La contra
Pessebre vivent del Rosselló
Un llibre bilingüe, en català i francès, recull cinquanta anys d'història de representacions nadalenques a la Catalunya del Nord, que segueixen avui sota la direcció de Jordi Barre
La primera representació del Pessebre vivent del Rosselló va tenir lloc a Elna el 1959, i entre els participants hi havia un nin de 12 anys, fent el paper d'un pastoret. Henri Jonca, avui enginyer, president de l'Acadèmia Tolosana d'Història i Arts Militars, continua participant fidelment cada any al pessebre, i és l'autor de Pessebre vivent del Rosselló, editat per les associacions Sources i Cantem. El llibre, amb abundant il·lustració gràfica, recull la història de més de cinquanta anys d'aquestes representacions nadalenques que al principat de Catalunya s'anomenen Pastorets. El subtítol del llibre són tres noms propis, tres figures indissociables d'aquests pessebres a la Catalunya del Nord: els desapareguts Esteve, Albert i Roger Campredon, els impulsors i iniciadors de l'aventura. I Jordi Barre, el cantant nord-català que als seus noranta anys continua dirigint cada any les representacions, fins al punt que aquesta cita anual ha passat a anomenar-se “El pessebre de Jordi Barre”. La història que ha escrit Henri Jonca és una història viscuda i apassionada, plena d'anècdotes que només pot recollir algú que ha viscut aquests cinquanta anys des de dins. Als inicis a Elna, als anys seixanta, les representacions es feien a la catedral, al peu de l'altar abans de dir missa. Calia compaginar-hi l'actuació amb les exigències d'un lloc sagrat i, al final, afanyar-se a recollir-ho tot per deixar el lloc al capellà. La incorporació d'animals de carn i ossos afegien realisme, però les reaccions imprevisibles d'una gallina van causar més d'un ensurt al mig de l'església. En uns dels primers desplaçaments a Perpinyà, va ser un burro el que es va resistir a col·laborar; i quan finalment l'animal es va decidir a avançar, el capellà li va negar l'entrada a la catedral perquè els ferros podien fer malbé el terra. Dels inicis a cappella, Henri Jonca recorda amb humor cada nova etapa: la incorporació d'un piano, la revolució que va significar l'aparició dels micros, la il·luminació, i alguns viatges rocambolescos per actuar a Sant Grau d'Ardenya o a l'Empordà. També hi ha hagut crisis, però que han servit per crear nous grups. Avui hi ha cinc pessebres vivents a la Catalunya del Nord: les Cantarelles de Sant Andreu, la Pastoral d'Illa, els pessebres del Conflent i de Mosset. El nucli d'Elna ha anat fent el seu camí. Amb l'entrada de la coral Fanal de Sant Vicenç, dels ballets del grup Joventut, l'orquestra de Michel Lefort i la posada en escena de Jean-Pierre Lacombe, Jordi Barre dirigeix ara centenars de participants en les representacions que tenen lloc cada any a la capella dels Dominicans de Perpinyà, per les vigílies de Nadal.
