L’Acadèmia Valenciana de la Llengua simplifica els diacrítics i deixa els 15 respectats per l’IEC

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha seguit el camí de la remodelació de la gramàtica catalana iniciat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i ha aprovat la simplificació de l’accentuació diacrítica.

Des de la institució valenciana s’explica que la confluència en aspectes ortogràfics i gramaticals és un dels principis bàsics de la gramàtica normativa valenciana. En el cas dels accents diacrítics, s’ha decidit deixar els quinze que ja va respectar l’IEC: bé (béns), déu (déus), és, mà, més, món, pèl (pèls), què, sé, sí (sís), sòl (sòls), són, té, ús i vós.

La iniciativa d’evitar divergències entre els centres codificadors ha donat també com a fruit que siguin reconegudes com a normatives les formes escrites valencianes de les lletres de l’alfabet acabades en e: efe, ele, eme, ene, erre, esse. Des de l’AVL s’indica que aquest pas permetrà “visibilitzar” les propostes “inclusives” de les lletres proposades per la institució normativa valenciana.

L’AVL ha incorporat com a normatius l’ús sense dièresi dels derivats cultes acabats en -al (laical, helicoidal, ovoidal...), la supressió del guionet en alguns compostos (correcuita, cuitacorrents, matadegolla...) i l’ús del guionet quan un prefix precedeix una locució o una paraula ja portava guionet (pro-drets humans, ex-director general, anti-nord-americà), així com també en casos susceptibles de confusió (ex-pres). També accepta la duplicació de la r (rr) en casos en què apareix entre vocals precedida d’un prefix o d’un radical culte: arrítmia, corresponsable, erradicar o cefalorraquidi.

L’Acadèmica Valenciana establirà un període de tres anys durant el qual seran vigents tant la forma tradicional com la nova de simplificació dels accents diacrítics. La finalitat, s’indica des de l’entitat, és permetre’n la difusió i afavorir-ne l’adaptació dels usuaris. En la resta dels punts (dièresi, guionet, duplicació de la r), l’AVL, en tres anys, revisarà i consensuarà les decisions normatives amb les altres institucions corresponents de l’àmbit lingüístic, amb l’objectiu d’aconseguir unes regles “comprensibles i aplicables”.