Portar la crítica a l’aula

La crítica com a concepte va experimentar una transformació radical amb els il·lustrats francesos, que van deixar d’entendre-la com a competència professional per interpretar textos antics a considerar-la com la capacitat de qualsevol persona lliure i emancipada de revisar qualsevol idea, valor o coneixement. Un valor universalment distribuït que la filòsofa Marina Garcés “situaria en la base de qualsevol educació”. Així ho va expressar en un diàleg amb el pedagog Jaume Funes a finals de gener, un dels actes del projecte Som Crítics que la Fundació Jaume Bofill va posar en marxa l’octubre passat amb l’objectiu de “posar en el centre de l’agenda educativa la necessitat de promoure el pensament crític”. Un projecte que “surt de la inquietud de la fundació de donar resposta a un context atribolat”, segons explica el cap de projectes de l’àrea de recerca de la Jaume Bofill, Héctor Gardó.

La “tensió informativa brutal”, segons Gardó, que s’ha generat en els últims dos o tres anys pels fets entorn del procés i l’1-O ha col·locat els docents que han volgut portar el debat a les aules en una posició sovint difícil, com ho demostren les prop de 100 acusacions d’adoctrinament rebudes per les escoles catalanes i que en el cas de l’IES El Palau, de Sant Andreu de la Barca, van desembocar en un procés judicial i el trasllat de part del professorat. Però el debat no gira només entorn del procés, sinó que a les aules es pot debatre, i es debat, entorn de molts aspectes que preocupen especialment els adolescents: la violència masclista, la pornografia, l’avortament, l’eutanàsia, la immigració... “Temes controvertits que divideixen però dels quals és més fàcil parlar”, assenyala Gardó.

La filosofia no està donant resposta a aquests inquietuds, segons consideren els impulsors del projecte. “La filosofia és una eina per pensar i veure el món diferent, però falta aprofundir en el pensament crític”, diu el cap de projectes de l’àrea de recerca de la fundació. L’ensenyament de la filosofia es basa en un aprenentatge memorístic “d’uns autors encapsulats, homes i occidentals, el que provoca un ensenyament parcial i masclista”, assegura Gardó. “No ensenyem a pensar, sinó a memoritzar i reproduir”, afegeix. I per capgirar la situació Som Crítics vol donar als docents eines que els donin suport a l’hora de promoure el debat a les aules. Perquè la voluntat del professorat hi és, com ho mostren les dades de l’Edubaròmetre, una enquesta sobre educació feta a docents i famílies que recull, entre altres dades, que el 70% del professorat considera que s’han de debatre fets polítics i socials excepcionals a les aules. Un 40% d’aquest percentatge assegura que es debaten temes socialment vius a l’aula, però l’altre 30% afirma que voldria fer-ho però no s’hi atreveix per por a com es pugui interpretar. La por més habitual és que l’aula es descontroli, que es creïn conflictes, i la reacció negativa de les famílies. El 70% d’aquestes, tanmateix, veuen també positiu, segons l’Edubaròmetre, tractar temes socials i polítics perquè els alumnes desenvolupin el seu propi criteri.

Un punt de partida, doncs, encoratjador per a Som Crítics, que en aquests quatre mesos de vida ha organitzat debats en escoles i equipaments amb ponents com ara Garcés i Funes, a més del pedagog i escriptor Jaume Cela i el doctor en filosofia i ciències de l’educació Juli Palou. La fundació ha editat, en aquesta primera fase, l’informe Som crítics? Fonaments per a una educació compromesa, elaborat per Mar Rosàs i Francesc Torralba, que vol ajudar a reflexionar sobre el lloc que ha d’ocupar el pensament crític en l’educació analitzant les seves arrels. La definició d’un marc clar, assenyalen els dos autors, hauria d’ajudar l’alumnat “a fer front als reptes socials” i dotar-lo “d’una vida acadèmica, professional i personal rica i compromesa amb les injustícies que ens envolten”.