MAUNG TUN KHIN
ACTIVISTA I PRESIDENT DE L’ORGANITZACIÓ ROHINGYA BIRMANA AL REGNE UNIT (BROUK)
“Sense ajuda exterior no hi ha sortida per als rohingyes”
“El mes que ve, arriba el monsó i la situació serà crítica als camps de refugiats a Bangladesh”
“Aung San Suu Kyi nega el genocidi perpetrat per l’exèrcit birmà”
“La Xina no actua perquè té interessos comercials”
Els rohingyes són un poble sense estat i gairebé sense amics entre la resta de comunitats de l’Àsia. De religió musulmana en un país budista com Myanmar (l’antiga Birmània), fa dècades que són perseguits. El 1982, el règim birmà els va treure la ciutadania, el dret a l’educació, al treball i a tenir propietats. Però la repressió es va enfilar el 2007, fins a generar una crisi de refugiats de proporció gegantina. Convidat a Barcelona per Amnistia Internacional, l’advocat i president de l’Organització Rohingya Birmana al Regne Unit (Brouk) Maung Tun Khin, n’analitza les causes.
Què canviarà que l’ONU hagi dit, dimarts passat, que l’exèrcit birmà planifica una campanya de fam contra els rohingyes?
El que és important és que la comunicat internacional actuï davant l’èxode dels rohingyes cap als camps de refugiats a Bangladesh. Hi vaig ser fa tres setmanes i les víctimes expliquen com l’exèrcit ha assassinat nadons, ha violat les dones i ha cremat les cases. Han hagut de fugir dels pobles per por. Si s’acostaven als mercats o als hospitals, els arrestaven i desapareixien.
L’ONU qualifica l’actuació de l’exèrcit birmà contra els rohingyes com “un cas de neteja ètnica de manual”.
Sí, així ho defineixen les Nacions Unides. Però, per mi, és un genocidi perpetrat per l’exèrcit i el govern birmans, que actuen de forma impune per destrossar una comunitat de forma sistemàtica.
Quin és l’origen del conflicte?
És una persecució ètnica, política i religiosa contra una minoria de l’estat de Rakhine, de majoria musulmana. Som indígenes d’aquest estat, però el govern birmà diu que som immigrants musulmans de Bangladesh que van anar a Myanmar durant els anys de l’ocupació britànica.
Per què costa actuar davant d’una crisi de refugiats tan flagrant?
Des de l’agost, han arribat a Bangladesh més de 700.000 rohingyes amb històries duríssimes al darrere, però l’exèrcit birmà no deixa que els mitjans de comunicació vegin com cometen atrocitats, com ara cremar pobles sencers, i es fa difícil verificar el número de víctimes i el grau de violència.
Quina és la prioritat per a la població dels camps de refugiats?
Agraïm el suport del govern de Bangladesh, però en un mes arribaran les pluges del monsó i els camps de refugiats patiran inundacions i esllavissaments de terres. La situació serà crítica. Cal pensar que més de la meitat dels rohingyes que han arribat a Bangladesh els últims mesos són nens i s’exposen al tràfic de menors.
Té cap sentit l’acord entre els governs birmà i bangladeshià per tornar 300 rohingyes diaris a Myanmar?
És una broma pensar que els rohingyes poden tornar. Alguns volen fer-ho, però, a mitjà termini, és inconcebible un retorn segur i sostenible. Cal protecció internacional i, abans, cal fer justícia i portar els militars als tribunals internacionals.
Quin és el futur dels rohingyes?
Els pròxims mesos, és vital poder millorar les condicions de vida dels refugiats. Al mateix temps, i a banda de les condemnes de l’ONU, algun país, com ara el Regne Unit, els EUA, França o Turquia, hauria de liderar una conferència internacional per recaptar fons i poder fer front a les situacions d’emergència. No hi haurà sortida per als rohingyes sense l’ajuda exterior de la comunitat internacional.
El gran escull per a la seva causa és la imatge internacional de la premi Nobel birmana Aung San Suu Kyi?
Aung San Suu Kyi nega el genocidi dels rohingyes, protegeix els militars i les seves atrocitats: les tortures, les violacions... En realitat, no té poder per canviar les coses, però sí que podria denunciar què estan fent els militars. Cada vegada, hi ha més veus que li reclamen que ho faci i també exigeixen que li retirin el Nobel.
Quin paper juga la Xina? S’absté de dir res perquè té els iugurs (musulmans) al Xinjiang?
Pequín té molta relació amb el govern birmà i no actua ni actuarà pels interessos comercials que comparteixen, no per motius religiosos.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
