La República i el circ
Als anys trenta del segle passat, l’Olimpique Circus de Salvador Hervás i la família de Willy Frediani van portar els millors espectacles a una ciutat que s’obria als nous temps i a la modernitat
Les Fires de Sant Narcís es convertien en un període propici per a l’arribada de circs i aquests, per aprofitar la gran afluència de gent, solien instal·lar-se prop de l’espai on els firaires plantaven les seves atraccions: primer, a l’avinguda de Jaume I i, més tard, a la Devesa, aprofitant que els firaires també s’hi van traslladar. La proximitat amb Figueres feia que els circs que visitaven la capital altempordanesa per les Fires de la Santa Creu també s’apropessin, abans o després, a la capital de la demarcació. A vegades, hi havia circs que visitaven Girona dues vegades un mateix any, com ara l’Olimpique Circus de Salvador Hervás, el 1934. En una entrevista publicada a El País l’any 2002, la seva neta, Paquita Hervás explicava: «El meu avi patern era un comerciant de gra, un bohemi. El circ el tornava boig i també el flamenc. Es va quedar vidu molt jove. Un dia va venir a Catarroja Charlie Rivel, el gran pallasso, el van entabanar i va posar un circ. Ningú no sap d’on li venia la vena, però el cert és que la contagiar als seus fills. La meva tia, Pepita Hervás, va ser una gran trapezista, entre altres habilitats, i el meu pare, Salvador, que era artista i director, va ser el qui va continuar amb la companyia.» Paquita Hervás assegurava que va ser el seu pare qui va donar la primera oportunitat a artistes posteriorment consagrats, com ara Ángel Cristo, Tonnetti, els pallassos germans Cape i Francisco Tébar Picazo, El Gran Picaso, a qui definia com el millor malabarista del món i que en aquell moment treballava a Las Vegas. Paquita Hervás assegurava que, entre músics, artistes i muntadors, la caravana del circ, que tenia un gran prestigi, estava formada per45 persones. Com recollia L’Autonomista el 27 d’octubre del 1934: «Com els altres anys, demà diumenge, el popular circ Olimpique farà les primeres funcions de Fires amb els nous números que presentarà el seu director, Salvador Hervàs, de qui, després de voltar per totes les regions espanyoles, ara, l’espectacle torna a la nostra ciutat. Segons les referències que tenim, les propostes que presenten els artistes de l’Olimpique seran del grat del públic més exigent i agradaran tant els petits com els grans, amb números com ara el dels escaladors o els dels acròbates que acaben de triomfar al local Olímpia de Barcelona. En els espectacles de l’Olimpique Circus hi ha somriures, alegria i bon humor, ja que els seus excèntrics ofereixen al públic el millor del seu repertori.» Un repertori que, entre d’altres, integraven la companyia ciclista coreogràfica Las Novellos, que presentava el muntatge Revista rodant del cicle i havia treballat al circ Empire de Londres, els Frères Ferrer, valorats com els millors de l’època, i la parella de clowns infantils Tim i Tom, dos vailets de 6 i 9 anys que feien xalar els nens.
Una altra companyia que, en anys de la República, va actuar a Girona va ser la dels germans Frediani, oriünda de la Toscana, acròbates en terra i amb números eqüestres entre què destacava la columna de tres homes sobre un cavall al galop. La companyia estava formada pel cap de la família, Willy Frediani, casat amb Celina Bugny de Bray, d’ascendència noble i emparentada amb Henri de Toulouse-Lautrec –pintor enamorat del circ–, un germà d’en Willy, en Beby, que es va fer un nom com a pallasso, i els fills del matrimoni: en Sizine, l’Umberto, en Sacha, l’Amerigo, la Regina –que les cròniques descriuen com una amazona molt bella i particularment elegant– i en Francisco, conegut familiarment i entre els amics com Manolo o Ratón i que es va establir a Mataró. El 1933, Sebastià Gasch va publicar al setmanari Mirador: « Willy Frediani té tot el tipus de l’home de circ. És un enfant de la balle cent per cent [...] Un dels encisos més grans d’aquest circ ambulant és la seva orquestra. Una petita orquestra d’instruments de vent penjada a dalt de tot de la tenda, més enllà de la darrera grada, que toca una música elemental, apta per a tots els públics. [...] Afició boja de la gent del circ, filla d’una vocació que res ni ningú no és capaç de tòrcer. Companyonia abnegada de la gent del circ, que no trobaríem enlloc més. Ni entre els còmics, ni entre els músics que s’entredevoren, ni entre artistes, ni literats, només el circ!»
El 3 d’abril del 1935, L’Autonomista recollia que el Circ Nacional, que havia parat a l’avinguda de Jaume I, havia debutat amb gran èxit de públic i presentava un programa, que les cròniques definien com un bon espectacle. Els espectadors podien gaudir amb: els acròbates «excèntrics» Nito i Rubio; l’antipodista C. Jarque; Els 4 Oliver’s, dominadors de la barra; Les Ansonies, gimnastes d’una força i agilitat gens comunes; Les Trasobares, perxistes aeris; Miss Arminda, una de les millors trapezistes vistes; els «originalíssims» clowns Yusseff i Franys i, finalment, Los Pemaki, en un important número motociclista. Segons el diari, totes eren atraccions «d’un alt valor artístic i de gran emoció» i que mereixien els aplaudiments del públic.
Las Novellos i Los siete Méndez
El 7 de maig del 1934, L’Autonomista publicava un anunci a la plana 2 en què es comunicava que, els dies 9 i 10 d’aquell mes, a l’Olympique Circus que s’havia establert a la plaça del Governador, o sigui en els terrenys que avui ocupa l’edifici de l’antic govern civil, a tocar la plaça 1 d’Octubre, se celebrarien tres sessions de circ, amb una atracció principal, Las Novellos, ciclistes acròbates conegudes com «les reines del pedal», i en què també hi hauria una de les formacions amb més èxit de l’Estat, Los siete Méndez, inicialment una troupe internacional d’acròbates saltadors i més tard un trio de pallassos, que van ser habituals a les comarques gironines: van actuar sis vegades a Figueres i, per les Fires de Sant Narcís del 1929, a la plaça de braus de Girona.
