Municipal
Projectes que no s’aturen a l’Hospitalet
La reforma de la Granvia i la cobertura de les vies transformaran la façana sud
Es vol atreure noves empreses a la zona i al Districte Cultural
Oposició i veïns alerten d’una ciutat de dues velocitats
Una sèrie de projectes canviaran la façana sud
La reforma de la Granvia aixeca suspicàcies entre l’oposició
L’Hospitalet arriba a l’equador del mandat amb un seguit de projectes en marxa que, si s’acaben executant, canviaran la façana sud de la ciutat. El primer, la reforma de la Granvia en el tram més proper al riu, ja ha estat aprovat de forma definitiva per la Generalitat i es preveu que en breu surti a concurs la redacció del projecte per fer passar sota terra i cobrir parcialment l’últim quilòmetre. El segon, la cobertura de les vies de Renfe de la línia de Vilanova, depèn del Ministeri de Foment, que s’ha compromès a iniciar les obres el 2019. Tots dos projectes susciten diferents graus de consens. Així com el cobriment de les vies és una llarga i unànime reclamació dels partits i la ciutadania, que han escenificat actes conjunts per reclamar la desaparició d’una barrera que fragmenta la ciutat en dos, el pla de la Granvia està provocant més rebuig que adhesions.
L’alcaldessa, Núria Marín, defensa aquesta reforma allà on va definint-la com un projecte que ha de completar la transformació del primer tram, planejada per la Generalitat i pel seu antecessor, Celestino Corbacho, i atreure activitat econòmica que revertirà en tota la ciutat. Perquè el model econòmic que defensa és generar riquesa amb l’atracció d’empreses a l’entorn de la Granvia per redistribuir els beneficis que arriben en forma d’impostos als barris. Aquesta política li ha valgut algunes crítiques de l’oposició, que considera que l’Hospitalet s’ha convertit en una ciutat de dues velocitats, amb una plaça Europa que atreu els grans inversors i beneficia el sector privat mentre que alguns barris estan desatesos. Així ho va assegurar el convergent Jordi Monrós en el primer debat que es va celebrar, el març passat, sobre l’estat de la ciutat.
En aquell debat, el pla de la Granvia va jugar un paper important, ja que és un projecte que aixeca suspicàcies entre els partits de l’oposició. ICV-EUiA-Pirates ja ha manifestat la intenció de portar-lo als tribunals. ERC defensa fer subterrània la Granvia, però es tem que suposi la desaparició de la zona agrícola de Cal Trabal. La CUP també afirma que farà el possible per aturar un pla que, afirma, motivarà la pèrdua de zona verda en favor d’una gran edificabilitat. El PP assegura, al seu torn, que s’està deteriorant la ciutat per la desatenció que es viu als barris. I Ciutadans vol també que es prioritzi els barris i no pas “el ciment”. Una activa plataforma, No més blocs, demana també l’aturada del pla, una proposta que ha arribat al Parlament en forma de revés als projectes del govern. La comissió de Territori del Parlament va instar el govern a aturar el pla a proposta de la CUP i Catalunya Sí que es Pot per la manca de consens social. Però el projecte continua avançant.
Vinculat a la reforma de la Granvia, el govern local planteja el Biopol com un pol biomèdic a l’entorn de l’hospital de Bellvitge i el Duran i Reynals. Fa anys que el consistori intenta atreure empreses biomèdiques a la zona i la transformació de la Granvia hi hauria de donar l’empenta definitiva.
Medicina xinesa
Però, curiosament, ha estat un sector mèdic poc convencional quieha apostat per instal·lar-se a l’entorn de la Granvia. Ajuntament i Generalitat han signat un conveni, en el recent viatge de Marín a la Xina, amb el govern de Pequín per construir el Centre Europeu de Medicina Tradicional Xinesa, que pretén convertir-se en un espai de referència. Tindrà una inversió de 80 milions d’euros i vol potenciar la integració de la medicina tradicional xinesa amb els mètodes i processos de la medicina occidental. L’espai escollit ha estat l’antiga fàbrica tèxtil Trias i Godó, un immoble modernista a la Granvia on s’havia intentat, sense èxit, obrir un mercat gastronòmic en col·laboració amb Ferran Adrià.
