Olot recula als orígens volcànics amb Lluèrnia

Olot va tornar ahir quan es va fer fosc als seus orígens volcànics, amb una nova edició del festival del foc i de la llum Lluèrnia. Quan tota la ciutat quedava a les fosques, es van encendre la quarantena d’instal·lacions efímeres encarregades o escollides pel festival. L’artista olotí Quim Domene va ser l’Hortolà de la Llum i va sorprendre amb un muntatge amb un munt de làmpades de tauleta molt espectacular a la placeta de l’Arxiu Comarcal, un espai amb vistes parcials sobre el Firal, on hi havia un altre dels muntatges espectaculars d’aquesta edició és el mur que Martí Albesa i Sara Montesinos van aixecar en aquest emblemàtic passeig, amb efectes de llum de sirenes i altres sons per fer viure als espectadors les situacions que viuen els milers de persones que volen franquejar murs que els acosten cap a unes condicions de vida millors.

Al costat de l’Horta de la Llum, a l’interior de la plaça de braus, Albert Carrera va omplir la sorra del recinte amb 24 suports amb sensors interactius, fent una clara paròdia i denúncia de la vigilància a què estan sotmesos els ciutadans en l’actualitat via càmeres de seguretat i xarxes socials. A l’avinguda Morrot, els alumnes de primària de la Garrotxa van crear una ciutat imaginària. Inspirats en el poema de Joan Salvat Papasseit La casa que vull, van oferir un muntatge amb una quarantena d’habitatges, amb carrers per on els visitants podien passejar i fer l’espieta als interiors.

A l’altre extrem de la centre de la ciutat, als claustres del Carme, els alumnes de l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya van omplir de núvols tempestuosos els claustres de l’escola d’art. I els alumnes de tots els centres de secundària de la comarca, van reconvertir un dels trams del carrer dels Sastres amb més comerços abandonats en una gran bulevard de Las Vegas, omplint-lo de neons i convidant els espectadors a la reflexió sobre els canvis de fesomia de les ciutats.

La penya Aoapix va presentar un cub gegant a la plaça Campdenmàs al·lusiu al trentè aniversari de l’entitat. El Pim Pam Pum Foc! va encendre una vuitantena de troncs, amb una clara metàfora als rituals del foc, el departament d’enginyeria elèctrica i automàtica de la UdG va convertir el carrer Baixa Madoixa en un mar de leds, Alzamora les escales de Sant Francesc en un camí entre blocs de basalt lluminosos i Anna Juncà, David Oliva i Elisenda Plans l’hospici en un infern amable.

El Lluèrnia va tenir una clausura ritual, amb un gran foc al centre de la plaça Major per alliberar l’energia invertida en els muntatges del festival. Poc després de la mitjanit, doncs, la il·luminació artificial pública tornava a la ciutat el seu aspecte ordinari.