La memòria oral del Pla d'Urgell, en documental

El Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà ha realitzat un ampli documental sobre la memòria històrica al Pla d'Urgell, a través d'entrevistes a testimonis de la comarca que van viure de manera directa la República, la guerra i la postguerra.

El documental La memòria del Pla 1931-1955 es projecta aquest mes en diversos municipis. Ahir se'n va fer la presentació i la projecció de la primera part del documental a l'Ateneu La Baula, a Lleida. La primera part està dedicada a la Segona República. Divendres vinent i el següent es completarà amb les parts dedicades a la guerra i als primers anys del franquisme.

La primera projecció del documental es va fer a Mollerussa i va servir per retre homenatge als padrins i padrines que hi han participat. Se'ls va entregar un obsequi i també una còpia de l'entrevista sencera que se'ls fa fer. També s'ha exhibit al Palau d'Anglesosa i altres pobles del Pla.

El projecte es va posar en marxa el 2009. Des del grup Mascançà van adherir-se al projecte de banc de memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat. A partir de llavors van posar en marxa la recollida d'informació per localitzar testimonis a tots els pobles del Pla d'Urgell, i realitzar els enregistraments de les entrevistes.

N'han recollit en total una seixantena de testimonis, de tots els municipis de la comarca. Els enregistraments (les entrevistes senceres van dels 45 minuts, la més breu, a les tres hores, la més llarga) s'han cedit a l'arxiu comarcal del Pla d'Urgell, i estan a l'abast de tots els investigadors que vulguin realitzar recerca amb ells.

A partir d'aquest material, l'historiador Jordi Soldevila i la periodista Laia Soldevila van elaborar un guió de documental i el van muntar, separat en tres parts: República, guerra i primers anys del franquisme, d'una hora de durada cadascun.

El documental recull testimonis de totes les ideologies i els bàndols. “Són molt interessants; hem trobat, per exemple, persones que ens expliquen com funcionava el caciquisme als pobles”, explica Jordi Soldevila. En molts casos són històries dures que ni els familiars propers havien escoltat abans. “Alguns ens van dir que ja era hora que els ho anéssim a preguntar, i a d'altres els vam haver de convèncer”, diu Soldevila. La memòria, finalment, ha quedat preservada amb la veu dels qui ho van viure.