Societat

Vigilància a les zones rurals

Més seguretat al camp

Cau un 90% el nombre de robatoris a la zona agrària d'Almenar en un any i mig, des que l'Ajuntament va contractar un agent rural propi

Gairebé desapareixen per l'augment de vigilància, en molts casos, privada

Els delictes en l'àmbit rural al municipi d'Almenar (Segrià) han baixat un 90% en els últims 17 mesos gràcies a la vigilància d'un guàrdia rural contractat per l'Ajuntament. Les tasques de control que desenvolupa aquest agent han erradicat pràcticament el nombre furts que s'havien registrat abans de disposar d'aquest servei.

El guarda rural fa una feina bàsicament preventiva consistent a identificar vehicles o persones sospitoses que circulen per camins o finques rurals. “En la majoria de casos ja marxen quan em veuen”, explica el guarda rural Ramon Codina, “però en alguns casos he hagut d'aturar el vehicle, demanar la documentació i fins i tot mirar el maleter”. En cas necessari, avisa els Mossos d'Esquadra i denuncia la matrícula del vehicle sospitós. També, en ocasions, ha avisat gent del poble mitjançant el grup de Whatsapp d'alerta, creat per alguns veïns del municipi. La majoria d'actuacions són d'aquest tipus o de casos de persones que van a collir caragols als camps, activitat prohibida a Almenar.

Aquest agent rural municipal fa rondes diürnes i nocturnes en horaris i itineraris variables. “Es tracta de fer un determinat nombre d'hores al mes, que reparteixo aleatòriament per augmentar l'eficàcia de les rondes”, explica Ramon Codina. L'alcaldessa d'Almenar, Teresa Malla, es mostrava satisfeta per aquest servei, “que ha contribuït a millorar la seguretat i a donar tranquil·litat als veïns amb horts o explotacions agràries”. Malla recordava que abans de disposar del guarda rural eren bastants freqüents els robatoris en finques i magatzems. “Ara el nombre de furts és pràcticament simbòlic i el nombre de denúncies ha baixat en picat.”

Aquest balanç de l'Ajuntament d'Almenar és semblant al que poden fer molts municipis que fa dos i tres anys vivien una onada de robatoris al camp i que van motivar que en diversos pobles s'organitzessin sometents o grups de vigilància entre veïns i pagesos. De la desena de sometents creats en poc temps, sobretot al Segrià, només es manté més o menys actiu l'originari, creat fa uns cinc anys, a Alcarràs.

La resta de municipis han buscat altres fórmules que evitin que siguin els mateixos veïns els que facin vigilàncies nocturnes. Així, diversos ajuntaments han contractat vigilància privada. Una empresa lleidatana de seguretat ofereix, des de fa uns anys, aquest servei i ja es poden veure vigilants privats recorrent instal·lacions i equipaments, sobretot urbans, però també alguns fan recorreguts per camins rurals.

Els Mossos d'Esquadra, tot i l'escassetat d'efectius al pla de Lleida, també es van comprometre a augmentar la vigilància, sobretot de nits, i van engegar un pla de seguretat rural que també ha registrat bons resultats, amb un descens dels robatoris al camp d'un 16% durant el darrer any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CALDES DE MALAVELLA

Finalitzen les obres de la depuradora de Can Carbonell

CALDES DE MALAVELLA

L’escola de pilots d’Alguaire estarà a punt la primavera vinent

Alguaire

Concentració per reivindicar la salut mental en el treball

girona

235 alumnes de 6è de primària ballen per l’equitat a Sant Gregori

girona

S’inicien les obres per convertir el Xalet Soler en la Casa de la Tecnologia

girona

Totes les cries del musclo del Delta acabaran provenint de Roses

roses

Sant Pau descobreix una nova causa genètica d’immunodeficiència

Barcelona

El Museu d’Art adquireix un fragment del retaule de Sant Feliu de principis del segle XVI

girona
infraestructures

Puente sosté que Catalunya és el territori on l’Estat inverteix més, tot i el 46% d’execució

barcelona