Societat

DANILO CHAMMAS

ADVOCAT QUE TREBALLA PER LA PRESERVACIÓ DELS DRETS HUMANS I MEDIAMBIENTALS A BRASIL

“Hi ha un model de progrés que porta la humanitat a la destrucció”

Convençut que és l’acció solidària poble a poble la que salvarà el món, milita en la xarxa Justiça nos Trilhos (Justícia als Rails) i planta cara als abusos de la multinacional minera Vale

Què és Vale? El seu nom està associat a la vulneració dels drets humans.
Un gegant en contínua expansió que genera un impacte molt negatiu en el medi ambient i en la vida de les persones. És la primera companyia productora i exportadora mundial de ferro, una multinacional que té oficines i negocis en més de 30 països de tots els continents i presència en 16 dels 26 estats del Brasil. Opera com un important centre logístic, és propietària de ferrocarrils i hidroelèctriques i disposa de ports i vaixells, és realment un gran poder!
Abans era una empresa estatal.
Sí, va ser fundada a Minas Gerais com una empresa pública el 1942 en temps de la dictadura de Getúlio Vargas i amb la vocació inicial de proporcionar matèries primeres per a la indústria bèl·lica. A finals dels 90, el president Cardoso, aplicant els dictats neoliberals, va procedir a la seva devaluació i venda a fons privats nacionals i internacionals, de manera que va sostreure aquest patrimoni al poble brasiler. L’Estat va mantenir uns mínims instruments de control fins al cop d’estat del 2016 contra la presidenta Dilma Rousseff del Partit dels Treballadors.
A l’Amazònia també hi extreu mineral?
Des dels anys 80 hi té el seu major projecte, anomenat Carajàs. La dictadura militar es va proposar desenvolupar l’Amazònia i integrar-la a l’economia nacional; és a dir, ocupar-la i extreure els seus recursos sense respectar els drets de les poblacions ni encara menys preservar el medi ambient en una regió tan sensible. Es van instal·lar grans estructures com ara un ferrocarril de quasi 900 quilòmetres que creua 27 municipalitats dels estats de Parà i Maranhão, la presa hidràulica de Tucumí, el port de São Luis, al nord del país.
Quin impacte han generat les activitats de l’empresa minera?
Desforestació, contaminació de l’aire, la terra i l’aigua, especialment dels rius, amenaçant els cultius i la supervivència de la gent, acaparament de terres, assolament de comunitats, expulsió de famílies i arribada de nous pobladors amb mentalitat espoliadora. El tren, a més, estimula l’explotació il·legal de fusta; tot això amb la connivència de l’Estat.
Un atac a les formes de vida i producció tradicionals?
Totalment, es posen al davant les demandes del mercat internacional i s’exploten sense treva els recursos naturals com si fossin il·limitats. És molt greu tant perquè vulnera els drets humans dels que viuen a la zona com perquè aplica un model d’economia que, emparant-se en el progrés, porta la humanitat al caos i a la destrucció. N’hem de prendre consciència.
A aquestes altures es fa molt evident.
Sí, però hi ha negacionistes com Trump o Bolsonaro. Finalment, són les grans corporacions, i la Vale n’és una, les que governen el món i ens fan presoners d’un discurs trampós: necessitem més feina, necessitem més desenvolupament. D’aquesta manera no es qüestiona el seu model espoliador ni es permet l’existència de formes alternatives i sostenibles de vida.
Mariana, 2015: ruptura de la presa de Fundão; 19 morts, alliberament de 62 milions de metres cúbics de fangs tòxics. Brumadinho, 2019: ruptura de la presa Córrego do Feijão; 272 morts, centenars d’hectàrees de terreny sepultades...
Són la cara visible de tragèdies anunciades, en aquest cas a l’estat de Minas Gerais. Les organitzacions que lluitem contra les violacions dels drets humans com ara Justiça nos Trilhos (Justícia als Rails) estem denunciant des de fa temps la negligència de Vale i de l’Estat, que no inverteixen per la seguretat de les persones, i és així com s’han produït en poc temps aquestes dues grans tragèdies amb pèrdues de vides humanes i un terrible perjudici mediambiental. El cas de Brumadinho encara és més greu perquè el desembre del 2018 la multinacional Tüv Süd, amb seu a Alemanya, va certificar l’estabilitat de la presa i el gener del 2019 es va esfondrar. S’han revelat converses internes entre Vale i Tüv Süd que demostren que hi havia la sospita que el dic no era segur, per la qual cosa no es pot admetre que no es protegís els treballadors. En denunciem la impunitat; una negligència criminal d’aquesta dimensió no s’hauria de resoldre amb una negociació econòmica, és un menyspreu a les víctimes i no ofereix garanties per al futur.
Quina és la tasca de Justiça nos Trilhos?
Fer visible els abusos de les companyies extractores i donar suport a altres formes d’economia a través de l’organització col·lectiva i de la vinculació amb les diferents lluites pels drets humans arreu del món. No espero gaire res dels grans dirigents ni de les grans empreses, és la consciència de cadascun de nosaltres i la solidaritat poble a poble el que salvarà el món.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió

Prenem partit per la infància!

Cap captació de fons de Fundesplai
MERCÈ CONANGLA
PSICÒLOGA

“Un de cada tres adolescents ha participat en un assetjament”

Barcelona

Maçanet celebra 1.100 anys del primer document escrit

maçanet de la selva

El 27,3% dels alumnes de les escoles i instituts de Girona no viuen a la ciutat

girona
Societat

Clam per un nou model de ciutat a l’Hospitalet de Llobregat

CALDES DE MALAVELLA

Golf adaptat al PGA

Troben restes humanes a la zona dels aiguats de finals d’octubre

montblanc
Exposició solidària a Banyoles per a Càritas

Exposició solidària a Banyoles per a Càritas

BANYOLES
Societat

El govern inverteix 600.000 euros al port de Sant Carles de la Ràpita