Joves extutelats són tancats al CIE de Barcelona
Migra Studium alerta que s’hi continua tancant menors
La fiscal hi detecta xarxes per obligar-los a delinquir
Un total de 1.059 persones van ser tancades l’any passat al centre d’internament d’estrangeria (CIE) de Barcelona per no tenir documentació, el 49% no tenien antecedents penals, i el 60% van ser expulsats pel govern espanyol als seus països d’origen, la majoria al Magrib i arribats en pasteres. D’aquest total, hi ha força menors de 25 anys i “entre ells hem trobat joves extutelats a Catalunya i a Andalusia”, va alertar ahir l’advocat de la Fundació Migra Studium, José Javier Ordóñez.
La presència de nois exprotegits sense papers i, un any més, de menors d’edat al CIE de la Zona Franca és una irregularitat que es recull en l’informe de Migra Studium –presentat ahir–, que amb la xarxa d’entitats del Servei Jesuïta a Migrants fa acompanyament i suport a persones privades de llibertat als quatre CIE de l’Estat espanyol, buidats al març amb el tancament de fronteres per la crisi sanitària. Se’n desconeix la data de reobertura i en el cas del CIE Barcelona s’ha anunciat un mòdul per a dones, inexistent fins ara. Els voluntaris de l’entitat van visitar unes 170 persones al CIE l’any passat, de les quals van saber que 38 havíem al·legat ser menors d’edat. La fiscal d’estrangeria de Barcelona, Pilar Izaguerri, va detallar ahir que en total ho van al·legar 66 nois, i en van confirmar i deixar en lliberat 12, cinc menys que l’any 2018, segons informa EFE. La fiscal va sostenir que s’han detectat xarxes que usen menors per delinquir. Va afegir-hi que de les 330 persones que van demanar asil, un 25% van tramitar-lo.
En la presentació de l’informe Deu anys mirant cap a un altre costat, Maria Carmen de la Fuente va denunciar el govern espanyol per no facilitar-los dades sobre les expulsions de migrants, i que “des de la classe política, fiscals i jutges miren cap a un altre costat del que passa en aquests centres indignes”. La voluntària Carmen de la Flor va explicar que els interns se senten “castigats” en ser tancats; que “són tractats en excés amb ansiolítics, ja que en les entrevistes estan adormits”; que no hi ha protocols contra suïcidis, i que són deportats “de matinada i sense poder avisar ningú”. Ordóñez també va denunciar errors greus comesos per advocats del torn d’ofici i de jutges que resolen peticions amb respostes plantilla i sense motivar.
