FERRAN SUAY
PRESIDENT D'ELEN (XARXA EUROPEA PER LA IGUALTAT LINGÜÍSTICA)
“El català és l'espill en què es miren moltes llengües”
“Des de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística, advoquem perquè els drets lingüístics siguen considerats oficialment drets fonamentals”
“Tenir el suport de les institucions europees és clau en la protecció de les llengües minoritzades”
“Nosaltres reclamem als governs català, valencià i balear que apliquen polítiques intel·ligents i decidides en favor de la llengua”
Sinergies
Ferran Suay és portaveu de la secció de política lingüística en la junta directiva d'Acció Cultural del País Valencià. Després de la celebració ahir del Dia dels Drets Lingüístics, insta els governs de Catalunya, el País Valencià i les Balears a crear sinergies en favor de la llengua. “Compartim una llengua que és potent no sols pel nombre de parlants, sinó per la seua presència en les xarxes socials, en publicacions, en la producció literària i cultural, i gairebé en tots els àmbits. Aprofitem tot aquest potencial per posar-lo en comú”, reclama.
Fa unes setmanes, Ferran Suay va ser escollit president d'ELEN (Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística), grup en què s'apleguen 150 organitzacions –entre les quals hi ha la Federació Llull, la Plataforma per la Llengua i Escola Valenciana–, que representen 44 llengües minoritzades en 22 estats. ELEN vol treballar perquè es prengui consciència que els drets lingüístics han de ser considerats drets humans de primer ordre.
Vostès fan aquesta equiparació entre els drets lingüístics i els drets humans.
És que ho són. Els humans ens relacionem prioritàriament a través del llenguatge i, per tant, tots els drets s'exerceixen parlant. Els drets universals en sanitat i en educació es manifesten i es produeixen en contextos que són lingüístics.
Quan parlen del seu treball, posen l'èmfasi en el fet que es tracta de llengües minoritzades.
Per a nosaltres, el concepte important és minorització política i no quantitat de parlants, ja que moltes de les llengües incloses a ELEN són minoritàries en el sentit que tenen pocs parlants. Partim de la premissa que una llengua no és més important pel fet que tinga més parlants. La importància de la llengua la donen els seus parlants i aquesta llengua pot estar en una situació de normalitat o anormalitat política.
Quina és la situació del català en el conjunt d'aquestes llengües?
El català és com l'espill en què es miren totes les altres llengües. Pensem que en molts casos parlem de llengües que ni tan sols tenen cap reconeixement oficial. És la llengua més potent de les llengües minoritzades a Europa. Primer, pel nombre de parlants, atès que és més usada que alguna de les mateixes llengües amb segell d'oficialitat a la Unió Europea com ara el noruec. I, segon, perquè tenim un aparell institucional i tot un teixit d'organitzacions molt fortes que hi donen suport.
Partint de situacions tan diferents, quin és el punt en comú?
Els parlants, ja que tots experimenten el mateix tipus de discriminació i violació dels drets humans.
Obtenir el suport de la Unió Europea és decisiu per al futur de les llengües minoritzades?
Ara per ara, els estats tenen privilegi de vet i una capacitat d'ignorar la legislació europea esfereïdora. Per això, és cabdal situar-nos bé en aquest terreny i treballar-hi, ja que és molt difícil dialogar amb l'Estat espanyol.
Assumeixen el seu paper com un grup de pressió?
La paraula pressió pot sonar malament, però al Parlament Europeu les iniciatives ciutadanes funcionen així. Un tema es debat si algú engega el procés i convenç alguns parlamentaris perquè ho proposen al grup o al ple. Això és el que ha fet ELEN en temes com ara el tancament de TV3 al País Valencià. També vam intervenir per denunciar que els nostres drets lingüístics són vulnerats constantment per membres de l'administració espanyola.
Si Catalunya triomfés en el procés sobiranista, canviarien molt les coses.
I tant! Tindríem un estat potent amb el català com a llengua oficial, cosa que ens permetria situar-nos en un nivell superior.
És optimista pel que fa al futur de la llengua?
Moderament optimista. El futur serà el que fem nosaltres. És clar que els parlants podem aportar molt, però no seria just posar damunt de la nostra esquena tot el pes de la pervivència, el futur i el benestar del català.
Demanaria més valentia als governs a l'hora de legislar en favor dels drets lingüístics?
Els governs han d'apostar per accions intel·ligents i decidides en favor de la llengua catalana, i han d'assumir que seran atacats pels enemics facen el que facen. Hi ha una sèrie de gent que el que vol, com han demostrat, és simplement la supremacia absoluta del castellà, que pretén la desaparició de la nostra llengua.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
