Societat

BLANCA GIMENO

PSICOLOGA I EDUCADORA

“L’art és un recurs més per canalitzar els seus alts i baixos”

Coordina Alterarte, on es treballa la integració de les persones amb problemes de salut mental des de la vessant més artística fent exposicions o fent tallers a la Fundació Tàpies o al Macba

Diu que Alterate no és artteràpia. Què és?
No busquem fer cap teràpia amb l’art, sinó que l’utilitzem per integrar-nos a la comunitat, creant processos de creació lliure per expressar-se i relaxar-se. Potser és un espai més ocupacional, per crear i tenir una motivació pel que fan i veure els resultats que els vincula a la vida real. Sortim del rol de malalt i de l’entorn assistencial per passar a ser artistes.
Crear per deixar de pensar en la malaltia?
Sí, aquí desconnectem. Com a centre de dia, n’hi ha que venen d’una residència o d’un ingrés, però tots tenen una situació estable per venir també a les sortides que muntem. Si no es veuen preparats per agafar el tren o sortir, no passa res. També n’hi ha que ja tenen l’alta del centre de dia però continuen vinculats amb nosaltres. L’art és un recurs més per canalitzar els alts i baixos del seu estat clínic, que és molt variable per culpa de la medicació.
N’hi ha que estan enllestint obra per exposar.
Sí, en tenim que els costa venir, però quan tenen la responsabilitat de muntar una exposició són els més motivats. Vam fer la mostra Milcaps amb l’artista Marcel·lí Antúnez i la col·laboració d’entitats i alumnes dels batxillerats artístics. L’obra, formada per més d’un centenar de caps, es va exposar a la presó Model i després uns mesos a l’Hospital de Mataró. Per celebrar el 40è aniversari del Centre de Formació i Prevenció de Mataró, vam desmuntar-la i cadascun d’ells es va endur el seu cap després de fer-lo ballar i desfilar a la festa.
Creu que ara hi ha més sensibilitat amb relació al col·lectiu?
L’estigma hi és. Ens hem d’anar apropant des de la comunitat i les institucions, començant per les mèdiques, que han de pensar altres maneres més enllà de la medicació. Si des de la cultura i els museus es van obrint a fer coses, és un pas. A vegades hi ha por a integrar el malalt mental i s’ha de canviar la percepció perquè una malaltia mental, com és ara una depressió, la pot tenir tothom en algun moment de la vida. Ells són uns lluitadors i els ho repeteixo sovint perquè l’estigma també el tenen sobre un mateix. S’ha d’apujar l’autoestima per tirar endavant, n’hi ha que poden seguir estudiant, treballant, o són pares de família i se’n surten per tirar endavant.
Als museus ja us esperen. Què hi feu?
Treballem a partir del que s’hi exposa. Ells poden fer la seva versió de l’obra o escullen amb les educadores dels museus tècniques o temes relacionats amb l’obra. A la Fundació Tàpies vam veure una exposició que reivindicava la presència dels artistes negres dins les obres d’art i vam fer el mateix dissenyant unes bosses reivindicatives sobre la salut mental. En coneixement artístic et sorprenen i la capacitat espontània i sincera de dir el que pensen. Alguns dels seus comentaris et fan pensar i reinterpretar una obra.
Es nota en la seva obra un món imaginari i més creatiu?
Sí que veus molta imaginació i alguns traslladen i expressen els seus deliris. Hi ha molta simbologia en el que interpreten. Molts cops posem títols als quadres i el que ells expliquen i el que tu hi veus et sorprèn. Això ens ho hem trobat en el projecte de parelles artístiques en què treballen amb un artista: el títol era surrealista i l’usuari explicava que els personatges desfigurats que s’hi veien eren els qui el criticaven quan sortia a comprar al mercat.
Com és l’ambient de treball?
Molts d’ells viuen molt aïllats i venir aquí els permet relacionar-se i fugir una estona de situacions complexes que potser tenen a casa. L’art els ajuda a omplir el temps que tenen, perquè no treballen i reben una pensió. Són una vintena, alguns no han dibuixat mai i d’altres són artistes nats. Els proposem una activitat dirigida i si la volen seguir, perfecte. L’any vinent ens plantegem fer tallers oberts i que puguin venir i ocupar l’espai per crear.
Al seu costat s’ha acabat interessant per l’art?
Jo havia fet il·lustració, però no vaig acabar els estudis. Sí que acabes aprenent de tot el que fan. Hem après la tècnica del gravat i un d’ells és fotògraf i s’ha espavilat a revelar i fer-se els cartells. Ara exposarà a la Pompeu Fabra les seves fotografies.
Teniu futurs projectes?
Anirem a una exposició de la Fundació Tàpies d’una periodista i amb tots els participants volem elaborar un diari que presentarem en una biblioteca especialitzada en fotografia i en clubs de lectura. Al Macba ens interessa una exposició d’art contemporani perquè dona molt joc per parlar i fer accions. L’últim cop que hi vam ser ens vam passejar amb globus fent una perfomance per la plaça. S’han de fer mogudes amb ells i que no siguin invisibles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més de 8.700 persones participen en La Marató de Donants de Sang

Barcelona

El 2019 acaba amb 124 morts en 121 accidents de trànsit a les comarques de Barcelona

Barcelona

Setge al turisme de borratxera a les Balears

Palma

El Homrani creu que l’accident d’IQOXE suposarà “un abans i un després” en la relació entre la química i la ciutadania

Tarragona

Els Mossos d’Esquadra salven la vida d’un home a Barcelona que es volia llançar des d’un cinquè pis

barcelona

Catalunya tanca 2019 amb “rècord històric” de despesa de turistes estrangers i 19,3 milions de visitants

Barcelona

La CUP dona deu dies a la Generalitat perquè es presenti com a acusació particular contra Iqoxe

barcelona

Iqoxe descarta un error humà a la planta, que assegura produïa per sota de la seva capacitat

tarragona

Ecologistes proposen 11 polítiques urgents tot i no ser convidats a la Cimera Catalana d’Acció Climàtica

Barcelona