Societat

Birmània

Judicial

Llibertat de premsa emmordassada

Quatre anys després del triomf de Suu Kyi, continua la censura fèrria als mitjans

Confirmen la condemna a set anys de presó a dos periodistes de Reuters per investigar la matança de rohingyes

Diver­sos judi­cis i con­dem­nes a peri­o­dis­tes dela­ten que la lli­ber­tat d’expressió con­ti­nua emmor­das­sada a Birmània, qua­tre anys després que la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi guanyés les elec­ci­ons en el marc d’una tran­sició democràtica després de dècades de dic­ta­dura mili­tar.

El cas més cèlebre és el dels peri­o­dis­tes bir­mans de Reu­ters Wa Lone i Kyaw Soe Oo, con­dem­nats el setem­bre pas­sat a set anys de presó per inves­ti­gar una matança de deu rohingyes per­pe­trada per l’exèrcit a l’estat de Rak­hine, l’apel·lació dels qual va ser rebut­jada ahir. Els peri­o­dis­tes, guar­do­nats amb el premi Pulit­zer per aquesta inves­ti­gació, van ser con­dem­nats per haver vio­lat la llei de secrets ofi­ci­als, una norma que es remunta a l’època colo­nial britànica.

Segons el capità de la poli­cia Moe Yan Naing, un càrrec supe­rior li havia orde­nat a ell i altres sub­or­di­nats ofe­rir docu­ments secrets a Wa Lone per parar-li un parany, però el tri­bu­nal va igno­rar el seu tes­ti­moni.

Mal­grat les irre­gu­la­ri­tats del procés, Suu Kyi va defen­sar la con­demna i va argu­men­tar que “no se’ls va con­dem­nar per ser peri­o­dis­tes sinó perquè la cort va deci­dir que havien vio­lat la llei de secrets ofi­ci­als”. A més, va afir­mar que no s’havien produït errors durant el judici.

Els règims mili­tars que van gover­nar Birmània entre el 1962 i el 2011 van exer­cir un ferri con­trol sobre els mit­jans, que esta­ven sub­jec­tes a una estricta cen­sura prèvia, i van empre­so­nar els peri­o­dis­tes que s’atre­vien a cri­ti­car el govern, de manera que els únics mit­jans inde­pen­dents que exis­tien tre­ba­lla­ven a l’exili. Després que els gene­rals empren­gues­sin el 2011 una tran­sició cap a una “democràcia dis­ci­pli­nada” i cedis­sin el govern a l’exge­ne­ral Thein Sein, les res­tric­ci­ons a la premsa es van anar rela­xant de mica en mica, es va abo­lir la cen­sura prèvia i es va per­me­tre als mit­jans a l’exili que obris­sin ofi­ci­nes al país, però hi con­ti­nu­ava havent línies ver­me­lles peri­llo­ses de cre­uar.

La victòria de Suu Kyi el novem­bre del 2015 i la for­mació d’un govern encapçalat per la dona que havia lide­rat l’opo­sició a la dic­ta­dura mili­tar durant gai­rebé tres dècades va can­viar poc la situ­ació. Aquest any Birmània ocupa el lloc 138 en la llista anual de lli­ber­tat de premsa de Repor­ters sense Fron­te­res.

Segons nom­bro­ses orga­nit­za­ci­ons de defensa dels drets humans, gran part del pro­blema per als peri­o­dis­tes és la falta d’inde­pendència judi­cial que hi ha a tots els nivells.

“Com tots els tri­bu­nals a Birmània, el Suprem fa sem­pre el que el govern i l’exèrcit li diuen que faci. Els jut­ges estan molt lluny de defen­sar la seva inde­pendència”, va asse­gu­rar Phil Robert­son, sots­di­rec­tor per a l’Àsia de Human Rights Watch. “El que Suu Kyi diu i el que fa són coses com­ple­ta­ment dife­rents. Fins ara, no ha mos­trat cap interès a fomen­tar la inde­pendència del poder judi­cial i això és una ver­go­nya per a una dona que solia par­lar de justícia i drets humans com si hi cregués”, va sen­ten­ciar Phil Robert­son.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.