Societat

El català en temps de Netflix

La càtedra Pompeu Fabra debat durant dos dies l’impacte de la mundialització sobre la llengua

La presència del català a internet és consistent però afronta riscos en l’ús de les xarxes i l’oci

Prenent Netflix com paradigma de la globalització es pot albirar com es comporta –o resisteix– el català en un món cada cop més connectat i interdependent on la llengua franca és l’anglès i els usos culturals canvien a velocitat de vertigen. El català no consta entre les 26 llengües oficials en la plataforma que ha revolucionat el negoci audiovisual amb 150 milions de clients, una forma de consumir sèries i pel·lícules que amenaça de posar fi a les televisions nacionals. I tanmateix, és la llengua sense estat més ben posicionada a internet, tot i que els reptes són grans a l’hora d’aguantar les sacsejades de les llengües més potents –aquestes, sí, sustentades per un estat.

Els reptes i les contradiccions del català en el món globalitzat van ser debatuts en la cinquena jornada de la càtedra Pompeu Fabra, organitzada en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i que va aplegar, ahir i abans-d’ahir, mitja dotzena de ponents del món comunicatiu i lingüístic. Vicent Partal, pioner amb Vilaweb en la creació d’un diari digital en català, considera que en el món actual “aquelles llengües que no tenen accés a la tecnologia i no la fan servir queden encara més disminuïdes”. El català, en un context en què la suma de globalització i revolució informàtica acorrala les llengües de territori amb poca implantació d’internet i amb pocs parlants, “ha aconseguit situar-se en un terreny consistent”. Però afronta uns perills “nombrosos i creixents”, segons Partal, tant pel que fa a les noves tecnologies de la informació i la comunicació com a l’oci que es consumeix a través d’internet.

Netflix n’és un exemple, però també ho és Youtube, “interessant des del punt de vista comunicatiu i lingüístic”, segons Josep Guifreu, catedràtic emèrit de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Ho és perquè dona el protagonisme a l’usuari i, per tant, a la llengua en què grava un vídeo. Però sorgeixen, de nou, les paradoxes. Margarida Aritzeta, escriptora, professora i degana de la Institució de les Lletres Catalanes, ho va exemplificar amb l’afany que tenen molts per arribar a la més àmplia audiència global possible i obvien el català “tot i que estiguin explicant la recepta del fricandó”.

Aritzeta va fer un recorregut biogràfic que reflecteix com tantes persones d’una certa edat han viscut el pas del món analògic al digital. Va recordar els vaivens d’una llengua que ha passat de no ser apta per a l’ensenyament, segons va dir Adolfo Suárez el 1976, a ser reconeguda a la Fira de Frankfurt del 2007. El 2011, quan Aritzeta va tornar a la docència després de passar per la Generalitat com a directora general d’Acció Departamental del Departament de Vicepresidència, va constatar que els seus alumnes “poden parlar un català perfecte però només una petita part es comunica entre ells en català. Ja no els importa gaire l’ús social de la llengua”. La docent va alertar que el castellà i l’anglès són molt més presents a les xarxes que consumeixen infants i joves, i va coincidir amb Guifreu en la necessitat d’un estat que ajudi a preservar la llengua.

LA DATA

09.10.07
S’inaugura
la Fira del Llibre de Frankfurt amb la cultura catalana com a convidada d’honor.

LA XIFRA

150
milions
de clients té la plataforma audiovisual Netflix, que reconeix 26 llengües d’arreu del món

LA FRASE

La trampa del bilingüisme que ens ha colat Espanya ha donat fruit
Margarida Aritzeta
degana de la Institució de les Lletres Catalanes


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Vuit noves sales d’operacions a Sant Joan de Déu

Barcelona
JESÚS CALM MASÓ
RECTOR DE SET PARRÒQUIES I CAPELLÀ DEL SANTUARI DE LA SALUT

“Quan vaig tornar, amb seixanta anys, era el més jove a l’església”

Santuari de la Salut

Augmenta el turisme estatal a Salou

Barcelona
Campanya per investigar la distonia al Vall d’Hebron
societat

Campanya per investigar la distonia al Vall d’Hebron

Primer pas per allargar el bus urbà de TMG a Girona 15 anys

girona

La Fira de Sant Martirià s’endinsa en el món de les plantes autòctones

BANYOLES

Acreditació d’excel·lència per a la unitat de malaltia inflamatòria intestinal

girona

Més eficiència dels fàrmacs, a la UdG

girona

Trobada municipal per avançar en l’Aliança Educació 360

girona