finançat amb una subvenció del Ministeri de Presidència del govern espanyol per estudiar i analitzar les petjades de la Guerra Civil a la zona: l'estudi de les fosses i dels elements patrimonials.

Tant la defensa com el material van ser escadussers en les últimes batalles
Xavier Hernández
cap de l'equip de la UB que ha obert la trinxera al pago
A l'Ordal es van viure les batalles més dures entre Tarragona i Barcelona
Ramon Arnabat
president de l'iep i promotor del projecte tots els noms

L'embrió del projecte i un centre d'interpretació

El projecte Tots els Noms va obrir les portes de la memòria a l'Ordal. La història del poble parlava de durs enfrontaments entre franquistes i republicans a les muntanyes que voregen l'N-340, i de la intensitat amb què es va defensar aquesta zona per frenar l'entrada de Franco a Barcelona. Parlava de metralla, pólvora i restes d'ossos dels soldats enterrats enmig del bosc. La gent gran del poble recorda els carros de la gent que fugia del Penedès a mesura que l'exèrcit feixista anava ocupant la zona. També recorden els bombardejos i la por dues nits abans de l'ocupació de Barcelona. Tots aquests testimonis es van posar sobre la taula i s'ha començat a reescriure la història. Des d'aquest projecte s'han localitzat un total de tretze trinxeres i vint nius de metralladores, a més de nombroses fosses improvisades, a banda i banda de l'N-340, amb l'objectiu de frenar les tropes de Franco. El Patronat de Turisme de Subirats ja fa visites organitzades a les trinxeres, però l'objectiu és posar en marxa un centre d'interpretació de la Guerra Civil que permeti explicar al visitant com, malgrat la feblesa de l'exèrcit republicà, aquests soldats van retenir les tropes de Franco durant dos dies a Avinyonet i com els feixistes els van emboscar i matar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un estable cremat a fa 2.200 anys es relaciona amb el pas de les tropes d'Anníbal pel Pirineu

Bellver de Cerdanya
LA CRÒNICA

“Girona no s’acaba al carrer del Carme”

religió

Entrellaçant cristianisme i catalanitat

Barcelona
integració

Mataró recull l’‘artivisme’ de la Vocalia de Dones de Rocafonda

mataró
GIRONA

Pepita Perich rep el guardó al gironí de l'any dels Premis Generalitat

GIRONA

Reclamen a l’Escala que Catalunya reconegui el seu passat esclavista

l’EscaLA

Arxivada la investigació per la mort de 55 avis en una residència de Palau-Solità durant la pandèmia

Barcelona
MEDI AMBIENT

El Maresme busca consens pel litoral

Mataró
RELIGIÓ

La mediació de Mossos posa fi a 15 dies de resistència a l’Esperit Sant

Barcelona