Molta riquesa en molt poques mans

Aquesta set­mana s'ha cele­brat la cimera de Davos (Suïssa) amb l'objec­tiu de reforçar el crei­xe­ment, refor­mar el capi­ta­lisme i pre­pa­rar-se per a la quarta revo­lució indus­trial.

En paral·lel, des del 2001 s'ha anat cele­brant el Fòrum Social Mun­dial, ini­ci­al­ment a Porto Ale­gre, i després a dife­rents ciu­tats del món, per dir des de la teo­ria i demos­trar des de la pràctica que “una altra eco­no­mia és pos­si­ble”. Avui no només podem dir que és pos­si­ble, sinó que és real­ment urgent. Les noves dades d'Oxfam Intermón són esbor­ro­na­do­res: tan sols vuit per­so­nes (homes) pos­se­ei­xen ja la mateixa quan­ti­tat de riquesa que 3.600 mili­ons de per­so­nes, la mei­tat més pobra de la huma­ni­tat. Això demos­tra que el sis­tema econòmic capi­ta­lista neo­li­be­ral que tenim sí que pro­du­eix crei­xe­ment econòmic (és el que vol reforçar Davos) però només per a uns quants. Com diu Oxfam Intermón, nosal­tres, des de Càritas, volem una eco­no­mia que bene­ficiï el 99% de la població, una eco­no­mia més humana, una eco­no­mia que es fona­menti en valors ètics.

Aquest és un dels eixos de la nos­tra cam­pa­nya: fomen­tar una eco­no­mia solidària, en la qual les per­so­nes (i no el capi­tal) esti­guin al cen­tre de l'acti­vi­tat econòmica. L'ava­lu­ació d'un sis­tema econòmic ha de pas­sar per veure en quina mesura satisfà les neces­si­tats de les per­so­nes. De qui­nes? De totes, evi­dent­ment. Qui­nes neces­si­tats? D'entrada, les més bàsiques: ali­men­tació, habi­tatge, edu­cació, salut, etc. Per això un indi­ca­dor de bonesa del sis­tema econòmic no pot ser el PIB, ja que no ens diu res de la dis­tri­bució de la riquesa, escan­da­lo­sa­ment desi­gual. Tam­poc s'apli­quen les mesu­res cor­rec­to­res adi­ents o bé es donen situ­a­ci­ons frau­du­len­tes (evasió d'impos­tos, para­di­sos fis­cals...). Oxfam Intermón està duent a terme una cam­pa­nya per pres­si­o­nar l'Estat espa­nyol per a una bona llei con­tra l'evasió i l'elusió fis­cal. La cam­pa­nya de Càritas posa l'èmfasi en la necessària con­versió ecològica, si no volem aca­bar des­truint el pla­neta, l'únic que tenim per viure.