Entra en joc l’estació de regeneració d’aigües del Prat
La instal·lació va ser reactivada fa alguns mesos gràcies a un conveni entre l’AMB i l’ACA i permet obtenir una aigua de prou qualitat per ser reutilitzada en diferents usos
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat a punt les instal·lacions de l’estació de regeneració d’aigües (ERA) del Prat. Les instal·lacions consisteixen en la planta de tractament terciari de l’efluent de la depuradora del Prat de Llobregat, gestionada per l’AMB, els pous contra la intrusió salina, la planta dessaladora de Sant Boi, les basses de recàrrega de la vall baixa del Llobregat i les canonades de bombament al riu construïdes en la darrera sequera.
La posada en marxa definitiva de la instal·lació, que des del 2010 estava aturada, ha estat possible gràcies a un conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que garanteix el finançament per a l’explotació de la instal·lació.
L’ACA aporta el finançament fins a un màxim de 4,5 milions d’euros (en funció dels volums d’aigua tractada) per garantir-ne l’explotació, i també l’adequació de la infraestructura.
L’acord ha permès també la creació d’un grup d’experts (ACA, Departament de Salut i AMB) amb l’objectiu de planificar el full de ruta que determini el funcionament de la planta i per analitzar la possibilitat d’avançar l’aportació d’aigua en el tram final del riu Llobregat en continu i no únicament en els períodes d’excepcionalitat de la sequera.
Actualment, l’activitat de l’ERA es basa a mantenir en bon estat els aqüífers i a frenar la intrusió salina. El volum d’aigua que produeix és variable segons l’estat hidrològic i l’estableix mensualment l’ACA. L’AMB s’encarrega de fer el seguiment dels nivells de l’aigua post-tractada.
Aquest escenari es considera el de normalitat, però la planta també pot fer front a dos escenaris més: el de prealerta i alerta, en el qual les aportacions del sistema terciari de la depuradora del Prat de Llobregat servirien per frenar la intrusió salina i la resta d’usos, com els agrícoles, ambientals o municipals; i el d’excepcionalitat (25%) i emergència (20%), en el qual l’aportació seria com a aigua de capçalera, aigües amunt de l’assut de Molins de Rei per disposar de més recursos al riu per tornar a ser captats i potabilitzats, de manera que es pot tancar el cicle hidrològic, en lloc d’abocar-los a la mar.
