Societat

Religió

Revolució amazònica

El papa ha obert, aquesta setmana a Roma, el sínode de l’Amazònia amb la defensa del medi ambient i dels pobles indígenes com a prioritats

Atesa la falta de vocacions Francesc proposa que homes casats ‘‘de provada fe’’ i dones puguin fer de capellans

El sector més conservador de l’Església vol impedir els canvis que proposa Bergoglio

Una missionera explica en el sínode que les monges bategen i casen per la manca de sacerdots

Ha començat aquesta setmana a Roma el sínode de l’Amazònia convocat pel papa Francesc. Aturar les amenaces mediambientals del pulmó de la terra, ara que el Brasil està en mans d’un president d’extrema dreta negacionista del canvi climàtic, és una de les qüestions més urgents i el papa Francesc, molt sensibilitzat amb el medi ambient, ha posat el debat sobre la taula. Però el sínode de l’Amazònia, en què s’han citat científics i investigadors de tot el món, és més que parlar de qüestions sobre el medi ambient i la sostenibilitat i, de fet, sobre el futur que li espera al planeta.

Francesc vol posar sobre la taula altres qüestions. Els drets humans dels pobles indígenes en un món accelerat i invasiu ferotge que menysté els pobles més dèbils són una d’aquestes qüestions. Bergoglio exigeix una actitud de respecte envers els indígenes i denuncia el menyspreu cap a ells, un menyspreu que, va dir el dia d’obertura del sínode, “ha promogut genocidis”: “Com ara el que va culminar al meu país a finals dels anys vuitanta, que va voler aniquilar la majoria de pobles originaris perquè eren «bàrbars» i la «civilització» venia de l’altre costat”, va dir. Com si fos un teòleg de l’alliberament, un seguidor de les causes del bisbe Pere Casaldàliga, Francesc ha fet seva la causa dels més pobres i de la terra. Diumenge passat en obrir el sínode, mostrava la ràbia que havia sentit en escoltar alguns comentaris despectius sobre les “plomes” dels indígenes. “Digueu-me quina diferència hi ha entre dur plomes al cap i el tricorni que fan servir alguns oficials dels nostres dicasteris?”, va preguntar.

La falta de vocacions

La qüestió que Francesc posa damunt la taula i, potser, la que ha aixecat més polseguera dintre de l’Església, dominada encara pel conservadorisme més dur, és com tractar en el marc de l’Amazònia la falta de vocacions.I és en aquest marc que el papa contempla la possibilitat que homes casats “de provada fe” puguin ser ordenats capellans i que dones puguin ser ordenades diaconesses. “Això seria un pas qualitatiu molt important i crec que imprescindible”, assegura el claretià Joan Soler, deixeble del bisbe Pere Casaldàliga i membre de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga. Soler assegura que ordenar homes casats i dones diaconesses “està molt en la línia de les primeres comunitats cristianes i amb altres tradicions cristianes” i que seria una “revolució” de l’Església que donaria responsabilitats a la gent que ja avui les tenen en les comunitats. “Avui, és habitual que homes casats i dones de l’Amazònia facin les lectures dels textos i reparteixin la comunió en comunitats on no hi ha capellà”, assegura Soler, molt a favor dels canvis que proposa Francesc. En un dels documents que es debatrà, Instrumentum laboris, el papa parla d’aquesta possibilitat d’ordenar homes casats i dones. Diu el text que haurien de ser homes “particularment respectats i preferiblement procedents de les comunitats indígenes on tenen la intenció de treballar”.

Una monja que participa en el sínode, Alba Teresa Cediel Castillo, de les Missioneres de la Mare Laura, ha defensat aquesta setmana que la participació de la dona en la vida de l’Església ha de ser “molt més gran”.

El que fan realment les monges

Cediel, que viu a l’Amazònia ha explicat que, atesa la falta de capellans, són elles, les monges, les que bategen i “són testimonis“ quan una parella es vol casar. Fins i tot ha assegurat que escolten confessions tot i que, això sí, no poden donar absolucions. La realitat, doncs, és aquesta que explica aquesta missionera: que les monges fan el que no fan els capellans perquè no hi són. I és atesa aquesta flagrant realitat que el papa Francesc vol normalitzar una situació que ja està acceptada. I de fa temps.

“De moment, és només una proposta. Encara no hi ha debat. No s’ha desenvolupat un discurs compartit”, va dir, aquest dimarts, sobre el tema de les diaconesses el secretari de la comissió per a la informació del sínode, Giacomo Costa. Els pares sinodals, bisbes de tot el món, sí que han parlat, segons notes oficials de la Santa Seu, d’“obrir nous camins per al ministeri per la urgència que representa la falta de pastors a la zona”, han fet constar “que cal una major valorització de la vida consagrada així com una forta promoció de les vocacions entre els autòctons” i que s’ha d’obrir la possibilitat “de l’ordenació diaconal per a les dones amb l’objectiu de valorar la vocació eclesial”.

“No tinc por a un cisma”, ha dit Francesc, desafiant les crítiques dels més conservadors de l’Església catòlica, que no s’amaguen d’estar organitzats i de rebutjar totes les idees aperturistes del papa argentí i cada cop es veuen més forts en el seu intent d’intentar acabar amb aquest papat. És més, el grup de cardenals que desafien obertament el papa i el titllen d’heretge creix. El darrer a pujar al carro ha estat l’espanyol ultraconservador Rouco Varela, el que va ser totpoderós líder de l’Església espanyola que, avui ja sense poder però encara amb seguidors, fa costat al seu deixeble Juan Antonio Martínez Camino.

27.10
Acaba
el sínode per a l’Amazònia que ha convocat el papa Francesc a Roma i que es va inaugurar el passat dia 6.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Arbeca comença a refer-se de la rubinada que ha deixat nombrosos danys a la població

arbeca

Un esclafit provoca destrosses en diversos coberts del veïnat de Vallveralla, a Ventalló

ventalló

Les pernoctacions hoteleres a Catalunya baixen un 0,6% al setembre per la davallada dels residents

barcelona

Tres ferits en un càmping de Gualba per un cap de tornado aquesta matinada

gualba

La llevantada deixa més de 200 litres al voltant de les muntanyes de Prades i a punts de l’Alt Empordà

barcelona

Nombroses cases i establiments afectats pel temporal a Montblanc

montblanc

Boye a l’Audiència Nacional per declarar com a investigat per blanqueig de capitals

Troben 39 cadàvers en un contenidor d’un camió a Essex, Regne Unit

Londres

El temporal deixa baixos inundats, carreteres tallades i arbres caiguts a les comarques gironines

girona