D’esquena a la diversitat
La Xarxa Europea contra el Racisme denuncia una “enorme infrarepresentació” de les minories a l’Eurocambra
L’única institució escollida democràticament a la UE és eminentment blanca i masculina
Brussel·les continua vivint d’esquena a la diversitat. L’augment de la participació les darreres eleccions no ha donat com a resultat una imatge més precisa de la societat europea que la cambra representa. L’única institució escollida democràticament a la UE ha estat històricament blanca, masculina i amb arrels judeocristianes. Un perfil dominant que es perpetuarà cinc anys més en una Eurocambra amb dèficit de pluralitat de raça, sexe i creences religioses.
La Xarxa Europea contra el Racisme (ENAR, per les sigles en anglès) va denunciar “l’enorme infrarepresentació” de les minories ètniques i racials en aquest nou Parlament Europeu. En una recent anàlisi, l’ONG estima que aquestes només estaran representades pel 5% dels eurodiputats, malgrat constituir almenys el 10% de la població europea, segons les estimacions, donada la manca de dades oficials. Una diversitat que encara és menys palesa pel color de la pell dels membres de la cambra: els polítics blancs ocuparan el 96% dels escons. Així, en una institució formada per 751 eurodiputats, només hi haurà 6 persones d’ascendència nord-africana i 6 amb orígens al Pròxim Orient.
La sortida del Regne Unit encara pot empitjorar aquest panorama. Els britànics són els ciutadans que envien més eurodiputats d’orígens diversos. Per això, el Brexit tindrà un greu impacte en la representació de les minories ètniques i racials al Parlament Europeu. A més, l’ENAR destaca que els polítics britànics tendeixen a aportar un “angle racial divers” a les polítiques europees.
Les institucions europees fan gala de la seva lluita contra la discriminació, però a casa seva fan poc per promocionar la inclusió de les minories. Malgrat recollir dades sobre el sexe i la nacionalitat dels seus treballadors, la Comissió Europea no té informació sobre la seva diversitat racial. Preguntada sobre aquesta qüestió, l’Agència dels Drets Fonamentals de la UE assegura que “no pot parlar” sobre la discriminació de les minories ètniques en les institucions, si bé fa informes periòdics sobre aquesta problemàtica en la societat en general.
Causes
La Xarxa Europea contra el Racisme atribueix aquest fenomen, en part, a “la discriminació directa en les eleccions” i “la baixa proporció de candidats de minories ètniques”. La seva directora de comunicació, Georgina Siklossy, assegura que, abans de les eleccions, ja van detectar que un grapat de països que no tenien cap candidat d’una minoria domèstica: Irlanda, Grècia, Eslovàquia, Eslovènia i Àustria. En el cas espanyol, segons les dades que han recollit fins ara, no hi ha cap eurodiputat electe d’una minoria ètnica o racial, tot i que alguns s’hi havien presentat. Per això, reclamen als grans partits que col·loquin més amunt de les seves llistes candidats d’aquest tipus.
Ara bé, la representant d’ENAR recorda que “l’objectiu final” no és la diversitat en si mateixa en les institucions, sinó que aquestes tinguin un “compromís real” cap a la igualtat i la no discriminació. Posa com a exemple el fet que partits xenòfobs tinguin entre les seves files gent de minories ètniques, però que després no defensin la igualtat.
Racisme estructural?
És la casa de la democràcia europea també un reflex de la discriminació als carrers del Vell Continent? L’Agència Europea dels Drets Fonamentals considera que la proporció dels qui experimenten discriminació, violència física i assetjament motivat per l’odi a la UE és “molt preocupant”. En la darrera enquesta, va detectar que les minories romanesa i africana, especialment aquells de segona generació (nascuts ja a Europa), experimenten “alts nivells de discriminació, assetjament i violència”.
Aquestes víctimes són més propenses a patir desconfiança i a sentir-se menys vinculades al país on viuen. “El fracàs a l’hora de proporcionar protecció eficaç contra la discriminació i els delictes d’odi poden minar les polítiques d’integració i inclusió social, afectant així la cohesió social de les nostres societats”, avisen des de l’agència.
LA XIFRA
Sense paritat, però amb més dones
La nova Eurocambra s’acostarà més a la paritat aquesta legislatura. Segons les estimacions del lobby europeu de les dones a partir dels resultats electorals, aquestes ocuparan, aproximadament, un 40% dels escons del Parlament Europeu. Això significa una millora respecte a l’anterior mandat, en què representaven el 37%, però no arriba al 50% reivindicat per aquesta organització. Tanmateix, la tendència històrica és cap a una presència de dones més igualitària en aquesta institució. Mentre que el 1979 només n’hi havia un 16%, trenta anys després ja eren el 35% de la cambra. El lobby reivindica que això no es quedi aquí i que “ja és hora” de veure dones entre els dirigents de la Unió Europea, després que, els darrers cinc anys, tant l’Eurocambra, com la Comissió Europea, com el Consell Europeu hagin estat presidits per homes.
