Societat

L’Audiència Nacional processa els tres membres de la cèlul·la terrorista dels atemptats del 17-A

El jutge Fernando Andreu ho fa per integració a organització terrorista i fabricació d’explosius

Sol·licita que un tercer empresonat vagi a judici per col·laboració amb organització terrorista per ajudar-los a transportar els explosius

El jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu ha processat els tres membres de la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost de 2017. Es tracta de Mohamed Houli Chemlal (ferit a l’explosió de la casa d’Alcanar) i Driss Oukabir (detingut a Ripoll). L’Audiència Nacional proposa jutjar-los pels delictes d’integració a organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d’explosius i un delicte d’estralls en grau de temptativa. L’altre processat és Said Ben Iazza, detingut a Vinaròs després dels atemptats per facilitar material per fer els explosius i ajudar en el seu transport. El magistrat demana jutjar-lo per col·laboració amb organització terrorista. Són els únics que estan en presó preventiva ja que la resta d’integrants de la cèl·lula van morir o a l’exposició d’Alcanar o abatuts pels Mossos.

El jutge ha processat els tres detinguts pels atemptats terroristes del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils -que van provocar 16 morts i 140 ferits- i fa un pas més per acostar-se al judici. Fernando Andreu diferencia entre la responsabilitat de dos dels detinguts que van tenir una relació directa amb els fets i la preparació dels atemptats (Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir) i un tercer detingut a Vinaròs, que hauria deixat la seva furgoneta als terroristes per transportar els explosius i que també hauria estat a la casa d’Alcanar.

El jutge instructor considera que formaven part “d’un grup radicalitzat l’objectiu del qual era portar a terme atemptats contra els que consideraven els seus enemics, és a dir, el món occidental”.

En el primer cas, sol·licita que vagin a judici Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir pels delictes d’integració a organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d’explosius i un delicte d’estralls en grau de temptativa. En el cas del tercer detingut, el processament es limita a un delicte de col·laboració amb organització terrorista.

El jutge considera que l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, va exercir com a líder “espiritual” dels joves que vivien a la localitat ripollesa i que s’haurien convertit en un grup terrorista a partir del 2015 per seguir les directrius de la DAESH. “L’imam els va adoctrinar en el jihadisme radical”, recull la interlocutòria de processament.

L’escrit recull els passos que van fer de 2015 i 2017 i determina que tres mesos abans dels atemptats es van consolidar en un “grup tancat” i van començar a adquirir materials per fer explosius a la casa d’Alcanar.

També detalla quins havien estat els objectius dels terroristes, entre els quals la Sagrada Família, i també recorda que s’ha recuperat una targeta de fotos a la casa d’Alcanar amb imatges dels joves fabricant els explosius i també amb imatges de llocs susceptibles d’atemptar-hi, com la Torre Eiffel, Camp Nou, Estadi Santiago Bernabeu o el Museu Thyssen de Madrid.

La interlocutòria també recull les cerques més comuns que van fer a Internet i que suposarien, segons el jutge, d’altres objectius que tenien en estudi. Entre ells, destaca l’Audiència Nacional de Madrid, la ’tomatina’ de Buñol o l’Alhambra de Granada.

Andreu també fa constar la gran quantitat d’explosius que tenien preparats a la casa d’Alcanar, que oscil·laria entre 200 i 500 kg, a banda de 108 bombones de butà i 19 artefactes de mà tipus granada i una faixa bomba. Apunta que les bombones volien “ampliar els efectes dels artefactes”. Informes dels experts en explosius apunten que, en cas d’haver-se usat, haguessin “provocat danys d’enormes dimensions”.

Penes que poden afrontar

El delicte d’integració en organització terrorista preveu una pena d’entre 6 i 14 anys de presó. El de fabricació i tinença d’explosius entre 8 i 15 anys i el d’estralls, en grau de temptativa, de 10 a 15 anys. El delicte de col·laboració amb organització terrorista està sancionat amb penes que oscil·len dels 5 als 10 anys de presó.

Els delictes pels quals s’asseuran al banc dels acusats i les penes sol·licitades, però, els haurà de fixar la Fiscalia properament en un escrit d’acusació. Caldrà abans que el jutge instructor dicti interlocutòria de conclusió de la sala i enviï la causa a la sala.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BEGOÑA ROMAN
DOCTORA EN FILOSOFIA. PRESIDENTA DEL COMITÈ D’ÈTICA DE SERVEIS SOCIALS DE CATALUNYA

“La intel·ligència artificial està programada perquè t’agradi”

Girona

La UdG, líder a l’Estat en accions de voluntariat

girona
TORROELLA DE M

Berenar de l’AMPA pel menjador al Guillem de Montgrí

Guardó per al barista de l’hotel Carlemany

girona
societat

La Universitat de Stanford reconeix el doctor Manel Esteller

societat

Sis víctimes del franquisme denunciaran que van ser torturades

Actes amb motiu del dia del càncer de mama, el 19
salut

Actes amb motiu del dia del càncer de mama, el 19

societat

Acord de Creu Roja amb Mascontrans

societat

Acnur i La Caixa lluiten contra la mortalitat infantil a Etiòpia