Un altre projecte del govern de Marín que pretén transformar part de la ciutat i atreure-hi un altre tipus d’activitat és el Districte Cultural. És un projecte urbanístic encara en tramitació que vol portar indústria cultural a un àmbit de 26 hectàrees entre les avingudes Carrilet i Fabregada, la travessia Industrial i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat. El consistori vol allunyar la indústria pesant d’aquesta àrea industrial en favor d’un tipus de producció més compatible amb la zona urbana. Paradoxalment, el projecte motivarà el tancament d’un pes pesant de la cultura local i metropolitana. la sala 2 de Salamandra, referent de la programació de música independent, que està buscant un nou emplaçament perquè a la parcel·la que ocupa s’han de construir pisos. La promoció del Districte Cultural, que al govern local li agrada comparar amb Brooklyn, ha atret algunes galeries d’art i estudis, que han trobat a l’Hospitalet uns preus més barats que a Barcelona. S’hi han traslladat, per exemple, el pintor Carles Gabarró i les galeries Nogueras Blanchard i Ana Mas Projects. Novament, el projecte no agrada tothom, ja que des de l’oposició es considera que és un projecte buit, que ven fum i que no té en compte els col·lectius i artistes de la ciutat.
L’Hospitalet, que fa anys que s’ha tret de sobre l’etiqueta del pati del darrere de Barcelona, està aprofitant el veïnatge amb la capital. Fa uns anys, va aconseguir al seu terme l’extensió de la Fira, que alberga esdeveniments tan potents com ara el Congrés Mundial del Mòbil. Ara, està aprofitant la moratòria hotelera que va decretar l’Ajuntament de Barcelona fa dos anys per oferir als inversors sòl a la ciutat per construir-hi hotels. La ciutat té ara una quinzena d’hotels, construïts tots els últims quinze anys. La construcció del recinte firal i de la plaça Europa va exercir una important atracció al sector, i l’Ajuntament ha fet saber al Gremi d’Hotels de Barcelona que té sòl disponible a la ciutat per a nous establiments. El consistori ha fixat els solars on es poden construir nou establiments, la majoria a l’entorn de la plaça Europa, que sumarien 1.602 habitacions, i ha assenyalat que té potencial per encabir onze establiments més.
Pisos turístics
L’altra cara de la moneda és la pressió que comencen a notar els veïns amb l’obertura de pisos turístics i l’anunci de construcció d’un alberg. L’Hospitalet vol hotels, però intenta evitar els problemes que viu la veïna Barcelona amb els pisos turístics. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha suspès, fins l’abril vinent, les llicències per poder obrir habitatges d’ús turístic, així com albergs, hostals i pensions als blocs de pisos per evitar molèsties als veïns.
La relació amb els veïns, d’altra banda, ha estat un dels punts febles del govern aquesta primera part del mandat. A la ciutat s’han viscut polèmiques per algunes actuacions municipals en què s’ha pecat de no haver informat amb prou precisió, segons s’han queixat els residents. El conflicte més important s’ha viscut a l’entorn del mercat de Santa Eulàlia, on es va posar en marxa, a finals de l’any passat, un nou sistema de limitació del trànsit que va provocar una allau de multes als veïns i els comerciants. Diversos errors en la posada en marxa del sistema van motivar la imposició de 1.700 multes en dos mesos i la conseqüent indignació ciutadana. El consistori es va comprometre a retirar les multes i està treballant amb representants dels veïns i dels comerciants una solució per a la polèmica.
També ha estat controvertida la campanya de millora de l’arbrat, que preveu replantar més de mil arbres a la ciutat. Molts veïns es van alarmar quan van veure que es talaven arbres als seus carrers i el consistori va decidir intensificar la comunicació amb els residents.
Conflictes soterrats en el consistori
Per primer cop, l’Ajuntament de l’Hospitalet està governat en minoria, ja que els 11 regidors del PSC i els 2 exedils de Guanyem no sumen la meitat més un. Els plens han esdevingut un espai de discussió per als vuit partits amb representació municipal i de desplegament de tota mena de mocions. Poques iniciatives del govern, però, s’han vist bloquejades per l’oposició. El moment de més unitat entre l’oposició va ser la moció conjunta –Guanyem encara no era al govern– que van presentar l’octubre del 2015 per reclamar la recuperació de Ràdio l’Hospitalet en FM i la reformulació dels mitjans de comunicació municipals. Dos anys més tard, això encara no ha passat i, en l’últim ple, una nova moció, en aquest cas del PP, demanava la reobertura de la ràdio.
Internament, l’Ajuntament viu, des de fa uns mesos, un conflicte soterrat pels plusos que es cobren de forma presumptament irregular en la Guàrdia Urbana, així com pels torns i horaris fora de conveni. CCOO, un dels quatre sindicats del comitè d’empresa de l’Ajuntament, assegura que, durant molts anys, ha denunciat aquestes irregularitats, tot i que el govern va encarregar una investigació interna arran de la instància presentada per un sindicat exclusiu de la Guàrdia Urbana, PAS-GIGU. CCOO considera que la solució no passa per arreglar algunes de les irregularitats, com s’ha començat a fer, sinó per elaborar una relació dels llocs de treball que aclareixi totes les característiques i retribucions de tot el consistori perquè aquesta situació, assenyala el sindicat, no es dona només en la Guàrdia Urbana.
