El ple de Granollers atorga les medalles de la ciutat 2009
L'Ajuntament de Granollers va atorgar ahir la Medalla de la Ciutat a Josep Arenas i Garrell (Granollers, 2 de març de 1934) per la seva tasca de formació esportiva i educativa de joves jugadors de futbol durant més de 50 anys a l'Esport Club Granollers. Segons destaca el consistori, Arenas és un «veterà tècnic del futbol base que ha entrenat sempre les categories més joves del club. Avui encara és ajudant de l'entrenador del cadet A de l'Esport Club. Arenas ha compaginat, durant tota la seva vida, les seves dues grans passions: el futbol i la música amb la seva professió d'impressor que va exercir a la Impremta Garrell.» A més, va formar part de l'Orquestra Selecció, on tocava el trombó de vares i el violí, coincidint amb Josep Maria Ruera, que va ser un dels seus mestres. Posteriorment, va formar part del Conjunt Pleyel i ja en la seva darrera etapa com a músic de la Cobla Laietana. També va ser corrector de llengua catalana al desaparegut setmanari Plaça Gran,i, encara avui, exerceix aquesta tasca a Revista del Vallès.
L'Ajuntament de Granollers també ha atorgat la Medalla de la Ciutat a títol pòstum a Maria Rosa Clusella i Sala (Granollers, 1933-2009) pel seu treball intens a favor de la rehabilitació i la integració social dels invidents des de l'ONCE, al costat del seu marit, Joan Cerdà i Almayor. Llicenciada en dret i magisteri, va ser directora de l'Agència Administrativa de l'ONCE a Granollers durant més de 45 anys, entre 1952 i 1998, i Consellera territorial de l'ONCE a Catalunya des de 1993 fins a la seva mort, ocorreguda el passat mes de maig. En aquest òrgan va exercir com a vicepresidenta entre 1994-96. Darrerament, presidia l'Associació de Pensionistes de l'ONCE i ostentava diferents responsabilitats institucionals i polítiques en l'àmbit autonòmic i estatal. El consistori recorda que «pràcticament cega des de ben petita, va perdre totalment la visió quan tenia 18 anys, però això mai no li va impedir lluitar per millorar les oportunitats i les condicions de vida de la població invident i amb discapacitat. Mare de quatre fills, Joan Anton, Glòria, Jordi i Gemma, i àvia de 8 néts, va ser una persona molt activa fins al darrer moment.»
L'Ajuntament de Granollers també ha atorgat la Medalla de la Ciutat a Feli Miyares Morante (Aguilar de Campoo (Palencia), 17 d'agost de 1916) per la seva dedicació durant més de 50 anys a la recerca arqueològica a Granollers i comarca, sempre treballant al costat del seu marit, el també arqueòleg, Josep Estrada, fill predilecte de la ciutat. Arqueòloga i pèrit comercial, vinculada al Centre d'Estudis de l'Associació Cultural de Granollers, on hi va fer diferents ponències, va ser una de les primeres sòcies de l'Agrupació Excursionista de Granollers i encara col·laboradora del Museu de Granollers.
Així mateix, l'Ajuntament de Granollers atorga la Medalla de la Ciutat a Lluïsa Salvador i Tuset (Granollers, 6 d'octubre de 1939) per la seva trajectòria de 44 anys en el món educatiu. Ha estat mestra a l' Educator –actual Educem- ; i a l'Escola Sant Esteve de la Cooperativa d'Ensenyança Granollers, integrada al Col·lectiu d'Escoles per a l'Escola Pública Catalana (CEPEPC) i actual CEIP Salvador Espriu, procés en el qual Lluïsa Salvador va tenir un paper destacat. En aquest centre es va jubilar, el curs 1999-2000. També ha exercit als CEIP Jacint Verdaguer, de Canovelles, i Fàtima, de Granollers. Dins de l'àmbit professional, també, cal mencionar que entre els anys 1965-1971 va fundar i dirigir l'Escola Montserrat de Palou. Sòcia i fundadora del Casal del Mestre des de l'any 1982. Des que es va jubilar, presideix aquesta entitat, on desenvolupa una intensa activitat dins dels Moviments de Renovació Pedagògica. En el camp associatiu, és membre i col·laboradora durant molts anys de l'Agrupació Excursionista de Granollers, sobretot, amb la secció infantil. També és sòcia de l'Ateneu de Granollers.En l'àmbit polític, ha format part de la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya i és membre de les seccions de treball en el camp educatiu d'aquesta formació.
Finalment, el consistori ha atorgat a l' Escola Pia Granollers amb més de 75 anys de trajectòria la Medalla de la Ciutat «per ser una institució educativa que ha format milers de persones, un referent per a diverses generacions». Els escolapis es van instal·lar a l'antic col·legi de Sant Josep, a Granollers, el setembre de 1933. Després d'uns anys de creixement, l'escola va patir un incendi que la va destruir, l'any 1936, durant la Guerra Civil. El 39, va tornar a obrir al carrer Conestable de Portugal. La forta demanda va fer iniciar les obres d'una escola nova, l'any 1994, que, juntament amb l'església, es va inaugurar un any després. Les dècades de 1950-1960 es van obrir noves instal·lacions i el 1970 va acabar la construcció de l'edifici actual, a l'avinguda de Sant Esteve. Aleshores allà s'hi impartia el parvulari, l'Educació General Bàsica (EGB) i el Batxillerat Unificat Polivalent (BUP).
El curs 1984-85, l'Escola Pia es fa càrrec de l'escola de les Germanes Carmelites Vedruna, situada al carrer de Guayaquil. Això fa reestructurar els dos centres, de manera que l'edifici de l'avinguda de Sant Esteve va passar a acollir Educació Infantil i Primària, i l'edifici de Guayaquil, Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Batxillerat. L'any 1989 i 1995, s'amplien ambdós edificis, per atendre millor les necessitats de l'alumnat. A més dels reglats, l'Escola Pia imparteix estudis d'ensenyament no reglat, amb programes de Garantia Social, ocupacionals, de reciclatge,…
