Societat

El primer ministre belga presenta la dimissió atesa la falta de suport per governar

Michel deixa el càrrec arran de la sortida dels nacionalistes flamencs de l’executiu

L’N-VA el va plantar per haver firmat el Pacte Global per la Migració

Charles Michel va pel camí de convertir-se en el primer ministre de la Unió Europea víctima del debat migratori, que ha sobrepassat el govern belga. Després que els nacionalistes flamencs de l’N-VA li retiressin el suport per la qüestió migratòria i en ple ambient electoral a Bèlgica, el cap de l’executiu va anunciar ahir la seva dimissió. Tanmateix, de moment el rei Felip dels belgues ha posat el fre de mà a la caiguda del govern, conscient que l’últim cop que belgues i flamencs van internar formar-ne un van trigar més d’un any.

Un dels pocs caps de govern de la UE que van arrufar el nas públicament per la violència de l’1 d’octubre a Catalunya ara llança la tovallola, superat pel clima contrari a una política migratòria més oberta. Michel, membre del partit liberal belga Moviment Reformador, va assistir ahir al debat de confiança celebrat al Parlament federal, on va comunicar en finalitzar la sessió que presentaria la dimissió formal al cap d’estat, el rei.

L’anunci es va produir després de constatar que no aconseguia prou suports per mantenir “una coalició de bona voluntat” per esgotar la legislatura fins a les eleccions previstes per al maig del 2019. Abans de la seva intervenció a la cambra, els socialistes flamencs i els valons, amb el suport dels grups ecologistes, havien anunciat una moció de censura que no es va arribar a presentar.

“La meva crida no ha convençut”, reconeixia ahir Michel. Els nacionalistes flamencs, el partit més gran en l’aliança de govern, li havien retirat el suport per haver firmat el Pacte Global per la Migració de l’ONU. Un acord mundial no vinculant que s’ha convertit en les darreres setmanes en la diana de formacions d’extrema dreta, com la que lidera Marine Le Pen a França. El primer ministre belga, però, va plantar cara, es va mantenir ferm als seus principis i va firmar el pacte conscient que faria trontollar l’executiu que tant li va costar formar.

Després de 541 dies de negociacions, Michel va arribar al poder el 2014 gràcies a un acord de coalició entre quatre partits: el seu, l’N-VA, els democratacristians i els liberals flamencs. I es va establir un rècord mundial: va ser el govern que més temps va trigar a constituir-se després d’unes eleccions.

No va ser fàcil arribar al poder, però tampoc ho serà sortir-ne. Amb poc més de dos anys com a primer ministre, ahir Michel es va dirigir al palau reial per presentar la dimissió i es va trobar amb un rei disposat a calmar els ànims. La Casa del Rei va confirmar a través del seu compte de Twitter amb un breu missatge que Michel va ser rebut per “presentar la dimissió del govern”, però va assegurar que el rei no la va acceptar immediatament. “El rei deixa la decisió en suspens”, va dir. El cap d’estat d’aquesta monarquia federal iniciarà avui una ronda de contactes amb els presidents dels principals partits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La monarquia

El rei parla ‘baléà’

RESIDUS

Ultimàtum de la concessionària de Solius pel deute: diu que el 15 de maig plega

LLAGOSTERA / sANTA CRISTINA
ENDOGASTRONOMIA

Vins del Priorat i el Montsant, a la Fira del Vi de Falset i als cellers

FALSET
BANYOLES

Els veïns reclamen l’ús públic dels jardins del monestir

banyoles
OLOT

Un camió vessa la càrrega a l’avinguda Sant Jordi

OLOT
PALAMÓS

El jutge exculpa en part l’agent que instava a investigar la multa a un edil

PALAMÓS

Figueres lliura els premis de les Creus de maig 2024

FIGUERES

Entitats socials denuncien que Barcelona no deixa empadronar persones vulnerables als seus locals

Barcelona
judicial

Una tercera sentència tomba la superilla de Consell de Cent executada per Colau

Barcelona